Hort ecològic escolar/Espai d'aprenentatge Mini Garden

Salta a la navegació Salta a la cerca

Cas real de com implementar un espai d'aprenentatge al voltant de l'hort

Justificació de l’espai d’aprenentatge[modifica]

Com un vaixell, hem navegat pels mars de diferents experiències educatives, hem avançat i hem analitzat cada pas, hem rectificat quan ho hem trobat necessari i anem dissenyant el nostre projecte compartit amb tota la comunitat educativa.

Aquest darrer curs vam acordar deixar l’organització per cicles i passar a l’organització per comunitats. Les valoracions en acabar el curs 16-17 ens van fer decidir a provar les comunitats d’aprenentatge (petits, mitjans i grans) seguint la línia d’infantil i amb la intenció d’enriquir-nos dels diferents nivells maduratius. D’aquesta manera els alumnes poden aprendre els uns dels altres i compartir experiències molt més riques.

La nostra escola té una estructura que ens facilita el treball en comunitats. La comunitat de petits (P3, P4 i P5) situada en un edifici allunyat de primària i envoltat de natura que permet l’experimentació a l’exterior. La comunitat de mitjans (1r,2n i 3r) ubicada a l’edifici de primària, totes les aules en un mateix passadís a la planta baixa amb accés directe a l’exterior i amb espais molt amplis que ens permeten la lliure circulació dels infants. I la comunitat de grans (4t, 5è i 6è) situada al 1r pis amb les mateixes característiques que la comunitat de mitjans.

De totes les experiències que estem duent a terme aquests darrers cursos us volem presentar:

Els espais d’aprenentatge a la comunitat de mitjans[modifica]

Raons d’escollir aquesta metodologia:

  • L’experiència positiva d’educació infantil
  • La necessitat d’innovació per poder fer front als canvis de la societat
  • La gran diversitat de nivells d’aprenentatge. Resulta gairebé impossible atendre amb qualitat 25 alumnes amb diversos interessos i capacitats. Per tant obrir prous ambients per poder reduir ràtios.
  • Donar l’oportunitat als alumnes de trencar amb certs rols que s’adquireixen dins d’un grup classe fixe. Els alumnes acostumen a tenir cada un el seu rol dins l’aula. Tant sigui un rol positiu o negatiu, al sortir a fer espais i barrejar-se amb d’altres nens i nenes de diferents edats, donem l’oportunitat de mostrar altres facetes en alguns casos desconegudes.
  • Treballar en grup i potenciar els valors de companyerisme, responsabilitat, respecte, saber esperar,... El treball en grup i cooperatiu no només els serà necessari en el futur, en el seu lloc de treball, sinó que proporciona aprenentatges morals i cognitius que no es donen en l’aprenentatge individual.
  • Poder respectar el ritme de cada alumne deixant fer, manipular, descobrir per les pròpies inquietuds i necessitats. Potenciant els interessos de cadascú i el criteri per decidir.
  • Donar l’oportunitat als infants d’aprendre fent, aprendre a través de l’experimentació.
  • Trobar un espai on els alumnes puguin triar i sentir-se protagonistes del seu aprenentatge.
  • Poder potenciar aprenentatges significatius, funcionals i competencials
  • Augmentar l’autonomia i responsabilitat a partir d’activitats escollides.
  • Potenciar el diàleg entre els mateixos alumnes.
  • Fer-los protagonistes del seu propi aprenentatge.
  • Canviar el rol del mestre, agafar un paper d’acompanyant i guia i no tant de transmissor de coneixements.

Es va decidir implantar els espais a les tardes per qüestió organitzativa de centre. Ens dividim en 9 espais d’aprenentatge, basats principalment en els continguts de medi corresponents a 1r, 2n i 3r de primària. Volíem deixar enrere un aprenentatge comú per tothom independentment del moment maduratiu i interessos de l’alumne.

L’experiència que exposem s’aplica a 3 nivells de primària (1r, 2n i 3r) amb un nombre total de 135 alumnes.

Els 9 espais d’aprenentatge són els següents:

  1. Viu el teatre.
  2. El rebost.
  3. Mini garden La Vila.
  4. La volta al món.
  5. Palamós, digui’m?
  6. L’hospital.
  7. L’espai.
  8. Experiments.
  9. Súper detectius.

