Vés al contingut

Guia Ubuntu/Quès és i què té de bo Ubuntu 17.10

Ubuntu és un sistema operatiu basat en GNU/Linux i que es distribueix com a programari lliure. La seva primera versió estable (2004) va estar basada amb l'escriptori Gnome, uns anys més tard (2011) va canviar a l'escriptori Unity amb l'idea d'unificar l'escriptori del PC amb el del telèfon mòbil i tabletas.

Sembla ser que l'unificació d'escriptoris amb unity ha deixar de ser interessant per Canonical (l'empresa que manté Ubuntu) i, amb la versió 17.10 ha tornat als origens, a l'escriptori Gnome. Això sí, amb una versió prou renovada del Gnome.

Ubuntu (http://ubuntu.com) és una distribució GNU/Linux basada en Debian fàcil d'usar i orientada tant a l'usuari d'escriptori com al servidor. Es manté a través d'una comunitat de desenvolupadors que reben el suport de l'empresa Canonical, la qual ven serveis relacionats amb la distribució. Canonical, empresa subvencionada per un multimilionari africà anomenat Mark Shuttleworth (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mark_Shuttleworth), té per objectiu ser un sistema operatiu d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà amb poca experiència amb GNU/Linux i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratuïtament (normalment gairebé cada setmana apareixen noves actualitzacions). A més, ofereix la garantia que cada 6 mesos sortirà una nova versió del sistema. Els guanys econòmics sols provenen del suport tècnic, el que la diferencia de la resta de les altres distribucions comercials.

La seva filosofia es basa en el Manifest Ubuntu, que promou que el programari ha d'estar disponible sense cap cost i amb la possibilitat d'adaptar-lo a les necessitats de cada usuari.

  • Mai es pagarà per Ubuntu. Ni tan sols existeix un preu diferenciador per a una enterprise edition.
  • S'inclouran les millors traduccions i infraestructures d'accessibilitat possibles. D'aquesta manera, Ubuntu estarà a l'abast de moltes persones.
  • La política de versions serà regular i predicible, concretament cada 6 mesos. Tenint la possibilitat d'utilitzar la versió estable o la de desenvolupament. Cada versió tindrà com a mínim suport durant 18 mesos.
  • Ubuntu vol promoure els principis del desenvolupament del programari lliure. Es pretén animar a fer ús del programari, millorar-lo i distribuir-lo.

Actualment, Ubuntu dóna suport a les arquitectures: Intel x86 (IBM-COMPATIBLE PC), AMD64 i PowerPC (MAC). També hi ha una versió d'Ubuntu per la placa Raspberry que té arquitectura ARM. Més info aquí:

https://ca.wikibooks.org/wiki/Guia_Ubuntu/%C3%8Dndex_Ubuntu_Mate_edici%C3%B3_RASPBERRY_Pi

A la distribució, s'inclouen més de 48.000 paquets que van des del nucli Linux fins al Gnome, aportant totes les aplicacions necessàries per a l'escriptori, accés a Internet, programació i serveis.


Què té d'especial l'Ubuntu?

1.Enfocat per als usuaris domèstics.

Tot i que l'Ubuntu té versions per a tota mena d'ordinadors, està principalment pensat per a PCs domèstics. Moltes distribucions de Linux són molt semblants, tant en la versió per a ordinador domèstic com en la versió per a servidors (potents màquines que fan de servidors d'Internet o grans xarxes empresarials). En el cas d'Ubuntu, els desenvolupadors prenen molta cura que sigui tan potent i segur com qualsevol versió per a servidors, i alhora, amb tot el que un usuari domèstic pot necessitar. Al 2004, quan es va crear l'Ubuntu, Mark Shuttleworth va dir: "Microsoft té la majoria del mercat en el nou camp del PC domèstic. Ubuntu està dissenyat per a corregir aquest error".

2. La filosofia i comunitat d'Ubuntu. GNU/Linux és més una filosofia que un simple sistema operatiu. Ubuntu no és diferent que Linux.

3. Valors Africans.

Ubuntu adquireix el seu nom d'una paraula africana que ve a dir ser humanitari/generós amb els altres. Quant Mark Shuttleworth va fundar el projecte Ubuntu Linux al 2004, va redactar una declaració de principis, basada en aquest concepte i els principis del programari lliure. Resumint una mica, la idea és que el programari informàtic en general hauria de ser a l'abast de tothom, que s'ha de poder fer servir a qualsevol lloc, compartir o modificar. Especialment, també hauria de ser disponible en qualsevol idioma. Ubuntu és gratuït com gairebé la majoria de distribucions GNU/Linux. Les actualitzacions són també gratuïtes (normalment durant 18 mesos, per a més detalls podeu veure una taula a l'apartat Què és l'Ubuntu? del Capítol CONEIX l'UBUNTU.

4. Facilitat d'ús.

Ubuntu és més fàcil del que us penseu. El seu entorn de finestres és molt senzill i intuïtiu. En intentar reproduir un arxiu d'àudio comprimit o de vídeo, o de la majoria de formats més populars, si us manca algun connector o plugin, Ubuntu instaŀlarà de forma automàtica tot allò que us calgui. L'únic requisit és tenir disponible una connexió a Internet per a poder baixar els arxius necessaris. Un format d'àudio lliure molt popular és l'ogg; podreu cercar a la web fàcilment música per baixar-la lliurement.

Què us ofereix Ubuntu?

Ubuntu és un sistema operatiu complet que us proporciona tot allò que podeu trobar amb Windows o Macintosh, però sense limitacions o restriccions imposades pel programari privatiu. És molt simple d'usar, tot i que també ofereix característiques sofisticades per als usuaris més avançats.

Voleu navegar per Internet? Firefox us ho posarà molt fàcil. Aquest serà el mateix Firefox que potser heu utilitzat amb Windows. Voleu connectar amb els amics igual que amb el Messenger? Gwibber, Empathy, Pidgin, tenen la solució. Us cal redactar algun document, un full de càlcul, una presentació? Libre Office us farà la feina. GIMP us ajudarà amb l'edició d'imatges, mentre que Rhythmbox s'encarregarà de la reproducció de música. Amb Fotografies (GNOME Photos) podreu endreçar i visualitzar les vostres fotos de manera molt fàcil i atractiva.

Tots aquests programes venen instaŀlats per defecte i amb el vostre idioma preferit. No són extres i són de franc, perquè tothom en pugui gaudir, fins i tot els que tinguin recursos econòmics més ajustats; donat que, l'Ubuntu, a més de ser de franc, té l'avantatge de funcionar perfectament en ordinadors de maquinari limitat els quals altres sistemes operatius com el Windows ni tan sol s'iniciarien.