Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Estragó (Artemisia dracunculus)
Dicotiledònia herbàcia de tipus perenne. La seva alçada mai supera el metre però tampoc és menor de 50 centímetres. L'arrel en forma de rizoma serà la seva forma vegetativa durant la reproducció. Té tiges verdes fines i llargues, molt ramificades. Les fulles són de color verd fosc, llargues primes i acabades en punxa. Es troben disposades de forma alterna i amb pecíol curt. Podem observar un limbe de color verd brillant, sencer i lanceolat. Trobem que les fulles tenen dimension diferents segons la zona de la planta; així doncs, fulles petites a les puntes dels talls, mentre que les fulles del peu són llargues i poden arribar a fer 7,5cm. A les fulles conté elements epidèrmics com pèls secretors. Aquests seran responsables de la sortida a l'exterior una aroma forta i resistent i amb gust agre.
Propietats
[modifica]Té accions eupèptiques, carminatives i emmenagogues. Els usos els trobem a digestions pesades, regulació dels períodes menstruals, en meteorisme, singlot, anorèxia i inapetència alimentaria. L'arrel també ha estat utilitzada de forma tòpica en mossegades de gossos i serps. I les fulles fresques tenen ús en dolors artrítics i prevenció d'accidents vasculars.
Contraindicacions
[modifica]Cal tenir en compte que un excés o sobredosificació té activitat neurotòxica. Aquesta neurotoxicitat comporta paràlisi reversible dels músculs. Cal evitar l'estragol en embarassades ja que té efectes carcinogènics en el fetus. També s' ha d' evitar durant la lactància perquè pot anar a la llet materna provocant també efectes carcinogènics sobre el nounat.
Mètode de preparació
1gr-3gr per taça.
Cultiu
[modifica]Es pot sembrar de llavor i d’esqueix el estragó rus, però aquest no te casi aroma. El estragó autèntic es el Francés, aquest només es reprodueix per esqueix amb arrel o sense arrel. S’adapta molt be a tot tipus de climes, encara que li encanta els llocs humits. El pots plantar a 50cm. Però acabarà sent tot un tapís. Es perenne.