Matemàtiques (nivell ESO)/Poliedres

Salta a la navegació Salta a la cerca
Alguns políedres
Dodecahedron.gif
Dodecaedre
(Políedre platònic)
SmallStellatedDodecahedron.gif
Petit dodecaedre estelat
(Políedre de Kepler-Poinsot)
Icosidodecahedron.gif
Icosidodecàedre
(Políedre arquimedià)
Pentagrammic prism.png
Prisma estelat
(Políedre uniforme estelat)
Rhombictriacontahedron.svg
Triacontàedre ròmbic
(Políedre de Catalan)
Hebesphenomegacorona.png
Hebesfenomegacorona
(Políedre de Johnson)

Un políedre és un cos geométric la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans. Els seus elements notables són: cara o faceta que és la porció de pla que limita el cos; aresta on es troben dues cares i vèrtex on es troben tres o més arestes. Encara que sempre s'ha concebut el políedre com un cos de 3 dimensions, també hi ha semblants topològics en qualsevol dimensió; per exemple el polígon és el semblant topològic de dues dimensións del políedre. Totes aquestes formes són conegudes com a politops.

La paraula políedre deriva del grec πολύεδρον (πολύς, polys = "molts" i ἔδρον, édron = "cara"). Molts objectes microscòpics naturals (molècules, protozous, virus, etc.) tenen forma o simetria polièdrica. Els cristalls es poden presentar d'aquesta forma fins i tot a nivell microscòpic.

Políedres al món real[modifica]

Naturals[modifica]

Minerals[modifica]

Cubs de pirita

Molts minerals cristal·litzen en una forma que correspon a un políedre. La pirita es pot presentar en tres modes de cristalització diferents: amb cristalls cúbics, octaèdrics o en forma d'un dodecàedre no regular (anomenat pentadodecaedre o piritoedre). Però cap Mineral no té la forma d'un icosaedre ni d'un dodecàedre regular.


Cub
PyritOktaeder.jpg
Octaedre
Pyrite cristal.jpg
Dodecaedre

La leucita pot adoptar la forma d'un icositetràedre trapezoïdal (un sòlid de Johnson). El pyrop pot adoptar la forma d'un dodecàedre ròmbic (un políedre de catalan) i l'aragonita la forma d'un prisma hexagonal.


icositetràedre trapezoïdal

Dodecàedre ròmbic
Aragonite Spain.jpg
Prisma hexagonal

Radiolaris[modifica]

Molts organismes miscroscopics tenen formes o simetries polièdriques. Entre ells, el radiolari pot adoptar la forma d'un icosàedre regular o d'una geoda. En forma de geoda, es pot comprovar una de les conseqüències de la relació d'Euler descrita més amunt: no es pot construir un sòlid en el que les arestes incidents a cada vèrtex siguin tres i en el que les cares siguin totes hexagonals. A la figura, de fet hi ha presents alguns pentàgons. La geometria regular dels esquelets d'aquests microorganismes han fascinat fins a finals del segle XIX molts naturalistes, entre ells Ernst Haeckel i Thompson D'Arcy, que també han cercat una interpretació integrada entre la biologia i la geometria sobre la importància d'aquestes estructures:

Circogoniaicosahedra ekw.jpg
Icosaedre

Geoda

Artificials[modifica]

Piràmides[modifica]

El sòlid artificial més antic del que s'ha seguit la pista és segurament la piràmide.

All Gizah Pyramids.jpg
Piràmides d'Egipte

Piràmide del Museu del Louvre

Daus[modifica]

El dau clàssic de joc té la forma d'un cub. Alguns jocs de rol però fan servir els 5 sòlids platònics: la regularitat dels sòlids de fet s'assegura que cadascuna de les cares té la mateixa probabilitat de sortir després d'un llançament

DnD Dice Set.jpg
Els sòlids platònics i dos trapezoedres emprats com a daus.

Per mantenir la mateixa probabilitat n'hi ha prou que el sòlid sigui regular respecte de les cares, per aquesta raó també es fan servir trapezoedres. Per exemple, els dos trapezoedres amb 10 cares com es mostra a la figura emprats de manera simultània permeten sortejar un nombre del 0 al 99.

Cúpules geodèsiques[modifica]

Una cúpula geodèsica és un sòlid amb moltes cares, la forma del qual e´s molt similar a la d'una esfera (o a una part d'aquesta). Igual com s'ha comentat pels radiolaris més amunt, en les cúpules geodèsiques és fàcil verificar els efectes de la relació d'Euler.

Epcot07.jpg
Walt Disney World Resort
Mtl. Biosphere in Sept. 2004.jpg
Montreal
Cúpula museu Dali.jpg
Museu Dalí de Figueres

Vegeu també[modifica]

Referències i notes[modifica]

Plantilla:Amaga ref

Enllaços externs[modifica]

Plantilla:Enllaç AD