Llengua Taxi/Diàleg 5
Aparença
Diàleg 5: Els ulls de l'Anna
[modifica]1 | MAX | Bon dia, Anna! |
2 | ANNA | Bon dia. Ostres! Què hi fas ja, aquí? T'has llevat molt d'hora, avui! |
3 | MAX | Sí. Avui vinc amb tu. Agafarem l'autobús junts. Què et sembla? |
4 | ANNA | Doncs mira, ja el tenim aquí. |
5 | MAX | Un bitllet al centre, si us plau. |
6 | CONDUCTOR | Un euro amb vint-i-cinc, si us plau. |
7 | MAX | Tingui. |
8 | CONDUCTOR | Un bitllet de vint euros! No es pot pagar amb bitllets tan grans a l'autobús! |
9 | MAX | Vaja, ho sento. No tinc bitllets més petits. |
10 | ANNA | Passa. Ja pago jo amb la targeta. |
11 | MAX | Ostres, gràcies Anna. Quina vergonya! Disculpa. Gràcies. |
12 | ANNA | De res. No passa res. |
13 | MAX | Quins ulls grisos més bonics que tens! M'he quedat sense paraules. |
14 | ANNA | M'ho diuen sovint. No sóc d'aquí, per això tinc aquests ulls. |
15 | MAX | Ah, no? No ets d'aquí? D'on ets? |
16 | ANNA | Sóc de Romania. Són romanesos, aquests ulls! |
17 | MAX | Quin país més bonic, Romania. Hi vaig estar l'any passat de vacances. Em va agradar molt. Sobretot les muntanyes i el mar. I la gent era molt agradable. Per cert, parles molt bé el català |
18 | ANNA | Gràcies. Vaig fer un curs només d'arribar a Catalunya. Al principi va ser molt dur: llengua nova, feina nova, vida nova. Jo vinc d'un poble de mar molt petit. És tan petit que és impossible no trobar-te la família quan surts de casa. Trobo a faltar molt el meu país, el meu poble, la meva gent. M'agradaria tornar-hi. |
19 | MAX | Per què vas venir, doncs? No t'agrada, Barcelona? Tothom diu que és una ciutat fantàstica![1] |
20 | ANNA | Barcelona és una ciutat molt bonica però tinc gairebé tota la família a Romania. Trobo molt a faltar els meus pares, els meus cosins, els meus amics... És difícil d'explicar. |
21 | MAX | Llavors per què vas venir a Barcelona? |
22 | ANNA | A Romania vaig estar buscant feina durant 2 anys. No vaig trobar res. A més els salaris abans eren molt baixos. L'atur era elevat. No hi havia feina. Llavors vaig decidir venir a Barcelona. Aquí hi tinc un germà. |
23 | MAX | Ja ho entenc. Fa molt, que ets a Barcelona? |
24 | ANNA | Sí, vaig venir a Barcelona a treballar fa 5 anys. |
25 | ANNA | Mira, ja hi som. La nostra parada. |
26 | MAX | Podem quedar per dinar? |
27 | ANNA | Em sap greu, no puc. Surto a les dues i tinc pressa. |
28 | MAX | Vaja. I per esmorzar? |
29 | ANNA | No paro per esmorzar. Treballo tot seguit sense pausa. |
30 | MAX | Com que no pares per esmorzar? Però a quina secció del banc treballes? |
31 | ANNA | Ja en parlarem un altre dia. Ara haig de marxar. No vull fer tard. |
Text
[modifica]
El Max va néixer a Ripoll, un poble de muntanya. Quan va començar la universitat, ell i uns companys del poble van llogar un pis. Va estar compartint pis durant sis anys. Quan va començar a treballar es va comprar el seu propi pis. Al Max no li agrada el centre de la ciutat perquè hi ha molt soroll. El Max vesteix molt elegant, fins i tot porta corbata. |
L'Anna és de Romania. Va néixer a Romania en un poble de mar, però ara viu a Barcelona. Va venir a Barcelona perquè a Romania no trobava feina. Barcelona li agrada, però s'estimaria més tornar al seu país. Viu en un pis petit lluny del centre de la ciutat amb el seu fill i el seu marit. L'Anna no té mai diners per comprar roba. Normalment porta un vestit senzill. |
Vocabulari
[modifica]
|
|
|
|
L'Anna viu a Barcelona amb el seu fill i el seu marit. L'Anna té els seus pares a Romania. A Barcelona hi té un germà.
|
|
|
La cançó
[modifica]- Grup: Havanera tradicional catalana [2] [3] [4]
- Àlbum: ----
- Nom: El meu avi
- Enllaç: El meu avi
- Lletra: Les paraules interessants están en negreta
EL MEU AVI
El meu avi se'n va anar a Cuba
a bordo del "Català"
el millor vaixell de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella de Palafrugell.
Quan el Català sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar: Visca Catalunya! Visca el "Català"!
Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta, al peu del canó.
Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
Exercicis
[modifica]