Introducció a la ciència/El perquè de la ciència
Realment es pot creure en la ciència?[modifica]
En la societat actual, ciència s'utilitza equivocadament com a sinònim de veritat. És fàcil escoltar o llegir informacions recolzades sobre una autoritat científica. "Els científics han dit" és una bona manera de donar credibilitat a les pròpies paraules. No s'acostuma a dubtar del que diu un entès en la matèria, de la mateixa manera que no es discuteix sobre harmonia amb un músic si no es té cap noció musical. Però tot i això, ben sovint veiem les teories científiques com a excèntriques. És molt comú, per exemple, deixar a mitges un tractament amb antibiòtic per més que els microbiòlegs ens repeteixin que cal seguir la medicació fins al final. Tampoc és fàcil recolzar la teoria M, encara que sembla ser la visió més completa de l'univers desenvolupada fins al moment. Tot això per no parlar del reduccionisme que impera en neurociència, que ens nega l'existència d'una ànima que tant nostra sentim. En el fons, els científics són entesos en el nostre dia a dia sense que entenguem què ens volen dir. Davant d'aquest panorama, com és que donem tanta importància a la ciència?
Segons la definició de la viquipèdia, la ciència és l'esforç organitzat per conèixer la realitat mitjançant el mètode científic. És a dir, que és una manera de calmar la nostra curiositat basant-se en un criteri que permeti avançar en una sola direcció. A més la ciència ens ha de permetre actuar de la manera que més ens convingui, per exemple si algú es troba malament acudirà al metge perquè aquest determini què el pot ajudar. Però també existeixen moltes altres explicacions d'allò que ens envolten, i són molt més quotidianes del que ens pensem. La superstició ens guia a tots, en major o menor mesura, per més que pocs treballs científics les recolzen. Els consells sovint es prenen com a fets contrastats, confiant en l'autoritat del que ens l'aporta. La religió és una manera d'explicar la nostra existència, i pot arribar a explicar per alguns fins i tot la pròpia ciència. Davant de tantes maneres d'explicar la realitat hem plantejar-nos quins avantatges ens aporta la ciència, i en conseqüència podrem decidir si hi confiem o no.
La filosofia, a través de l'espistemologia, ens argumenta que hem de ser excèptics envers el coneixement. Es pot arribar a entendre que només percebem el món a través dels sentits, i per tant podem extreure conclusions equivocades. En aquest punt, la ciència presenta un avantatge important: estar sotmesa constantment a la Navalla l'Occam. Cal entendre aquest principi si volem donar legitimitat a la ciència.
[modifica]
La Navalla l'Occam també s'ha anomenat principi de simplicitat. Parafrasejant Albert Einstein, es podria dir que les teories haurien de ser tan simples com sia possible, però no més simples. És un principi que qualsevol utilitza sovint en la nostra vida diària. Podem imaginar, per exemple, que algú que acostuma a ser despistat no acut a una cita amb nosaltres. Quan hi aconseguim parlar ens explica que ha escoltat una conversa d'uns terroristes que parlaven en etrusc, i s'ha vist obligat a córrer fins a un altre país per desactivar una bomba nuclear que estava a punt d'explotar. Sense ni tan sols plantejar-nos-ho, aplicarem la Navalla l'Occam i pensarem que senzillament és despistat i mentider. Això comporta assumir una nova premissa, mentre que la seva explicació en suposa almenys sis: que existeixin aquests terroristes, que parlin etrusc, que s'hagi planificat aquest atac nuclear, que la persona en qüestió parli etrusc, que sigui prou valent per enfrontar-se sol a la situació, i que sàpiga desactivar bombes nuclears. La ciència sencera fa d'aquest mecanisme lògic un dogma. Per tant, si apareix una nova teoria en ciència que explica tant o més que la teoria vigent, s'acceptarà sempre que la nova sigui més simple, encara que suposi una revolució sense precedents en el saber científic. Per més que costi de creure, aquest és un dels pocs arguments que poden donar suport a la ciència. Que la ciència es faci complicada d'entendre es compensa perquè el número de premisses que utilitza és molt reduït, i tendeixen a ser cada cop menys. Tot i això la construcció del coneixement científic no només es basa en la simplicitat, sinó que es desenvolupa sobre un mètode que permet a qualsevol de comprovar si les deduccions són correcte: el mètode científic.