Història de l'art català/Mestre de Cabestany

Salta a la navegació Salta a la cerca

El Mestre de Cabestany[modifica]

El mestre de Cabestany fou un virtuós marbrista del segle XII, pioner en alguns aspectes escultòrics. Tot i això, hi ha un gran desconeixement entorn de la seva persona, la seva trajectòria, les característiques del taller d’escultors que va liderar o la seva obra, la qual no va signar en cap cas. Per això mateix, els investigadors encara no tenen resposta a moltes de les preguntes que es plantegen al voltant del mestre i, les que tenen, són interpretacions basades en dades artístiques, històriques i socials fidedignes.[1]

Fou l’historiador de l’art i arquitecte Josep Gudiol i Ricart (1904-1985) qui, el 1944, identificà un conjunt de trets estilístics comuns entre la llinda de Santa María d’Errondo (Navarra) i el timpà de Santa Maria de Cabestany (Rosselló) i ho publica en un article a la revista Príncipe de Viana,[2] on defineix el caràcter d'un mestre escultor anònim i itinerant a qui anomena Mestre de Cabestany entorn del 1130.[3] Defineix així un primer corpus d’obres realitzades pel Mestre i el seu taller, a partir del qual s’aniran afegint algunes peces més entre el 1944 i el 2000; any en què es publicà la primera monografia dedicada al Mestre de Cabestany.[4]

Segons Laura Bartolomé Roviras, és probable que la formació del taller del Mestre de Cabestany es veiés afavorida per la demanda dels primers encàrrecs importants al Mestre quan es trobava al Llenguadoc.[5] El dit taller estaria conformat pel Mestre i dos deixebles especialitzats en escultura, que treballarien en l’àmbit benedictí i que, eventualment, haurien col·laborat amb un altre taller escultòric. El grau de complexitat de les obres i la composició dels programes historiats, destinats a l’exposició d’una narració plàstica ordenada de manera seqüencial,[6] denoten la gran erudició de l’artífex qui, probablement, s'hauria format als tallers d’escultura de la Toscana occidental actius durant la segona meitat del segle XII.[7]

La cronologia de l’obra del taller del Mestre de Cabestany es pot dividir en tres períodes:

  • Període de formació (1160-1170), durant el qual el Mestre es forma dins de l’entorn del taller del Mestre Guiliemus,[8] i s’estableix la primera ubicació del Mestre de Cabestany a l’església de Santa Maria de l’abadia de Sant’Atimo (Castelnuovo dell’Abate, Siena).
  • Estada al Llenguadoc (1170-1180), durant la qual les obres del Mestre s’enllaçen amb les d’altres tallers.[9]
  • Estada als comtats del Rosselló i Empúries (1180-1200), durant la qual realitza també la portada de Santa Maria d’Errondo a Navarra,[7] i la seva obra és testimoni de l’aprenentatge assolit pel taller del Mestre de Cabestany al llarg dels anys.

Característiques de la seva obra[modifica]

Durant la primera meitat del segle XII, existien dues grans escoles d’escultura a banda i banda dels Pirineus: l’escola del Rosselló i l’escola de Ripoll, les quals establiren importants relacions. El taller del Mestre de Cabestany, però, presentava una personalitat diferenciada dels tallers de producció seriada que existien en aquell període. Es pot dir doncs que “va ser un dels primers mestres escultors amb nom propi i amb activitat a ambdues vessants dels Pirineus entorn a 1130” i “un dels primers escultors coneguts, per bé que anònim, de l’escultura romànica dels segle XII al Rosselló i a Catalunya”.[10]

La major part de la seva obra està esculpida en marbre de diverses procedències, la qual cosa implica una formació tècnica molt precisa. Les obres s’inspiren en l’escultura romana del Baix Imperi (segles III i IV);[11] especialment en els sarcòfags, dels quals aprèn la tècnica d’incisió i de trepanat del marbre. La utilització del marbre[12] i les inscripcions que expliquen les escenes esculpides i les que apareixen en frisos i cornises també evoquen el món clàssic.

