Guia Jove/La mirada feminista i la participació

Salta a la navegació Salta a la cerca
Com incorporar la perspectiva de gènere des del feminisme i la interseccionalitat?
Et trobes amb alguna d’aquestes situacions?
  • Has observat que les activitats que organitzes tenen una participació molt masculinitzada o feminitzada segons el que ofereixes i és molt difícil canviar-ho.
  • En els espais de participació juvenil hi ha una forta presència masculina i és en les activitats més pautades i dirigides on hi ha una forta feminització de la participació.
  • És difícil avaluar si s’ha dut a terme l’activitat/taller/projecte/programa a través de la mirada feminista i si ha tingut incidència.
  • Costa treballar la mirada feminista i no heterocentrada com a eix transversal en el dia a dia amb les persones joves.
  • Els nostres espais reprodueixen l’heteronormativitat.


Descripció[modifica]

Actualment el gènere està molt de moda: es modifica el llenguatge, es fan cartells inclusius, a tot arreu es reflexiona sobre el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, i es pengen cartells sobre violència masclista, però s’està educant realment des d’una mirada feminista o només s’està generant un discurs políticament correcte?

S’ha de partir del fet que vivim en un món heteropatriarcal i que estem socialitzades segons aquestes estructures de poder. Cal prendre consciència que el sexe o gènere és un eix de desigualtat, que opera en tots els àmbits, del qual deriven unes relacions de poder que generen desigualtats, on hi ha privilegis i opressions i, per tant, opressors/ores i oprimits/ides. Aquestes relacions de poder, d’acord amb l’estructura binària que representa el gènere, travessen tots els àmbits de les nostres vides i es creuen amb altres categories com la identitat sexual, l’ètnia, la religió, els diversos cossos, i fan que la desigualtat i la discriminació encara s’agreugin més com explica en aquest article en aquest article del projecte Ulleres per esquerrans que reflexiona sobre què és la interseccionalitat i com ens pot ajudar a entendre les discriminacions més complexes i amagades?.

Així doncs, és imprescindible treballar en els espais de participació la perspectiva de gènere des d’un enfocament feminista i des de la interseccionalitat en totes les accions que es duen a terme, perquè encara són espais generalment ocupats per nois, per la seva dimensió més pública en espais oberts. Cal treballar des de la quotidianitat per trencar les relacions de poder per motiu de gènere , i també en els espais de participació o processos participatius, especialment els institucionals, perquè també s’hi reprodueixen. El document elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, Moviment feminista i govern de la ciutat. Metodologia per a la transversalitat participativa, ens dona una anàlisi de com estan les polítiques de participació de la ciutat de Barcelona i el grau d’incorporació de la perspectiva de gènere, així com una anàlisi del model de transversalitat i els espais de participació enfocats específicament al moviment feminista i de dones.

Desenvolupament[modifica]

En aquest punt, no es pretén donar instruccions, però sí que hi ha diversos punts que s’han de tenir en compte a l’hora de treballar amb persones joves, de fer-les participar i crear-hi un vincle, per tal d’introduir la mirada feminista i posar així el nostre granet de sorra per acabar amb les desigualtats i discriminacions que genera el sistema heteropatriarcal, i que també es reprodueixen en els espais participatius.

Per derruir aquest sistema de relacions de poder, és primordial que no només es treballi aïlladament en activitats concretes, ja que és un eix que travessa tots els àmbits de la vida, de totes les vides, i per tant és una educació permanent que cal dur a terme des del més petit detall fins a la més petita interrelació que es pugui establir, i que cal tenir en compte en qualsevol acció que es dugui a terme.

Per tant, per poder educar en la diversitat, des del feminisme i la interseccionalitat, caldrà que primer ens desconstruïm i ens formem per poder transmetre aquesta mirada feminista a les persones joves. Aquest procés de formació i deconstrucció és primordial perquè l’actuació educativa tingui un impacte transformador, ja que si no ens revisem a nosaltres mateixos i no prenem consciència de les desigualtats que genera el sistema heteropatriarcal, és molt fàcil caure en la perpetuació i emmascarar-lo.

Així doncs, cal generar eines, revisar i entendre la mirada feminista com un eix que travessa totes les accions, relacions, converses, activitats, espais, etc. Cal repensar els espais de participació, les reunions, les assemblees, els equipaments juvenils, les activitats, els i les professionals, els rols que es duen a terme, les campanyes, i qualsevol intervenció des d’una mirada feminista. És necessari treballar, no per modificar, sinó per fer desaparèixer l’heteropatriarcat.

Són necessàries les “ulleres liles”, mirar el món amb aquestes ulleres i que la mirada feminista i no heteronormativa estigui en tots els àmbits, en totes les polítiques de joventut, en activitats, en la formació, en els tallers, en la comunicació… Cal que les persones que treballem amb gent jove puguem obtenir una formació acreditada, i evitar plantejaments simplistes i antiquats o bé caure en el màrqueting polític.

