Hort ecològic escolar/La lluna en el nostre hort

Salta a la navegació Salta a la cerca

Aquesta activitat respon a les necessitats de que els alumnes de 1er d ESO del curs 2018-2019 de l’Institut de Maçanet de la Selva aprenguin més coneixements sobre les fases de la Lluna i també sobre els vegetals, en concret determinades hortalisses (nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc)).

Marc de referència:

S’emmarca dins les activitats competencials de classe que es realitzaran durant el tercer trimestre a les classes de 1er d’ESO de Biologia- Geologia.

La Lluna l’hem estudiada durant el primer trimestre però degut a l’extensió dels continguts del temari durant aquest trimestre, hi ha alumnes que no han assolit els coneixements suficients sobre aquest tema. També serà una bona opció per aquells alumnes que ja l’han assolit i així la podran repassar i fer-la més competencial en la seva quotidiana. El tema dels vegetals i les plantes es farà durant el tercer trimestre i coincidirà en una època favorable a la sembra, germinació i creixement de les plantes degut a les millors condicions meteorològiques durant la primavera.

Destinataris de l’activitat[modifica]

Els destinataris potencials són els alumnes de les classes de 1er d’ESO però els destinataris reals seran quatre classes de 1er d’ESO. La classe A té 24 alumnes, la classe B té 23 alumnes, la classe C té 17 alumnes i la classe D té 12 alumnes. El perfil dels destinataris són alumnes de 12 a 13 anys. Hi ha més nenes que nens, tots els alumnes tenen accés a la xarxa d’internet als seus domicilis excepte dues alumnes i el nivell socioeconòmic és divers.

Ubicació de l’activitat[modifica]

Aquesta activitat es portarà a terme a l’hort escolar de l’institut i a les classes de 1er d’ESO de l’Institut de Maçanet de la Selva situat al carrer Escoles 19 de Maçanet de la Selva (Girona), al sector meridional de la comarca de la Selva. L’institut està format per 9 mòduls i està situat a la part sud del poble. L’hort es troba a la part dreta del fons del pati (nord-oest del pati). Té una superfície d’uns 30 m² i també té un hivernacle. Davant seu té un camp i al voltant del camp hi han turons.

L’Ajuntament de Maçanet de la Selva descriu les següents característiques d’aquest municipi:

Aquest municipi es troba a 100 metres sobre el nivell del mar. El subsòl és granític, però està recobert de restes volcàniques molt alterades. Als boscos de Maçanet, sota una base autòctona de l’alzinar, s’hi ha anat introduint el roure, el suro, el pi pinyoner, el pi marítim i , recentment el pi insigne i l’eucaliptus. Els turons de Maçanet formen una barrera que atenua la influència que la mar, bastant propera, té sobre el clima. Tot i això, el clima és suau i humit, amb una mitjana anual de 14 graus. A l’hivern, però, hi fa més fred que a les poblacions veïnes de la costa. El vent que més hi abunda és la suau brisa de marinada i de tant en tant hi arriba la tramuntana seca del nord, encara que força apaivagada. La boira hi és freqüent.[1]

Objectius[modifica]

  1. Objectiu general: Aprofundir en la relació entre la Lluna i el creixement del vegetals en l’assignatura de Biologia- Geologia de 1er d’ ESO.
  2. Objectius específics:
    1. Relacionar les diverses fases del nostre satèl·lit natural, la Lluna, amb el procés de creixement de determinades hortalisses.
    2. Mesurar i enregistrar els canvis observats en determinades hortalisses durant diverses fases de la Lluna.
    3. Experimentar les fases de germinació i creixement vegetatiu de determinades hortalisses.

Activitats[modifica]

  1. Sembrar alls en Lluna nova per observar si és certa la dita popular de que l’endemà sortirà de la terra.
  • Temps: Durada de 48 hores al mes de març.
  • Agrupament: Grups de 2 alumnes
  • Recursos: Grans d’all, terra, testos, sementers i materials reciclats com parts d’ampolles de begudes de plàstic.
  • Lloc: Hort escolar i classe
  1. Sembrar enciams,espinacs, raves o pastanagues durant les quatre fases de la Lluna per observar la germinació i el creixement vegetatiu en les diferents fases.
  • Temps: Durada de 60 a 90 dies entre els mesos de març i maig
  • Agrupament: Grups de 2 alumnes
  • Recursos: Llavors d’enciam, espinacs, raves i pastanagues, terra, testos, sementers i materials reciclats com parts d’ampolles de begudes de plàstic. Hort escolar i classe.

Metodologia[modifica]

Es donarà un full a cada alumne amb la informació que apareix al final d’aquest projecte. Es formaran grups de 2 alumnes que es realitzaran segons les preferències dels propis alumnes. S’explicarà les dues activitats que es portaran a terme i amb l’ajuda dels recursos necessaris es realitzaran a la classe o a l’hort escolar depenent de la meteorologia i dels recipients on es faci la sembra i/o el trasplantament. Els alumnes hauran de buscar la informació necessària per poder saber quan, com i on s’han de sembrar les llavors. Per això es podran ajudar de pàgines web com: guia d'horts escolars o altres.