Les seves obres, les quals aportaren grans innovacions escultòriques, presenten diversos trets distintius comuns que fan recognoscible el treball del seu taller i el diferencien de la resta d'artistes de la mateixa època que van treballar en el mateix marc geogràfic.

Les característiques generals del taller del Mestre de Cabestany són:

  • Ús particular del trepant en els ulls, nassos i boques dels personatges
  • Disposició de les escenes en format de fris continu; de dreta a esquerra, o a partir d’un eix o figura principal[13]
  • Combinació de l’alt i el baix relleu buscant la tridimensionalitat
  • Tendència a emplenar els buits amb gran profusió de figures i comparses d’animals decoratius
  • Plegats dels vestits buscant un efecte lumínic
  • Tocats que cobreixen tot el cap i el coll en les figures femenines
  • Models singulars de barrets en les figures masculines
  • Rostres amb forma triangular i barbeta punxeguda
  • Expressió dels rostres de les figures humanes: celles prominents, ulls ovalats sobresortint del rostre, boca subtil, front reduït i mentó massa curt en relació amb el nas afilat
  • Pentinats de les figures masculines amb clenxa central
  • Braços allargats i mans desproporcionades amb els dits separats

També hi ha certs temes principals que es repeteixen en diverses obres, com ara l'Assumpció, el Daniel al cau del lleó, la Nativitat i la infantesa de Crist, i temes secundaris com els animals fantàstics, els lleons i els bufadors acefàlics.[13]

Obres atribuïdes al taller del Mestre de Cabestany[modifica]

El nombre d’obres atribuïdes al taller del Mestre de Cabestany repartides per diversos indrets mostra el caràcter itinerant dels tallers de l’època, que es desplaçaven d’un lloc a un altre per atendre encàrrecs. Les dites obres es troben escampades per Itàlia (Toscana), França (Llenguadoc i Rosselló) i Espanya (antic comtat d’Empúries i Regne de Navarra); àrea que coincideix amb les grans vies de pelegrinatge a Roma.