Organització de l’Espai: Mini Garden La Vila[modifica]

Objectius:[modifica]

  1. Aprendre com funcionen les plantes, quins beneficis ens aporten i què n’obtenim.
  2. Responsabilitzar-se de la cura de les plantes conreades de l’entorn proper: l’aula i els espais exteriors de l’escola.
  3. Despertar la curiositat pels fenòmens científics.
  4. Ser capaç d’explicar les observacions, els canvis, les hipòtesis i les causes i arribar a conclusions.
  5. Identificar les principals plantes aromàtiques del nostre entorn i el seu ús.
  6. Conèixer el nom de les hortalisses conreades a l’hort de l’escola.
  7. Fer-se conscient de la feina que comporta un hort escolar ecològic.
  8. Aprendre a treballar en equip per arribar a elaborar el coneixement.
  9. Conèixer els espais exteriors del centre en el seu conjunt.

Continguts:[modifica]

  1. Concepte de planta.
  2. Cicle vital de les plantes.
  3. Parts de la planta.
  4. Funcions de les arrels, la tija i les fulles.
  5. Nutrició de les plantes.
  6. Tipus de plantes: silvestres i conreades.
  7. Plantes que podem conrear: arbres fruiters, verdures i hortalisses, plantes amb flors, cereals, plantes aromàtiques i medicinals...
  8. Classificació de les plantes segons la tija: herbes, arbres i arbustos.
  9. Les flors.
  10. Els fruits i les llavors.
  11. Productes que obtenim a partir de les plantes.
  12. Beneficis que ens aporten les plantes.
  13. L’hort escolar ecològic.
  14. Concepte de planta aromàtica.
  15. Principals plantes aromàtiques del nostre entorn, propietats i usos: farigola, romaní, espígol, menta, herba lluïsa, sàlvia…
  16. El mètode científic: hipòtesis, comprovació de resultats i conclusions.

Desenvolupament:[modifica]

Al començament de cada espai, a la primera sessió, després de passar llista a la rotllana, es comença explicant molt bé en què consistirà aquest espai d’aprenentatge:

  • Aprendrem plegats, a partir d’experiments amb plantes i del treball en equip, com funcionen les plantes, quins beneficis ens aporten i què n’obtenim i ens responsabilitzarem de la cura de les plantes del nostre entorn, a dins de l’aula i a l’espai exterior, l’hort escolar ecològic, que és la novetat d’aquest any.
  • Posteriorment, a partir d’alguna pregunta clau, com per exemple, “Què deu voler dir la paraula garden?”, s’origina una conversa on cadascú exposa allò que sap sobre les plantes i, a partir d’aquí, s’introdueixen els nous continguts, els quals es procura que es vagin consolidant al llarg de les sessions.
  • S’aprofita per parlar dels principals aspectes metodològics:
  • La importància de barrejar-se 1r, 2n i 3r per aprendre a treballar en equip i ajudar-se mútuament per avançar i progressar en els aprenentatges.
  • La utilització de la llibreta per plasmar o registrar els descobriments que anem fent al llarg de les sessions.
  • L’últim divendres, abans de recollir per marxar, els alumnes seuran en rotllana i  es farà l’autoavaluació. L’avaluació es farà oralment.


Després d’aquesta  introducció més teòrica, es treballa la part més pràctica, tenint com a eix vertebrador l’hort.

A la part experimental l’alumnat elabora les seves hipòtesis, fa la comprovació d’aquestes hipòtesis i n’extreu unes conclusions que li serviran per arribar als continguts que cal treballar.

L’espai de l’hort dura tres setmanes, amb tres sessions de 1h 15’ cada sessió.

Bloc de continguts[modifica]

Cada setmana  es treballa un bloc de continguts diferent, són els següents:

Part científica de com creixen les plantes (setmana 1)[modifica]

Dimecres sessió 1:[modifica]

1.  Iniciem una conversa per saber els coneixements previs que tenen els alumnes sobre el tema i comencem a introduir alguns continguts:

- Què és una planta?

- Cicle vital de les plantes: neixen, creixen, es reprodueixen i moren.

- Parts d’una planta: l’arrel, la tija i les fulles.

- Funcions de l’arrel, la tija i les fulles.

- Classificació de les plantes segons la tija: herbes, arbustos i arbres.


2. Al cap d’aproximadament mitja hora, els alumnes acompanyats de la/les mestra/es, surten a veure els horts d’Infantil i de Primària.

3. A l’aula, s’elaboren hipòtesis sobre què hi pot haver plantat i ho escriuen a la llibreta de l’espai.

4. Ens plantegem una pregunta: Què creiem que necessiten les plantes per viure?”. Es formulen hipòtesis per la posterior comprovació.

Per arribar a descobrir si es compleixen les hipòtesis formulades, duem a terme la següent experiència:

  1. En quatre recipients diferents posem cotó fluix i hi tirem llavors de llentia.
  2. Els alumnes s’agrupen barrejats 1r, 2n i 3r i cada grup es responsabilitza d’un dels pots amb les llenties.
  3. Es tracta d’observar el procés de germinació de les llavors. Cada recipient estarà sotmès a unes condicions determinades, tenint en compte que, per créixer bé, una planta necessita terra (en aquest cas és el cotó), aire, aigua i llum.
  4. Condicions:
    • Sense llum però amb aigua i aire.
    • Sense aire però amb aigua i llum.
    • Sense aigua però amb aire i llum.
    • Amb totes les condicions adients: aire, llum, aigua i cotó fluix.

Posteriorment a la realització de l’experiència, es fa el registre a la llibreta (o diari d’experimentació) de les hipòtesis i dels passos que han hagut de seguir per dur-la a terme.

Dijous sessió 2:[modifica]

“Quins tipus de plantes coneixem?”

1. Les plantes aromàtiques.

Sortim al pati i agafem mostres de fulles de les diferents plantes aromàtiques que hi trobem, a les jardineres. Es formulen hipòtesis sobre quines són.

2. A classe, a la llibreta, s’anoten les hipòtesis. S’emporten a casa les mostres i demanen a la família que els ajudin a esbrinar quines plantes són, per comprovar les hipòtesis.

Divendres sessió 3:[modifica]

1.  Els alumnes fan colònia a partir de mostres de fulles de plantes  aromàtiques de les que tenim al pati.

2. Escriuen el procés a la llibreta.


Nutrició de les plantes (setmana 2)[modifica]

Dimecres sessió 1:[modifica]

1.     Repàs dels continguts apresos (què és una planta, parts de les plantes i les seves funcions, els arbres, els arbres fruiters...) i introducció de nous continguts:

  • Tipus de plantes: silvestres i conreades.
  • Plantes que podem conrear: arbres fruiters, verdures i hortalisses, plantes amb flors, cereals, plantes aromàtiques i medicinals...

2.Com s’alimenta una planta?”

Experimentació amb tiges d’api i colorant alimentari, per veure com s’alimenta la planta.

Tindran tres recipients amb tres colorants diferents i una branca d’api al seu interior.

Dijous sessió 2:[modifica]

1.  Repàs dels continguts treballats.

2.  A la llibreta d’experimentació, els alumnes anoten tot el procés de l’experiència realitzada la sessió anterior, així com les hipòtesis formulades sobre el què creuen ells que passarà amb les tiges d’api.

Divendres sessió 3:[modifica]

1. Repàs dels continguts apresos.

2. Observació de com evolucionen els experiments de la primera setmana i establiment d’una conversa o debat. Cada alumne tindrà l’oportunitat de compartir i contrastar amb la resta de companys i companyes les seves idees o hipòtesis respecte de l’experiència amb les llavors i explicar per què ha passat això? Com continuarà el procés? Per què?...

3. Al diari d’experimentació anoten el que hi han observat.

Conèixer l’hort (setmana 3)[modifica]

Dimecres sessió 1 :[modifica]

1.     Repàs dels continguts.

2.    Continguts nous:

●       Plantes de les quals ens podem menjar les arrels: pastanaga…

●       Plantes de les quals ens podem menjar la tija: espàrrecs...

●       Plantes de les quals ens podem menjar les fulles: enciams, espinacs, cols, bledes...

3.    Hort.

●      Treballaran el mini hort de la classe, on plantaran una filera de rúcula i dues fileres d’espinacs, i l’espai d’hort experimental de fora, on podran plantar les seves hortalisses preferides. Farem dos grups.

●      A la llibreta d’experimentació, anotaran tot el procés i el que esperen dels dos horts, el de dins de l’aula i el de fora.


Dijous sessió 2:[modifica]

1.     Repàs dels continguts.

2.    Continguts nous:

●       Les flors.

●       Els fruits i les llavors. Classes de fruits: secs i carnosos. Llavors: una/moltes llavors. Exemples.

●       Cura de les plantes. Per què poden emmalaltir? Control de plagues de manera ecològica.

3.    Es fa la comprovació de l’evolució dels experiments de les setmanes 1 i 2 i s’anoten les conclusions.

Divendres sessió 3:[modifica]

1.    Repàs dels continguts apresos.

2.    Continguts nous:

  • Adaptació de les plantes a l’entorn. Exemples.
  • Importància dels boscos. Les plantes fabriquen oxigen.

3.    Acabar feines.

4.    Autoavaluació a la rotllana.

L’avaluació es fa, com ja s’ha comentat, oralment.

Els aspectes que cada alumne ha de valorar són (hi ha diferents gradacions de cada aspecte: molt/força/poc.)

  • Motivació.
  • Evolució del seu aprenentatge.
  • Participació.
  • Col·laboració/ajut als companys i companyes.

 5.     Recollir i cap a la classe.