Japonès/Escriptura/Kana

A banda dels kanji el japonès té un sistema únic al món: els kana. Són símbols sil·làbics que es van crear a partir d'ideogrames xinesos pel seu valor fonètic.

El japonès en coneix dos tipus: el hiragana i el katakana.

Per aprendre'ls es poden trobar moltes fitxes en línia o bé aplicacions que en fan fer pràctica. Hom ha de dominar els kana com qui domina les lletres de l'abecedari, o gairebé.

Origen[modifica]

Creació dels kana

Tant el hiragana com el katana es van crear a partir de la simplificació de l'estructura de determinats ideogrames xinesos segons el so que representaven. La imatge següent ho esquematitza.

Hiragana[modifica]

Hi ha 46 símbols base de hiragana. En la lexicografia japonesa s'ordenen en l'ordre a-i-u-e-o i k-s-t-n-h-m-y-r-w:

Hiragana base[modifica]

A I U E O
vocals あ (a) い (i) う (u) え (e) お (o)
K か (ka) き (ki) く (ku) け (ke) こ (ko)
S さ (sa) し (shi) す (su) せ (se) そ (so)
T た (ta) ち (chi) つ (tsu) て (te) と (to)
N な (na) に (ni) ぬ (nu) ね (ne) の (no)
H は (ha) ひ (hi) ふ (fu) へ (he) ほ (ho)
M ま (ma) み (mi) む (mu) め (me) も (mo)
Y や (ya) ゆ (yu) よ (yo)
R ら (ra) り (ri) る (ru) れ (re) ろ (ro)
W わ (wa) を (wo / o)
ん (n)

Per a la pronúncia, vegeu Pronúncia.

Hiragana amb diacrítics[modifica]

Alguns síl·labes poden prendre símbols diacrítics que n'indiquen el canvi de pronúncia.

  • Un és l'anomenat 獨点 どくてん, o col·loquialment てんてん: 〃, indica que la síl·laba és sonora i s'empra amb la K, la S, la T i la H, que esdevenen G, Z, D i B.1
  • L'altre s'anomena 半濁点 はんだくてん, o col·loquialment まる: ゜. Serveix per a indicar que la H esdevé P.

A I U E O
G が (ga) ぎ (gi) ぐ (gu) げ (ge) ご (go)
Z ざ (za) じ (ji) ず (zu) ぜ (ze) ぞ (zo)
D だ (da) ぢ (ji) づ (zu) で (de) ど (do)
B ば (ba) び (bi) ぶ (bu) べ (be) ぼ (bo)
P ぱ (pa) ぴ (pi) ぷ (pu) ぺ (pe) ぽ (po)

1 shi i chi esdevenen ji, su i tsu esdevenen zu; antigament existien di i du, que indicaven un so africat, però ara és el mateix que ji i zu.

Hiragana palatalitzat[modifica]

Finalment, també hi ha els hiragana palatalitzats, resultat de la combinació de les síl·labes KI ,SHI, CHI, NI, HI, MI, RI, GI, JI, BI i PI amb els diftongs YA, YO, YU:

YA YU YO
KI きゃ (kya) きゅ (kyu) きょ (kyo)
SHI しゃ (sha) しゅ (shu) しょ (sho)
CHI ちゃ (cha) ちゅ (chu) ちょ (cho)
NI にゃ (nya) にゅ (nyu) にょ (nyo)
HI ひゃ (hya) ひゅ (hyu) ひょ (hyo)
MI みゃ (mya) みゅ (myu) みょ (myo)
RI りゃ (rya) りゅ (ryu) りょ (ryo)
GI ぎゃ (gya) ぎゅ (gyu) ぎょ (gyo)
JI じゃ (ja) じゅ (ju) じょ (jo)
BI びゃ (bya) びゅ (byu) びょ (byo)
PI ぴゃ (pya) ぴゅ (pyu) ぴょ (pyo)

Usos del hiragana[modifica]

El hiragana és el primer sil·labari que aprenen els nens. El van crear les dones de l'edat medieval, a les quals no se'ls era permés d'aprendre els caràcters xinesos, a partir dels caràcters que apareixen a la imatge d'Origen.