A Itàlia (1160-1170)
  • Església de l’abadia de Sant’Antimo (Castelnuovo dell’Abate, Siena): capitell de Daniel al fossat dels lleons i lleons de la porta d’entrada.
  • Església de San Giovanni in Sugana (San Casciano in Val di Pesa, Firenze): columna amb la Infància de Jesús, actualment al Museu d’Art Sacre de San Casciano in Val di Pesa
  • Catedral de Santo Stefano (Prato, Toscana): capitells amb motius zoomòrfics (claustre)
A França
  • Església de Santa Maria (Cabestany, Rosselló): timpà de la Benedicció i Mort, Resurrecció i Ascensió de Maria de l’església de Santa Maria (Cabestany, Rosselló) (1180-1200)
  • Església de l’abadia de Sant Pàpol (Lauraguès): capitell de la Primera condemna de Daniel a la fossa dels lleons (capçalera), capitell de la Segona condemna de Daniel a la fossa dels lleons (capçalera), capitell corinti amb caps de lleons, capitell amb figures de lleons (capçalera), permòdols i cornisa arquitectònica (absis principal) i permòdols i cornisa arquitectònica (absis lateral) (1170-1180)
  • Abadia de Sant Hilari (Sant Ilari, Carcassona): sarcòfag del Martiri de Sant Serni (1170-1180)
  • Abadia de Santa Maria (la Grassa, Carcassona): dovelles d’una portada (1170-1180), actualment algunes formen part del monument funerari de Berlioz, situat al cementiri municipal de la Grassa, relleu amb figura d’un cap de lleó, relleu amb figura humana i capitell de l’Expulsió del Paradís.
  • Església de Santa Maria (Rius de Menerbés): capitell de Daniel al fossat dels lleons (1125-1150), capitell de l’Assumpció de Maria (1170-1180) i capitell corinti (1170-1180).
  • Capella de Saint-Étienne-de-Vaissière (Azille, Aude): capitells de l’interior de l’església
  • Església de Santa Maria (El Voló, Rosselló): fris de la Infància de Jesús (1180-1200)
  • Castell des Quat’Sos (Saint-Pierre de La Réole, Gironda): relleu amb Crist en Majestat, relleu amb Entrada a Jerusalem i relleu amb Jesús entre dos apòstols.
  • Museu Arqueològic (Narbona, Aude): capitells amb figuració i motius vegetals.
  • Església de Santa Maria (Monestir del Camp, Rosselló): capitells de la porta
A Navarra
  • Església de Santa Maria (Errondo): timpà de les Tres temptacions de Jesús al desert i llinda amb crismó sostingut per àngels. Totes dues peces foren realitzades entre els anys 1180 i 1200 i es troben al The Met Cloisters de Nova York.
  • Església de la Purificació (Villaveta): escultura arquitectònica de la capçalera
A Catalunya
  • Església del monestir de Sant Pere de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà): basament (in situ), dovelles i fragments de cornisa (Porta de Can Vives, Selva de Mar), fragments de la porta (in situ), cap de Sant Pere (Museu del Castell de Peralada), cos de Sant Pere (Ajuntament d’El Port de la Selva), Miracle de la pesca miraculosa (Museu del Castell de Peralada), Miracle de la curació de l’home de la mà seca (Museu Marès, Barcelona), Miracle de la curació de la sogra de Simó (localització desconeguda), Miracle de la curació de la dona amb hemorràgies (col·lecció particular), Aparició de Jesús a Pere i Andreu després de la Resurrecció (Museu Marès, Barcelona), relleu de la Traditio Legis (Museu d’Art, Girona), fragment d’una figura (Museu d’Història de Catalunya, Barcelona), fragment amb motiu oriental (col·lecció particular), cap de figura masculina (Col·lecció Oleguer Junyent, Barcelona), cap de figura masculina (Museu d’Art, Girona), cap de figura masculina (Fitzwilliam Museum, Cambridge), cap de figura masculina (Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona), cap de lleó (Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona), Agnus Dei (Museu Marès, Barcelona), capitell amb lleons (Església del Convent del Carme, Peralada), capitells amb figures de lleons (Col·lecció Jaume Barrachina, Barcelona), capitell amb ornamentació vegetal i figura masculina (Worcester Museum of Art, Worcester), columna (Museu de l’Empordà, Figueres), imposta (Museu d’Història de Catalunya, Barcelona), diversos caps de figures masculines (localització desconeguda), fragments d’una inscripció epigràfica (Claustre del Convent del Carme, Peralada i Museu d’Història de Catalunya, Barcelona), relleu de la Resurrecció de Llàtzer (desaparegut), cornisa epigràfica (finestra del carrer de Sant Esteve,10, Selva de Mar) i diversos fragments dispersos de localització desconeguda. Totes les peces són fragments de la Portada de la Vida, Passió i Resurrecció de Jesús de la Galilea, esculpits entre el 1180 i el 1200.
  • Església de Sant Pere de Galligants (Girona): capitells de l’interior de la nau
  • Església de Sant Esteve d’en Bas (Vall d’en Bas, Garrotxa): capitell de la Verge amb el Nen
  • Catedral de Girona: permòdol esculpit

Obres destacades[modifica]

Sarcòfag de sant Sadurní[modifica]

Sarcòfag de sant Sadurní.

El sarcòfag del Martiri de Sant Serni del monestir Sant Hilari d’Aude és una peça funerària que concebuda prenent en consideració un model de sarcòfag romà pagà, amb el que comparteix els denominadors comuns tals com un programa historiat disposat en fris continu, una disposició particular de les figures dels soldats, una caracterització estilística i tècnica de les figures i dels vestits, una presentació d’alt i baix relleu i els efectes de clarobscur.

