Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Alfals
L'alfals o userda (Medicago sativa) és una planta de la família de les papilionàcies. És una planta herbàcia perenne amb fulles trifoliades, àpexs foliolars dentats, inflorescències blavoses i fruit en llegum enrotllats en hèlix (orbiculars) amb un cert nombre de llavors. El nom 'alfals' prové d'una paraula àrab que significa "el millor aliment". Hi ha una espècie d'alfals, la Medicago arborea, que s'utilitza igual que la sativa a nivell popular, però té menys estudis realitzats.
Propietats[modifica]
Infusió de la fulla, menjat o en brots: Vitamina K,D,C,E,B1,B2,B6,te alt contingut en sals minerals, remineralitzant, artritis, aminoàcids, Inositol, Fitoestrógens, endometriosis, edemes, cel·lulitis, diabetis, gasos, ulceres, acidesa estomacal, anèmia, colesterol, coagulació, hemorràgies nasals, anorèxia, osteoporosis, epistaxis, hematomes, hemorroides, nefritis, cistitis, prostatitis. En Cataplasma: Picades insectes (triturant i infusionant la llavor), hemorràgies nasals, hemorroides, artrosis, artritis, dolors varis, antiinflamatori, mal de coll (barrejar l'emplastre amb ruda i greix de porc).
Contraindicacions[modifica]
Embaràs degut al alt contingut en estrògens, immunocompromesos, gota, tractaments amb corticoides, cumarinics (tractaments amb anticoagulants).
Mètode de preparació[modifica]
Infusionar 2 culleretes de cafè per tassa de planta seca o tres brots tendres per tassa, 2 cops al dia. Es poden menjar els brots tendres de l'alfals o els germinats, tots dos són super nutritius i quasi innocus per tothom, sense abusar.
Cultiu[modifica]
Sembrar a primavera, adaptat a tot tipus de terreny, assolellat, amb terra ben drenada o seca, planta perenne, que es sembra a la tardor estiu o bé primavera.