Vés al contingut

Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Romaní (Rosmarinus officinalis)

Flors de romaní.
Matoll de la planta.

El romaní o romer (Rosmarinus officinalis) és una planta de la família Lamiaceae o lamiàcies. És un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, també es coneix amb el nom de beneït. El romaní posseeix a les seves fulles unes glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragància fresca i forta olor, sobretot quan es trituren les seves fulles. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània.

Propietats

[modifica]

Tractament en malalties respiratòries, digestives, antianèmiques (pel seu alt contingut en ferro), intoxicacions alimentàries, funció d'antioxidant, i altres com el càncer l'Alzheimer, l'artritis i artrosis, calvície, pell i fàneres. Es pot utilitzar pel dolor fent oli en maceració i fregant a la part adolorida.

Contraindicacions

[modifica]

En grans quantitats pot ser abortiu, per la nit generar insomni, estrenyiment, epilèpsia, gastroenteritis, prostatitis, malaltia de Crohn, i còlon irritable.

Mètode de preparació

[modifica]

10-30 g per litre. 3 tasses diàries.

Cultiu

[modifica]

Se sembra a la primavera o estiu. Es poden fer esqueixos, però arrelen malament. Si es fan és millor no abusar de l'aigua. Es pot plantar durant tot l'any. S'adapta a tot tipus de climes i terrenys. És una planta que pot aguantar molt la sequera, sobretot a partir del segon any, quan ja ha fet arrels. Sempre que parlem d'aguantar la sequera ens referim al cultiu a terra, cultivant amb test si s'asseca la planta moriria, per molt de secà que sigui. Es planta cada 80 cm. És perenne.