El sarcòfag és una peça de marbre treballada amb relleus per tres dels seus costats i on s’explica la vida del sant. Al centre de la part frontal es representa l’Arrest del sant Sadurní, el personatge que porta un llibre entre les mans, a la dreta els soldats, dos d'ells assenyalant un edifici, el Capitoli. La part esquerra d'aquest mostra el martiri del sant, que és tret del mateix Capitoli lligat pels peus a un brau, que l'arrossega, hi figuren representades dues dones, les que van recollir el cos del sant. A la cara de l'esquerra es veu l'enterrament de sant Sadurní. A la cara dreta hi figuren sant Sadurní i els seus deixebles: Sant Pàpol i sant Honest.[2]

Timpà de la Benedicció i Mort, Resurrecció i Assumpció de Maria[modifica]

El timpà de la Benedicció i Mort, Resurrecció i Assumpció de Maria.

El Timpà de la Benedicció i Mort, Resurrecció i Assumpció de Maria, també anomenat timpà de Cabestany, és una peça escultòrica romànica de l'església parroquial de Santa Maria de Cabestany. Malgrat la importància de poder situar de manera precisa el context arquitectònic original del  timpà que es conserva a l’interior de l’església parroquial de la mencionada església, no es  té cap testimoni que pugui assegurar amb certesa ni la procedència de l’obra, ni tampoc l’estructura arquitectònica original d’aquesta església en el segle XII. D’aquesta manera, es  tracta, doncs, d’una obra conservada fora de la seva ubicació original.

Aquest timpà és considerat com l’opus primum del Mestre de Cabestany. Es tracta de la primera obra que es pren en consideració a l’hora  d’establir l’existència del Mestre de Cabestany. A partir d’aquest moment, aquesta obra ha estat considerada com a una de  les més paradigmàtiques i importants de la producció del Mestre de Cabestany.

La seva interpretació iconogràfica és la d’un programa dedicat a la veneració de Santa Cinta. La identificació de les escenes és la següent: La Resurrecció de Maria a la tomba envoltada per àngels, l’apòstol Tomàs sostenint la Santa Cinta i l’Assumpció corporal de Maria. Així, la composició identificada en aquest timpà presenta un programa historiat dedicat a la Mort de Maria i està format a partir de la juxtaposició de quatre escenes: La Benedicció i la Mort, la Resurrecció, el Dubte de Tomàs, i l’Assumpció. La lectura de la composició s’inicia amb l’escena de la Benedicció i  Mort de Maria que ocupa l’espai central: A partir d’aquest eix central es desenvolupen a dreta i a esquerra les altres tres escenes.[2]

Portada de l'església del monestir de sant Pere de Rodes[modifica]

La portada de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes, a l’Alt Empordà, va ser objecte de l’arrencament ferotge dels relleus des després de l’abandonament del monestir. És una de les obres menys conegudes del Mestre de Cabestany, com a conseqüència de la seva desaparició. Des de llavors només se’n coneixen alguns fragments, que avui es conserven en diverses col·leccions catalanes, i també a Anglaterra i als Estats Units. En l’emplaçament original només queden dos petits fragments de marbre, un a cada del buit de la porta, amb un relleu a base de motius vegetals molt estilitzats.

Relleu de l'Agnus Dei a la portada de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes.

La llista de peces procedents de la portada és llarga. L’atribució dels diversos relleus, capitells, columnes i fragments al Mestre de Cabestany és relativament senzilla, degut a l’estil, el repertori iconogràfic i les composicions, que reuneixen una sèrie de trets particulars. Destaquen peces com un capitell amb cap de lleó que engoleix un animal, ubicat actualment al Museu de Peralada. La figura més gran de totes les conservades és el cos de sant Pere, el qual es troba a l’ajuntament del Port de la Selva, i que ocuparia el costat esquerre de la portada. D’aquesta manera, s’ha deduït que el costat dret l’ocuparia un sant Pau, del qual no se n’ha identificat cap fragment.

