Matemàtiques (nivell ESO)/Sistema de numeració romà

Salta a la navegació Salta a la cerca

El sistema de numeració romà[1] és un sistema de numeració no posicional que es desenvolupà a l'Antiga Roma i s'utilitzà a tot l'Imperi Romà. Però s'utilitza encara avui en determinats aspectes de la vida quotidiana.

El sistema de símbols per a representar els nombres creat pels romans va tenir el mèrit de ser capaç d'expressar tots els nombres de l'1 a l'1000000 utilitzant només set lletres: I per l'1, V pel 5, X pel 10, L pel 50, C pel 100, D pel 500 i M pel 1000.

Símbols i funcionament[modifica]

Decimal Romana
1 I
5 V
10 X
50 L
100 C
500 D
1000 M

En aquest sistema, per obtenir el nombre representat, se sumen el valor dels símbols, excepte els símbols situats a l'esquerra d'un símbol de valor més gran, que es resten.

Decimal Romana
1 I
2 II
3 III
4 IV
5 V
6 VI
7 VII
8 VIII
9 IX
10 X
104 CIV
1444 MCDXLIV
2003 MMIII

No es posen més de tres símbols iguals seguits, i en posició de restar només es fan servir els símbols que representem potències de deu (I, X, C), i col·locant-ne només un davant de la potència de deu següent (IX=9, XC=90, CM=900). Així, 4 ha de ser IV i no IIII (tot i que de vegades es fa servir en rellotgeria) i 80 és LXXX i no XXC.

Per nombres superiors al MMMCMXCIX (3999) calen símbols de valor més gran, que són els mateixos símbols bàsics amb un ratlla horitzontal a sobre, representant el mateix valor multiplicat per 1000.

Usos moderns[modifica]

Els nombres romans continuen utilizant-se en alguns contextos[2]. El més destacable és per indicar ordre, per exemple en la successió de títols (usat per als reis, el Papa i alguns títols nobiliaris), com per exemple Joan II o Benet XVI. Aquesta noció d'ordre és la que apareix per numerar els grans esdeveniments, com els Jocs Olímpics, o també concilis, congressos, festivals, certàmens, campionats, fires...

Igualment s'associen amb el temps: antigament els rellotges sempre marcaven les hores amb nombres romans; als països de l'Europa Central els mesos es marquen amb ells (per exemple agost és el mes VIII) i a la tradició històrica predominant (excepte els anglosaxons) s'usen per indicar el segle, com a segle XIII.

Altres usos menors són indicar els volums d'un llibre o revista (en oposició als capítols, que poden usar nombres romans o àrabs), determinades escales d'intensitat (com l'Escala de Mercalli) o els satèl·lits d'un planeta.

El Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra [3] explica com s'han de llegir, com s'han d'escriure i quins són els usos preferents pel que fa als números romans. Per exemple:

  • Determinades carreteres, bàsicament les carreteres radials espanyoles (la N-II);
  • Les regions militars espanyoles (la IV regió militar);
  • El número que segueix el nom d'embarcacions i d'altres vehicles i naus (el transatlàntic Queen Elizabeth II).

Referències[modifica]

  1. Viquipèdia en català. Numeració romana
  2. Viquipèdia en català. Numeració romana
  3. Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra.