Història de l'art català/Santa Maria de la Seu d'Urgell (escultura)
Introducció
[modifica]L’escultura de Santa Maria de la Seu d’Urgell no es pot tractar de manera separada de l’arquitectura que la suporta. Trobem escultura de formes molt variades en tots els emplaçaments possibles, així doncs trobem escultura al claustre, a la façana principal, als nombrosos capitells i permòdols de l’exterior i de l’interior, a les finestres, portes, arcades i ràfecs. És un edifici ple d’escultura molta d’ella lligada a l’arquitectura, però de la que també s’han conservat peces escultòriques que formaven part dels béns immobles de l’església. Molts d’aquests béns avui no es troben a l’interior de la catedral, però tot i això encara hi trobem alguns exemples.
Escultura exterior
[modifica]Portada principal i façana (oest)
[modifica]L'escultura de la portada principal no es concentra a la portada d'entrada a la catedral com era habitual en les portades romàniques catalanes sinó que es distribueix per tota la façana principal. És l'única portada que compta amb decoració esculpida. La portada principal és més senzilla que la portada sud, la que connecta el claustre amb la catedral. Aquesta portada ens recordaria més a la portada nord. Hi trobem dues columnes a cada costat que es troben envoltades de pilans intermedis. L'arquivolta interior forma un angle recte, sense decoració mentre que l'arquivolta més exterior, es troba arrodonida cap a l'interior i compta amb boles, que en algunes zones són els caps humans i animals que trobem en diverses parts del conjunt catedralici.[1]
Al capitell exterior dret, que es troba en bastant mal estat de conservació, es representa un motiu vegetal amb fulles de l’acant i flors. El capitell interior dret compta amb uns caps de lleó dels que hi sorgeixen de les boques fulles còncaves. El capitell exterior esquerra, hi trobem representat un monstre amb urpes que es troba acompanyat de petits lleons, un dels quals escup foc per la boca. Finalment, al capitell interior esquerra hi trobem una parella de lleons que ens recorden a uns dels lleons de la portada del claustre.[2]
La porta es troba custodiada per tres parelles de lleons, de dimensions i representacions diverses. Els que trobem tocant a terra són els més grans. Actualment es troben en molt mal estat de conservació per l'erosió i el pas dels anys, no tenen cap, però en un inici si l'haurien tingut. La segona parella de lleons es troba a l'alçada de la imposta, just a tocar del capitell més exterior. Les representacions d'aquests dos lleons que es troben agafant un cap humà per engolir-lo, ens recorden algunes de les escenes dels capitells del claustre. Finalment, el tercer grup de lleons estan situats als carcanyols de l'arc. Representats de cos sencer i molt ben conservats es troben estirats damunt d'uns cossos humans a punt de ser devorats.[3]
Al damunt de la portada, hi trobem un fris molt singular en el que hi trobem unes figuracions totes diverses que esdevenen un ús decoratiu. La interpretació de les figuracions d'aquest fris no és gaire clara, el que sabem és que són setze figures que es troben distribuïdes de la següent manera: al centre hi trobem una escena d'enfrontament entre animals i homes i al llarg de tota la resta del fris es representen escenes solitàries, que no formarien part de cap conjunt iconogràfic com per exemple les sirenes, el misteriós arquer que ens recorda la figura del Sagitari, caps de dragons, caps de xais, guerrers o escenes de caça.[4]
La part superior del cos central compta amb dos registres clarament marcats mitjançant un fris de dent de serra. Al registre inferior, hi trobem tres finestres amb vitralls d’arc de mig punt. El central és el doble de gran que el lateral. Aquests tres finestrals es troben acompanyats de petites motllures i mènsules. Al registre superior hi trobem tres trams d’arcs cecs, que cada tres arcs es troben separats per columnes adossades al mur que emmarquen una finestra central i dos ulls de bou treballats. La finestra central compta amb cinc arcs i compta també amb les petites boles que es reprodueixen al llarg del conjunt catedralici.[5]
La teulada de la catedral és a dues aigües i compta amb una cornisa realitzada amb tres frisos, dos d’ells decorats amb dents d’engranatge i el central decorat amb unes formes geomètriques amb forma de zig-zag.
Sobre el cos superior de la façana principal es desenvolupa una petita torre campanar construïda amb fileres que alternen el granit gris amb el granit rosat i que compta amb dos nivells. Les finestres del pis inferior són biforades i les del pis superior triforades. Totes aquestes columnes que parteixen les finestres compten amb capitells decorats. Trobem aquí també mènsules a la part superior de cadascuna d’aquestes finestres i trobem separant els dos registres, frisos amb dents de serra.[6]
Portada sud
[modifica]Aquesta portada comunica la catedral amb el claustre. Portada d’arc de mig punt que compta amb dues columnes a cada costat que es troben entre massissos que prenen l’aspecte de columnes petites adossades que no compten amb capitell a diferència de les quatre columnes que sí que compten amb capitell. Aquestes i les quatre columnes principals compten amb impostes sobre les quals descansen les arquivoltes. Les arquivoltes que descansen sobre les columnes principals, són arrodonides i llises, sense cap decoració mentre que en les altres arquivoltes hi trobem motllures circulars que sobresurten d’aquestes arquivoltes.[7] Aquestes motllures poden ser en forma de bola llisa o amb caparrons humans. Aquest tipus de motllures, es representaran en altres indrets de la catedral, tant en l’interior com en l’exterior de la catedral.[8]
Els capitells d'aquesta portada són de dimensions més reduïdes que els que trobem al claustre fet que provoca que les representacions s'hi trobin encabides en l'espai del qual es disposa. Al capitell exterior de la dreta s'hi representa tres caps de lleó que mosseguen uns caps humans. Aquest capitell pot estar inspirat en la temàtica del capitell 37 del claustre.[9] Al capitell exterior del costat esquerre hi trobem representats dos lleons de potes llargues. Els dos capitells interiors són idèntics i en ells s'hi representen fulles pinnades acabades en espiral de les que hi apareix un cap humà a cadascun dels costats.[10]
Portada nord
[modifica]Aquesta portada alterna arquivoltes cilíndriques que recauen sobre capitells amb pilans quadrangulars, amb una motllura perlejada que es perllonga al llarg de les arquivoltes i els muntants. L'arquivolta que es troba a la part exterior, compta amb caps humans o animals que ens recorda a les representacions de les altres portes, però realitzades d'una forma més senzilla, ja que no es tractava de la porta principal d'accés ni la portada que comunicava el claustre amb la catedral. L'escultura en aquesta portada es concentra sobretot a la zona dels capitells.[11]
Absis central
[modifica]L’absis construït per Ramon Llombard és molt semblant als absis de la catedral de Parma. Al llarg de l’absis superior, hi trobem una galeria oberta que es troba formada per quinze arcs de mig punt que descansen alternativament amb dobles columnes i amb pilars rectangulars. Els capitells d’aquestes columnes es troben decorats amb elements vegetals i en alguns casos compten també amb figuracions animals. Per sota d’aquesta galeria, s’hi troben tres finestres formades per cinc arquivoltes en el cas de la finestra central i per tres arquivoltes en el cas de les dues finestres laterals. Aquestes arquivoltes compten amb capitells amb ornamentació. El cos de l’absis està articulat mitjançant set particions verticals que es troben separades per les sis mitges columnes adossades al llarg de l’absis fins als pilars de la galeria superior.[12]
Escultura al claustre
[modifica]
El claustre originalment devia tenir uns setanta-un capitells, dels quals avui se’n conserven tan sols cinquanta-un, ja que la galeria est va ser destruïda el 1603 i va ser substituïda per l’actual que no compta amb capitells. Tot i això, aquesta construcció de l’any 1603, va reaprofitar alguns fusts i d’altres materials constructius en els pilars de la nova construcció. 4 dels capitells que van desaparèixer amb la construcció de la nova galeria est podrien ser els que es van trobar en una font al costat del seminari vell. Tots els elements escultòrics que trobem al claustre són realitzats en granit, un material difícil de treballar amb una textura granulada i que afavoreix les superfícies llises sense arestes ni canvis bruscos de pla.[13]
Els capitells del claustre es troben disposats en una sèrie simple, sense l'aparellament habitual que trobem als grans claustres catalans. Tots els capitells estan coronats per un bloc de pedra anomenat cimaci. Sobre aquests cimacis és on recauen els arquets que es troben ornamentats amb boles i amb cares als pilars angulars. A partir d'aquests pilars angulars, sortien els arcs que requeien damunt d'unes columnes gruixudes de les quals sols en conservem dues, ja que les altres van ser desmuntades l'any 1603.[14] Aquestes columnes gruixudes tenen uns capitells aixafats i una decoració similar als capitells de l'interior de la catedral. Dels cinquanta-un capitells que es conserven actualment al claustre, dinou són de temàtica vegetal, sis més compten amb vegetació, però acompanyada de caps d'animals i homes; en vint capitells més hi trobem figures humanes i en els sis capitells restants s'hi representen animals o monstres. Per tant, els capitells del claustre de Santa Maria de la Seu d'Urgell no mostren escenes historiades, tot el registre de capitells són ornamentals o simbòlics.[15]
Una bona part dels capitells del claustre de la catedral de la Seu d’Urgell, tenen repertoris utilitzats als tallers rossellonesos per a diversos edificis com per exemple els capitells per al claustre de Sant Miquel de Cuixà o de la tribuna de Serrabona. Tot i això, als capitells del claustre de la catedral no hi trobem representats temes típics rossellonesos com les sirenes de doble cua de peix, els caps de monstres amb potes dins la boca o els animals rampants de cap compartit.[16]
Alguns dels temes representats en els capitells estudiats, són representats també quasi idèntics en altres catedrals com per exemple el tema que es representa en el capitell 28 on trobem un home cavalcant damunt d’un monstre, un tema que es troba representat de forma idèntica a la catedral de Santiago de Compostel·la o que es troba representat en versions una mica més senzilles a la catedral de Lleó o Jaca per exemple.[17]
Un dels capitells que crida més l’atenció dels visitants és el capitell 21, situat a l’ala oest del claustre en el qual es representen quatre simis ajupits amb les mans sobre els genolls i que mostren clarament el seu sexe. Aquest tema que pot semblar curiós i que s’interpreta com una representació del pecat de la luxúria, el trobem representat també al claustre de Sant Miquel de Cuixà o al claustre del Priorat de Serrabona.[18]
Dels cinquanta-un capitells que trobem al claustre, disset estan situats a la galeria nord, divuit a la galeria oest i setze a la galeria sud.
Els capitells es troben distribuïts de la següent forma:
Capitells a l’ala nord del claustre
[modifica]1. Figures d’animals ajupits i alats.
2. Figura humana ajupida entre elements vegetals.
3. Decoració vegetal.
4. Figures humanes sorgint d’entre elements vegetals.
5. Decoració de palmetes i fruits.
6. Grius i caps de lleó.
7. Figures humanes ajupides subjectant elements vegetals.
8. Figures humanes devorades per caps de lleó.
9. Figures humanes entre lleons.
10. Decoració vegetal: dos registres de palmetes amb volutes.
11. Figures humanes entre dos quadrúpedes.
12. Àguiles amb les ales desplegades.
13. Simis ajupits entre vegetals.
14. Decoració vegetal: palmetes amb corona perlada.
15. Lleons entre formes arbòries
16. Decoració vegetal amb palmetes i fulles denticulars.
17. Àguiles amb cap humà.
Capitells de l’ala oest del claustre
[modifica]18. Palmetes amb capolls.
19. Atlants sorgint d’entre vegetals.
20. Palmetes en dos registres.
21. Simis ajupits.
22. Palmetes en dos registres; caps d’animal al registre superior.
23. Músics asseguts.
24. Atlants ajupits.
25. Caps d’animals amb tiges que els surten de la boca.
26. Palmetes amb boles als extrems, acabades amb figures.
27. Palmetes amb boles als extrems.
28. Figures humanes assegudes i dempeus alçant els braços.
29. Palmetes amb capolls als extrems.
30. Figures humanes sorgint d’elements vegetals.
31. Dos nivells de palmetes amb volutes.
32. Palmetes en dos registres.
33. Atlants ajupits subjectant els extrems de les volutes.
34. Dos nivells de palmetes amb volutes.
35. Figures d’atlants entre lleons que els mosseguen les cames.
Capitells de l’ala sud del claustre
[modifica]36. Palmetes en dos registres.
37. Lleons que mosseguen el cap a figures humanes.
38. Palmetes amb volutes i boles.
39. Palmetes amb fulles pinnades incises.
40. Quadrúpedes disposats al voltant del capitell.
41. Palmetes en un primer registre, caps d’animals entre fulles al segon registre.
42. Palmetes amb fulles incises i entrellaçades amb florons.
43. Dos nivells de palmetes amb volutes.
44. Palmetes en dos registres.
45. Figures humanes assegudes amb les mans enlaire.
46. Palmetes desplegades amb capolls i fulles denticulars incises.
47. Palmetes amb fruits penjant.
48. Fulles i capolls d’on emergeixen caps animals.
49. Simis ajupits agafant-se les orelles.
50. Àligues i serps entrellaçades.