En la reconstrucció del conjunt, també destaquen les inscripcions. N’hi hauria de dues menes. D’una banda les integrades en relleus i amb funció descriptiva del tema representat, com és el cas de d’un Agnus Dei i del relleu de l’Aparició de Crist als apòstols, ambdós al Museu Marès, i el relleu de la Dextera Domini, conservada a Port de la Selva. De l’altra banda, les inscripcions que cobreixen diversos fragments de cornises, com la que es conserva al Museu del Castell de Peralada.

Un altre aspecte relatiu a la composició de la portada és la disposició d’ordres superposats, deduïda a partir del fet que es conserven tres capitells de mides semblants i dos de més grans. Els capitells petits suportarien les arquivoltes, a l’exterior de les quals l’Agnus Dei en seria la clau, i unes superiors columnes emmarcarien les arquivoltes amb els dos capitells grans. Per sobre d’aquest segon cos s’hi situarien registres amb relleus narratius, tancats per un segon arc superior, la clau del qual seria el mencionat Dextera Domini.[14]

El Centre d'Escultura Romànica de Cabestany[modifica]

El Centre de Sculpture Romane de Cabestany, situat a pocs quilòmetres de Perpinyà, no és un museu, sinó un centre d’interpretació que presenta reproduccions realitzades de les obres originals del Mestre de Cabestany, conservades en diversos equipaments culturals arreu del món. L’objectiu d’aquesta institució és presentar, per primera vegada en un mateix espai, la pràctica totalitat de les obres del mestre, conegudes fins ara. Tot mitjançant un recorregut per entendre els diferents aspectes de l’obra de l’escultor, començant per la presentació de les obres que se li atribueixen i vivint un viatge iniciàtic a través de la vista i el tacte al centre de l’art romànic. El centre també ofereix tallers al voltant de l’Edat Mitjana i el seu art, així com una botiga amb articles com llibres especialitzats, postals, reproduccions, objectes de disseny, etc.[15]

Referències[modifica]

  1. Roviras, Laura Bartolomé. «El Mestre de Cabestany, pioner de l’escultura romànica catalana» (en ca), 2019-10-13. [Consulta: 2019-10-13].
  2. 2,0 2,1 2,2 Bartolomé Rivas, 2010-06-11, p. 69.
  3. Bartolomé Rivas, 2010-06-11, p. 73.
  4. Bartolomé Rivas, 2010-06-11, p. 75.
  5. Bartolomé Rivas, 2010-06-11, p. 586.
  6. Bartolomé Rivas, 2010-06-11, p. 590.
  7. 7,0 7,1 Bartolomé Rivas, 2010-06-11, p. 606.
  8. Bartolomé Rivas, 2010-06-11, p. 602.
  9. Bartolomé Rivas, 2010-06-11, p. 604.
  10. Bartolomé Rivas, 2010-06-11, p. 73-74.
  11. Roviras, Laura Bartolomé. «El Mestre de Cabestany, pioner de l’escultura romànica catalana» (en ca), 2019-10-13. [Consulta: 2019-10-13].
  12. Roviras, Laura Bartolomé. «El Mestre de Cabestany, pioner de l’escultura romànica catalana» (en ca), 2019-10-13. [Consulta: 2019-10-13].
  13. 13,0 13,1 Bartolomé Rivas, 2010-06-11, p. 425.
  14. Lorés i Otzet, Immaculada. El Monestir de Sant Pere de Rodes. Barcelona: Memoria Artium, 2002. ISBN 9788483383858. 
  15. «Centre de Sculpture Romane Le Maître de Cabestany». [Consulta: 21/10/20].

Bibliografia[modifica]

Enllaços Externs[modifica]