Com ho farem?

  • Cal que els i les alts càrrecs de l’Administració es formin perquè les polítiques públiques, les campanyes de comunicació, etc., tinguin una veritable perspectiva de gènere, i des dels càrrecs electes se li doni la prioritat que requereix.
  • Cal que s’incorpori la perspectiva de gènere en qualsevol política, programa, activitat, intervenció.Així, ha de ser l’administració que adopti la perspectiva de gènere, no com una opció, sinó com a quelcom intrínsec en tota intervenció. Així ho podem veure en el Programa de prevenció de drogues i riscos associats de Palau-solità i Plegamans, en què es té present la perspectiva de gènere de manera transversal.
  • S’han de plantejar indicadors específics de gènere en la valoració i avaluació de tota intervenció, coordinació, programa, projecte, etc.
  • És necessari que les persones que treballen directament amb els i les joves (equips educatius i els dels espais de participació…) estiguin formades, generin unes estructures d’equips i adquireixin uns rols en els quals es vegi reflectida la transgressió del sistema binari de gènere i de divisió de tasques d’acord amb aquest. Per exemple, la cooperativa Candela ofereix formació per a professionals tècnics, per a entitats, professionals del món educatiu, etc.
  • Quan treballem amb associacions, cal que tinguem interioritzada aquesta mirada feminista a l’hora d’assumir responsabilitats, en els rols que adoptem. Cal que treballem dia a dia. L’educació està en tot el procés participatiu, en tota activitat, en tota relació quotidiana.
  • Hem de treballar el gènere en tot moment, més enllà de les activitats en què es treballa concretament aquest tema, i cal un treball transversal de masculinitats (transversalització del gènere).
  • És imprescindible que tinguem la mirada feminista en la planificació de qualsevol política, projecte, programa, activitat. Cal que sigui transversal en la diagnosi, el disseny, la implementació i l’avaluació. Hem d’evitar l’evaporació del gènere, tenir indicadors i objectius específics.A través de la publicació L'avaluació dels projectes d'intervenció social de l'institut obert de Catalunya hi ha el capítol de la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny de projectes d'intervenció social en què es poden trobar exemples pràctics.
  • És necessari que l’Administració ofereixi formació a les entitats i els col•lectius de joves de la ciutat que estigui relacionada amb la perspectiva de gènere. Un exemple, tot i que no ha estat una formació específica per a entitats, és el Congrés Europeu Interseccionalitat a les Polítiques Locals: Experiències, Eines i Debats, que s’ha ofert des de l’Administració. I s'ha acabat materialitzant amb l'elaboració de la Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals
  • Quan es fan reunions amb joves, treball en xarxa o participem en espais de relació i/o presa de decisions, cal tenir present la perspectiva de gènere en les relacions, els rols, la participació, etc. El Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona presenta diferents recursos com el protocol per a l’abordatge de violències per treballar dins les entitats juvenils o !per una fitxa temàtica amb dinàmiques per afavorir la participació, que tot i que està dirigida a entitats, els plantejaments serveixen per a espais de participació en general.

Alhora, hi ha altres aspectes que cal tenir en compte i que són molt importants, com poden ser: l’espai físic o la música que vehicula activitats o que és una activitat en si.

En relació amb els espais, cal que entenguem que la composició d’aquests poden afavorir-ne o no l’ús per part de totes les i els joves. Per exemple, trobem que a Mataró van revisar els espais i equipaments destinats a joves per treballar en clau de gènere. Aquesta és una bona iniciativa des d’un punt de vista local per trencar amb les barreres físiques i generar espais accessibles per a tothom.

D’altra banda, la música, una àrea fins ara molt masculinitzada, comença a obrir-se i cada vegada hi ha més grups de música de dones o amb presència de dones. És interessant incorporar aquesta música per tal de normalitzar la presència de les dones en aquest món. Actualment, a part que hi ha dones que estan entrant a formar part d’estils musicals fins ara molt masculinitzats, hi ha grups de dones o amb dones a la formació que tenen un missatge feminista, com poden ser: Pupil•les, Roba estesa, Tremenda Jauría... o el grup de las pibas producen a través del open mic o Mujeres y música on afavoreixen espais de seguretat per eliminar les por i les barreres que hi ha a l'escenari.


PARAULES CLAU:
Espais de participació, perspectiva de gènere, feminisme, LGBTI, evaporació del gènere, interseccionalitat, transversalitat de la perspectiva de gènere, relacions de poder.


Referències[modifica]

Instituto Nacional de las Mujeres (Inmujeres).. Guía metodológica para la inclusión de la perspectiva de género en los presupuestos públicos. (en castellà), 2005. 

  • Emakunde, Instituto Vasco de la Mujer.. Presupuestos públicos en clave de género.. 
  • Fundación Mujeres. Buenas prácticas de las administraciones públicas en materia de mainstreaming de género. Madrid, 2007.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Guia_Jove/La_mirada_feminista_i_la_participació&oldid=63448»