Vés al contingut

Introducció a la música/Les tonalitats

Les tonalitats són una de les bases de la música clàssica. Potser la paraula tonalitat et resultarà estranya, però segur que heu sentit alguna vegada frases com "L'Orquestra va interpretar la Simfonia en Do menor".

Doncs bé, aquestes paraules en cursiva (Do menor) és el nom d'una tonalitat. Per fer-te una idea, hi ha el doble de tonalitats que de notes: Per la nota Do hi ha Do major i Do menor, per Do diesi hi ha Do diesi major i Do diesi menor,...

Tristesa i alegria

[modifica]

Una manera fàcil de descobrir si una obra musical té una tonalitat major o menor és fixant-se en l'"estat d'ànim" de l'obra. Si l'obra té un caràcter alegre o juganer, segurament la tonalitat serà major. Per altra banda, si té un caràcter trist o melancòlic, la tonalitat serà menor. el caràcter d'una peça s'anomena mode. Per tant, parlem del mode major i mode menor.

Descobrir la tonalitat

[modifica]


Consell
Hi ha diversos mètodes per descobrir una tonalitat. Aconsellem que els apliqueu tots per una major precisió.
Descobrir la tonalitat no sempre és fàcil, i les indicacions que podreu trobar a continuació podrien no complir-se en algunes obres, especialment a partir del Romanticisme.

  • Observa l'última nota: Si l'última nota d'una cançó o l'últim acord d'una obra és, per exemple, un sol, és força probable que la peça estigui en sol major o sol menor. Per descobrir si és menor o major, fixeu-vos en el seu caràcter, com hem explicat anteriorment. Una altra manera de saber si el mode és major o menor és fixant-se en si el setè grau (és a dir, al nota que ve just abans de la tònica, la "nota principal") té una alteració. Si és així, probablement la peça tindrà un mode menor. Per exemple: si la peça acaba en sol i la nota fa (la que ve abans del sol) té un sostingut vol dir que la tonalitat és sol menor. Això succeeix perquè entre el setè grau i la tònica hi ha d'haver només mig to. En les tonalitats majors, el mig to hi és encara que no s'alteri el setè grau, però en les menors no. Per això les tonalitats menors tenen el setè grau elevat.
  • Observar l'armadura: Aquest mètode és més fiable, però també més difícil. Depenent de si a l'armadura hi ha bemolls, sostinguts, o no hi ha armadura se segueixen diferents mètodes. Tingues en compte que alguns d'ells només serveixen per descobrir la tonalitat major. Tot i així, si un cop tens la tonalitat major abaixes la nota una tercera menor, et sortirà la tonalitat menor, anomenada relatiu. Per exemple, el relatiu de Do major és La menor, perquè la nota La es troba una tercera menor per sota de la nota Do.
    • Sense armadura: Si la peça no té armadura és fàcil: La tonalitat serà Do major o La menor. Simplement fixeu-vos en el mode per saber quina és de les dues. Si és menor la tonalitat serà La menor, si és major serà Do major.
    • Armadura amb un bemoll: Si l'armadura té un sol bemoll a la nota si, la tonalitat és Fa major o Re menor. Com en el cas anterior, fixeu-vos en el mode per saber de quina de les dues tonalitats es tracta.
    • Armadura amb dos o més bemolls: Per trobar la tonalitat, fixeu-vos en el penúltim bemoll de l'armadura. Si, per exemple, hi ha tres bemolls (si, mi i la), la tonalitat serà Mi bemoll major.
    • Armadura amb sostinguts: Senzillament, trobeu la nota que està una segona menor ascendent per sobre de l'últim sostingut. Per exemple, si hi ha només un sostingut a la nota fa, la tonalitat serà Sol major, perquè la nota Sol està a una segona menor per sobre de la nota Fa.