Japonès/Pronúncia
Per a un catalanoparlant la pronúncia japonesa no presenta gaires dificultats, només cal parar esment en algunes particularitats.
Síl·labes[modifica]
El japonès és una llengua sil·làbica, com el català, però que només admet síl·labes d'una vocal sola, d'una consonant (o un so consonàntic palatalitzat) més una vocal, o bé de la n sola. En altres paraules, existeixen síl·labes com de, ra, po, u, i, ya, ji, però no existeixen coses com *cant, *dra o *fel.
Vocals[modifica]
El japonès coneix 5 sons vocàlics, a saber, /a, i, ɯ, e, o/, que corresponen respectivament a あ, い, う, え, お (a, i, u, e, o). La e i la o són mitjanes, com les del castellà, i la a és lleugerament més tancada que la nostra a.
Però la particularitat més important és la u japonesa, que no és una [u] (vocal anterior tancada ARRODONIDA) com la nostra, sinó una [ɯ] (vocal anterior tancada NO ARRODONIDA). És a dir, s'aconsegueix fent una u sense posar els llavis arrodonits.
A més, és freqüent que en la parla espontània sigui ensordida i es pronunciï molt poc, fins al punt que sembla que no es pronunciï. Àudios: 空港 (kuukou), 彼はまったく恥ずかしい思いをした (kare wa mattaku hazukashii omoi o shita).
Consonants[modifica]
El japonès coneix fins a 26 sons consonàntics.
| Tipus de so | AFI | So en català | So en japonès (transliteració) |
|---|---|---|---|
| Oclusives | [k,g,t,d,p,b]1 | casa, gat, tot, pot, brou | か,が,た,だ,ぱ,ば (ka, ga, ta, da, pa, ba) |
| Fricatives | [s,z,ɕ,ʑ,h,ç,ɸ]2 | soc, zona, caixa, joc,X,X,X2 | さ,ざ,しゃ,じゃ,は,ひ,ふ2 (sa, za, sha, ja, ha, hi, fu) |
| Africades | [tɕ,(dʑ),ts,(dz)]3 | cotxe, platja, potser, X3 | ちゃ,じ,つ,ず3 (cha, ji, tsu, zu) |
| Nasals | [m,n,(ŋ),(ɲ),ɴ]4 | mort, nas, sang, nyu, X4 | ま,な,か゚,に,ん (ma, na, gºa, ni)4 |
| Vibrants | [ɾ,(r)]5 | cara, carro5 | ら (ra)5 |
| Semivocals | [j,ɰ]6 | noia, X6 | や,わ (ya,wa)6 |
2 Les fricatives [h,ç,ɸ] només apareixen en determinades condicions en japonès: la [h] només amb ha, he, ho; la [ç] amb hi, i la [ɸ] només amb hu-fu. La [h] és una h anglesa, la [ç] és la ch d'ich en alemany, i la [ɸ] és com una f però amb els llavis aplanats, com per dir una b.
3 Les africades sonores [dʑ,dz] ja no són fonèmiques en japonès, és a dir, que no es distingeixen de la contrapartida no africada [ʑ,z] (els sons de joc i zona). El seu ús varia segons el parlant i la posició del so en la paraula, els sons de principi de síl·laba tendeixen a ser africats.
4 El so nasal velar [ŋ] (el de sang) només apareix en determinats contextos. El so palatal [ɲ] (el de any) apareix només amb les síl·labes n+ya/yu/yo, com a al·lòfon.
5 El so de la r en japonès és especial. Normalment es transcriu com a [ɾ], que és la r de cara, però en realitat és un so que varia entre la r i la L (d'aquí que els japonesos tinguin moltes dificultats a l'hora de pronunciar la L). El so de carro en japonès només existeix en determinats sociolectes i s'associa a un estil de la parla vulgar.
6 Hi ha dues semivocals en japonès: la [j] (noia) i la [ɰ], la qual és essencialment l'equivalent de la [ɯ] però en semivocal, present a les síl·labes わ (wa) i を (wo).
Fonts: https://nihongonosensei.net/?p=8737
Geminació[modifica]
Tots els sons vocàlics japonesos poden rebre geminació, és a dir, duren el doble del so no geminat. En japonès les vocals geminades es consideren com a síl·labes diferents. Cada geminació de les 5 vocals s'escriu de manera diferent:
- A: La geminació de la A s'escriu amb dues ああ i apareix eminentment en onomatopeies i paraules de la parla familiar. Exemple 母さん, en kana かあさん kaasan, 'mare').
- I: La geminació de la I s'escriu amb 'ii' いい. Exemples: 言いました, en kana いいました iimashita, 'vaig dir'.
- U: La geminació de la U es fa sempre amb dues uu うう. Exemple: 吸う kana すう suu, 'xuclar'.
- E: La geminació de la E es pot escriure de dues maneres diferents. Una és amb dues ee ええ, que s'empra quan es representa una parla col·loquial, com ara 行かねー kana いかねえ 'no hi aniré'. L'altra manera és la més comuna, ei えい, però apareix només en la parla més espontània. En la parla acurada i formal es pronuncia tal com s'escriu, és a dir e+i, no ee. Exemple: 映画, en kana えいが eiga, 'pel·lícula'.
- O: La geminació de la O té dues possibles escriptures segons l'etimologia. Les síl·labes que en japonès antic eren ho i han esdevingut o s'escriuen amb dues oo おお, com a 通る, kana とおる tooru, 'travessar. En canvi, tota la resta s'escriuen en kana amb ou おう (en els sistemes de transliteració es poden transcriure com a ō, ou, ô segons el sistema), com a 高校 kana こうこう koukou, 'institut'.
Accent tonal[modifica]
El japonès és una llengua tonal, però no com les llengües sinítiques, sinó que posseeix un accent tonal (pitch accent en anglès). Essencialment, és un accent que baixa i puja musicalment, però no tan com els tons autèntics. No és un accent d'èmfasi, que és el majoritari a Europa, i és per això que cal evitar pronunciar les paraules japoneses com si portessin un accent nostre.