51. Volutes en dos registres amb caps d’animals.
Escultura interior
[modifica]
L'escultura a l'interior de la catedral, està vinculada a l'arquitectura en bona part. L'arquitectura esdevé una Bíblia de pedra per als laics, moltes vegades analfabets. Trobem escultura als capitells, sobre les cornises, a les bases dels arcs, al costat de les finestres, als acabaments dels murs i el començament de les voltes així com a les mènsules que es disposen entre els murs i les voltes. Les mènsules ens separen aquestes dues estructures de la catedral.[19][20]
Tots els pilars de les naus, són cruciformes i compten amb arestes rebaixades sobre les quals trobem les boles que trobem en altres indrets del conjunt catedralici. Aquestes boles representen pans o ous, símbols de la vida i la resurrecció o poden ser caps humans en alguns casos com veurem en altres zones de la catedral.[21] Aquestes representacions es troben també a l’obertura de les absidioles que es troben resoltes amb columnes adossades a l’angle interior que acaben amb una imposta ornamental també amb boles que marquen l’inici dels arcs i la volta de l’absis.[22]
El transsepte està cobert per una volta de canó i al creuer amb la nau central es desenvolupa un cimbori que es troba inacabat. Un cimbori cobert amb una volta de quart d’esfera una mica allargada que es troba reforçada amb nervis que la divideixen en quatre seccions mitjançant l’ús de petxines que es troben recolzades sobre una importa amb petites mènsules amb cares. Els nervis es perllonguen fins a la creu dels nervis on trobem quatre imatges bíbliques. Dues d’elles podrien identificar-se amb les figures d’Adam i Eva.[23]
Pel que fa als capitells de l’interior de la catedral, hi trobem un repertori iconogràfic molt interessant, ja que hi trobem des de capitells amb formes vegetals, d’altres amb formes geomètriques i fins a capitells amb formes figuratives i animals.[24]
Bibliografia
[modifica]- ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- BARRAL ALTET, X. «Les catedrals de Catalunya». Barcelona. 1994. Edicions 62, p. 125-143.
- CARBONELL, E; CIRICI, A. «Grans monuments romànics i gòtics». Barcelona. 1973. Edicions 62.
- PERE BESERAN, «Originalitat i tradició en l'escultura monumental de la catedral de la Seu d'Urgell», Lambard: Estudis d'art medieval, 9, 1996, p. 49-73.
- PLADEVALL, Antoni. «CATALUNYA ROMÀNICA . Vol VI . L'ALT URGELL - ANDORRA», Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 328-353
- PUIG CADAFALCH, J. «Santa Maria de la Seu d'Urgell». Barcelona. 1918. Tallers d'Arts Gràfiques Henrich.
Referències
[modifica]- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- ↑ PERE BESERAN, «Originalitat i tradició en l'escultura monumental de la catedral de la Seu d'Urgell», Lambard: Estudis d'art medieval, 9, 1996, p. 49-73.
- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- ↑ BARRAL ALTET, X. «Les catedrals de Catalunya». Barcelona. 1994. Edicions 62, p. 125-143.
- ↑ BARRAL ALTET, X. «Les catedrals de Catalunya». Barcelona. 1994. Edicions 62, p. 125-143.
- ↑ PLADEVALL, Antoni. «CATALUNYA ROMÀNICA . Vol VI . L'ALT URGELL - ANDORRA», Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 328-353
- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- ↑ PLADEVALL, Antoni. «CATALUNYA ROMÀNICA . Vol VI . L'ALT URGELL - ANDORRA», Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 328-353
- ↑ PERE BESERAN, «Originalitat i tradició en l'escultura monumental de la catedral de la Seu d'Urgell», Lambard: Estudis d'art medieval, 9, 1996, p. 49-73.
- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- ↑ PLADEVALL, Antoni. «CATALUNYA ROMÀNICA . Vol VI . L'ALT URGELL - ANDORRA», Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 328-353
- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- ↑ BARRAL ALTET, X. «Les catedrals de Catalunya». Barcelona. 1994. Edicions 62, p. 125-143.
- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- ↑ PERE BESERAN, «Originalitat i tradició en l'escultura monumental de la catedral de la Seu d'Urgell», Lambard: Estudis d'art medieval, 9, 1996, p. 49-73.
- ↑ PLADEVALL, Antoni. «CATALUNYA ROMÀNICA . Vol VI . L'ALT URGELL - ANDORRA», Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 328-353
- ↑ PLADEVALL, Antoni. «CATALUNYA ROMÀNICA . Vol VI . L'ALT URGELL - ANDORRA», Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 328-353
- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
- ↑ ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
