Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Esparreguera
Espàrrec és el turió de l'esparreguera, planta silvestre i conreada del gènere Asparagus amb el nom científic d'Asparagus officinalis.
Propietats
[modifica]Diuretic, apte per malalties metabóliques, obesitat, reumatisme, gota, litiasis, arritmias,picadures d´abella, taques a la cara,mal de queixal.
Contraindicacions
[modifica]No lactancia materna, insuficiencia cardíaca, insuficiencia renal.
Mètode de preparació
[modifica]100 grams. Pots veure l´aigua d´esparrecs bullits.
Cultiu
[modifica]Les varietats d'espàrrec es classifiquen fonamentalment en funció del seu color. Existeixen varietats que s'utilitzen per obtenir espàrrecs blancs, que es conreen sense rebre llum directa, espàrrecs verds i espàrrecs violetes. Les varietats tradicionals han estat substituïdes per altres més productives o amb majors calibres.
Les varietats d'espàrrec es classifiquen en funció de diversos criteris. El més important és la coloració dels brots. Existeixen varietats que es conreen per obtenir espàrrecs blancs, que s'obtenen formant caballones alts sobre la planta, perquè els espàrrecs no rebin llum i no formin clorofil·la. També hi ha espàrrecs verds i espàrrecs violetes.
Les varietats adaptades per al cultiu de l'espàrrec blanc procedeixen en general de seleccions d'espàrrecs holandesos. La qualitat d'aquestes varietats es determina per diverses característiques, com la producció, calibre, fibrosidad i precocitat. Dins d'aquestes varietats es poden distingir les varietats tradicionals i les modernes conreades actualment.
Les varietats tradicionals són les que s'han conreat durant molts anys a cada regió, i estan perfectament adaptades a cada clima. A Espanya destaquen el ‘Blanco de Navarra’, ‘Argenteuil’, i ‘Darbonne-4’.
Entre les noves varietats introduïdes en els últims anys estan ‘Desto’, ‘Cito’ i Larac’.
Les varietats utilitzades per a cultiu d'espàrrec verd són diferents de les anteriors. La qualitat principal d'aquestes varietats és que les gemmes del turión triguin molt temps a desenvolupar-se, per evitar l'espigolat. Algunes de les varietats més conegudes són ‘Mary Washington’, ‘UC-157’ i ‘Plaverd’.