Es fa servir per a les desinències verbals i adjectivals, partícules (cap dels dos tenen equivalent en kanji), així com alguns pronoms, la majoria determinants, certs tipus d'adverbis (que no tenen kanji possible), onomatopeies, paraules que se solen escriure en hiragana per convenció o, simplement, quan la persona que escriu no recorda el kanji per a aquella paraula.

Katakana[modifica]

Cada símbol hiragana té la seva contrapartida en katakana.

Katakana base[modifica]

A I U E O
vocals ア (a) イ (i) ウ (u) エ (e) オ (o)
K カ (ka) キ (ki) ク (ku) ケ (ke) コ (ko)
S サ (sa) シ (shi) ス (su) セ (se) ソ (so)
T タ (ta) チ (chi) ツ (tsu) テ (te) ト (to)
N ン (n) ナ (na) ニ (ni) ヌ (nu) ネ (ne) ノ (no)
H ハ (ha) ヒ (hi) フ (fu) ヘ (he) ホ (ho)
M マ (ma) ミ (mi) ム (mu) メ (me) モ (mo)
Y ヤ (ya) ユ (yu) ヨ (yo)
R ラ (ra) リ (ri) ル (ru) レ (re) ロ (ro)
W ワ (wa) ヲ (wo / o)

Katakana amb diacrítics[modifica]

Els sons amb el てんてん i el まる:

A I U E O
G ガ (ga) ギ (gi) グ (gu) ゲ (ge) ゴ (go)
Z ザ (za) ジ (ji) ズ (zu) ゼ (ze) ゾ (zo)
D ダ (da) ヂ (ji) ヅ (zu) デ (de) ド (do)
B バ (ba) ビ (bi) ブ (bu) ベ (be) ボ (bo)
P パ (pa) ピ (pi) プ (pu) ペ (pe) ポ (po)

Katakana palatalitzat[modifica]

I els sons palatalitzats, com en hiragana:

YA YU YO
KI キャ (kya) キュ (kyu) キョ (kyo)
SHI シャ (sha) シュ (shu) ショ (sho)
CHI チャ (cha) チュ (chu) チョ (cho)
NI ニャ (nya) ニュ (nyu) ニョ (nyo)
HI ヒャ (hya) ヒュ (hyu) ヒョ (hyo)
MI ミャ (mya) ミュ (myu) ミョ (myo)
RI リャ (rya) リュ (ryu) リョ (ryo)
GI ギャ (gya) ギュ (gyu) ギョ (gyo)
JI ジャ (ja) ジュ (ju) ジョ (jo)
BI ビャ (bya) ビュ (byu) ビョ (byo)
PI ピャ (pya) ピュ (pyu) ピョ (pyo)

Vocals llargues[modifica]

A diferència del hiragana, que té diferents maneres d'indicar les vocals llargues (vegeu Geminació), en katakana es fa servir el 長音 ちょうおん, una línia horitzontal de la mateixa mida que el kanji de 1: ー. Comparació de l'escriptura de vocals llargues:

Hiragana Katakana
さあ サー
しい シー
すう スー
せい
せえ
セー
そう
そお
ソー

Estrangerismes i katakana[modifica]

El katakana es fa servir per als estrangerismes (de llengües que no siguin el xinès), les onomatopeies, com a recurs estilístic semblant a la cursiva o per connotar certes parles, i per a escriure moltes paraules els kanji de les quals no són d'ús comú (especialment fauna i flora).

L'adaptament dels estrangerismes es realitza segons la fonètica, no l'escriptura. Per tant, una paraula com sweater 'dessuadora' en japonès és セーター, o una paraula com pomodoro 'tomàquet' és ポモドーロ, perquè en totes dues paraules les vocals són llargues.

Així mateix, les consonants no seguides d'una vocal s'adapten amb la síl·laba que acabi en -u. Per exemple, character 'personatge' és キャラター. L'excepció són la T i la D, que s'adapten amb una -o, com a ペッ pet 'animal de companyia' o アルバイ Arbeit 'feina de mitja jornada.