Criteris d’avaluació[modifica]

  • Escales de valoració a classe mentre es realitza el treball cooperatiu, on es valorarà: interès, participació, tolerància, capacitat de cooperació amb els altres alumnes del grup, etc.
  • Exposició a classe del projecte de grup (redacció, presentació, exposició oral, continguts del treball, rellevància i actualitat d'aquests, etc.)
  • Es completaran unes taules d'autoavaluació de grup i una altra per avaluar entre ells.

Full d’informació per cada alumne[modifica]

La Lluna influeix en la saba de les plantes segons la intensitat pròpia de cada fase lunar afectant a la fotosíntesi, la germinació de les llavors i als moviments de les plantes.

Animació de les fases de la Lluna tal com es veuria des de l'hemisferi nord. L'oscil·lació aparent de la Lluna és deguda a un fenomen que es coneix com a libració, i el canvi de mida aparent es deu a l'excentricitat de l'òrbita lunar.
Fases de la Lluna
Posició de la Lluna en cadascuna de les fases

Fases de la Lluna[modifica]

  • LLUNA NOVA: En aquesta fase, la Lluna es situa entre la Terra i el Sol, i per tant, no la veiem il·luminada.
  • QUART CREIXENT: Només s’observa una part il·luminada i té la forma de “D”.
  • LLUNA PLENA: La Terra està situada entre el Sol i la Lluna i per això apareix plena de llum.
  • QUART MINVANT O DECREIXENT: Només s’observa una part il·luminada i aquesta té forma de “C”.

LLUNA NOVA[modifica]

Durant la lluna nova és un període de poca activitat en l’hort, és de descans, i per això és un bon moment per llaurar, abonar o cavar la terra. És un bon moment per sembrar plantes que fructifiquin sota terra ja que la saba es concentra en les arrels. La saba de les plantes ha descendit cap a les arrels i passada la lluna nova poc a poc tornarà a pujar. Per això és ideal per a la poda i la collita de plantes on s’aprofitin les arrels ( com els naps, les pastanagues, els alls o les cebes) ja que es diu que la saba de la planta va cap a l’arrel en faltar la llum. També es pot podar la gespa perquè sigui més forta d’arrel. La lluna nova estimula les fulles de les plantes i per tant afavoreix el creixement dels cultius de fulles, com els espinacs o els enciams.

QUART CREIXENT[modifica]

És la millor època per sembrar hortalisses on s’aprofiti la fulla com cols, enciams, espinacs, bledes… ja que es diu que la saba es torna a moure cap amunt en haver-hi cada nit una mica més de llum ( la saba es concentra a la part superior de les plantes). És aconsellable sembrar plantes que creixin i fructifiquin sobre la terra. La Lluna creixent estimula les flors. La lluna creixent comporta una estimulació de les plantes amb gran creixement vegetatiu, a més de ser molt propensa per la fertilitat, pel que resulta ser el millor moment per a sembrar les plantes que creixen en altura i donen fruits, com els tomàquets, els pèsols o les mongetes.. Com a regla general és recomanable realitzar la sembra de totes les plantes en fase de lluna creixent (preferentment dos o tres dies abans de la lluna plena) a excepció d’aquelles que puguin espigar prematurament, com és el cas de l’enciam, que s’haurien de sembrar amb lluna decreixent. Al sembrar-les en aquesta fase les plantes tenen més resistència a les plagues, les plàntules desenvolupen millor les fulles i les flors i també hi ha un creixement important de xampinyons.

LLUNA PLENA[modifica]

És l’època més adequada per a la collita de fruits i de plantes on s’aprofita la fulla… ja que es diu que la saba s’acumula en els tiges i les fulles en tenir molta llum nocturna i es promou el creixement del fullatge de la planta (la saba segueix concentrant-se a la part superior de les plantes). Per això és aconsellable de nou, sembrar plantes que creixin i fructifiquin sobre la terra. També és bo voltejar el compost o plantar plantes de fruit. Si volem aturar el vigor d’un arbre, o accelerar la fructificació, és un bon moment per a podar sinó és millor no podar. Tallar la gespa per desenvolupar el fullatge. És un bon moment per netejar les males herbes.

QUART MINVANT[modifica]

Torna a ser bona època per a la poda, per adobar, per a trasplantar i per a sembrar hortalisses que s’aprofiti l’arrel (que fructifiquin sota terra)… ja que la saba es va acumulant cap a l’arrel en haver-hi cada nit una mica menys de llum. Durant els dies amb lluna decreixent o minvant és un moment adequat per a trasplantar o per eliminar insectes. També és propici per a plantar arrels i tubercles (raves, remolatxes o patates). És aconsellable podar sota lluna decreixent, ja que la saba es troba més concentrada a les fulles. En general, les tasques realitzades amb lluna plena o al quart minvant, afavoreixen la producció de fruita, en contra del creixement vegetatiu. Realitzar empelts, sembrar els últims dies perquè hi hagi bona fructificació, sembra de cereals perquè el gra sigui gran, trasplantar.

Amb aquest treball podrem comprovar si la dita de que els alls si es planten en Lluna nova els grans d’all surten de la terra l’endemà i no germinen és certa.

Referències[modifica]


Bibliografia[modifica]