Guia Epsilon Linux/Configuració Bàsica

Salta a la navegació Salta a la cerca

Resolució de pantalla[modifica]

Es pot donar el cas què, després d'una instaŀlació, la resolució de pantalla no quedi ben configurada. En aquest cas podreu configurar-la amb el Centre de control: Maquinari - Monitors.

En el cas què, per qualsevol motiu, la resolució de pantalla és tant dolenta que no us permet veure-la bé, podeu configurar-la des de la Consola de la següent manera: premeu les tecles Alt i F2. A la finestra emergent, on diu Executa una ordre escriviu-hi l'ordre:

$ xrandr -s 1024x768

si per exemple voleu configurar la resolució a 1024x768,

o bé

$ xrandr -s 800x600

per a 800x600

Si la resolució que voleu no es troba disponible, potser us cal activar els controladors privatius de la vostra targeta gràfica tal com s'explica al proper punt.

Instaŀlació de controladors privatius[modifica]

Si instaŀleu els controladors privatius, epsilon ja no utilitzarà els controladors lliures.

És millor no utilitzar els controladors privatius si no és absolutament necessari (per exemple, si no podeu configurar la resolució de pantalla o no es veu correctament), donat que els controladors privatius no s'actualitzen amb la mateixa freqüència que els lliures.

Per a instaŀlar els controladors privatius, primer cal assegurar-se que teniu connexió a internet. Preferentment de banda ampla, donat que aquests es baixaran automàticament des d'Internet. Per verificar-ho manualment feu aneu al Centre de control - Maquinari - Controladors addicionals. A l´última pestanya, "Controladors addicionals, hi trobareu llista de controladors disponibles si és que en hi ha.Per fer-ne ús, feu clic al botó que activa al controlador que us convingui. Potser se us demani de reiniciar l'ordinador, seguiu les instruccions que se us indiquin.

Es important saber què, els controladors privatius estan típicament escrits pels fabricants de maquinari (la targeta gràfica, per exemple). Els controladors lliures poden estar escrits pels fabricants o per tercers. Els programadors de controladors (lliures o privatius) no tenen capacitat de seguir l'evolució de totes les possibles distribucions. Però els desenvolupadors de cada distribució tenen la possibilitat d'adaptar els controladors lliures perquè funcionen bé en la seva distribució. En canvi els desenvolupadors de la distribució no tenen permís per adaptar els controladors privatius a la distribució. Per això els controladors privatius poden no estar disponibles en tots els casos, o donar més problemes quan canvia la versió del sistema gràfic, el nucli o cap component relacionat de la distribució (conseqüència dels problemes intrínsecs de no garantir la llibertat dels usuaris). Quant compreu components per a l'ordinador, o un ordinador nou, convé triar maquinari que tingui controladors lliures, perquè el pugueu fer servir amb el màxim de garanties, i és bo que traslladeu aquest requeriment als venedors.

Targetes gràfiques Nvidia[modifica]

Primer cal habilitar el controlador gràfic tal com s'explica al punt anterior Instaŀlació de controladors privatius. Seleccioneu el controlador privatiu Nvidia i reinicieu l'ordinador. Tot seguit podreu configurar la targeta gràfica executant des d'un Terminal la següent ordre: $ nvidia-settings

Acceleració gràfica 3D amb targetes ATI[modifica]

Fglrx és el controlador gràfic de Linux per a targetes gràfiques ATI Radeon i ATI FireGL family. Conté programari lliure i privatiu.

El primer que cal fer per a correccions d'errors del nucli i del controlador fglrx (per a targetes gràfiques ATI), és el següent: (Des del terminal)

$ sudo aptitude update

$ sudo aptitude dist-upgrade

Després:

$ sudo apt-get update

$ sudo apt-get install linux-restricted-modules

$ sudo apt-get install xorg-driver-fglrx

$ sudo aticonfig –initial

$ sudo aticonfig –overlay-type=Xv

Per a comprovar si tenim acceleració 3D:

$ glxinfo | grep direct ¹

Si respon “Direct rendering: Yes”, vol dir que Sí tenim 3D. Qualsevol altre missatge voldria dir que no.

Més informació: http://guia-ubuntu.org (usuario doméstico – video)

¹ Per a aconseguir el símbol “|” cal prémer Alt Gr i els dos guionets verticals que s'acostumen a ubicar al costat del número 1.

Ratolí[modifica]

Si us sembla que el ratolí es mou massa ràpid, aneu al Centre de control - Maquinari - Ratolí, on podreu configurar entre altres coses la velocitat del punter del ratolí.

Reproductors multimèdia per fitxers SWF. GNASH, SWF i Adobe Flash Player[modifica]

Gnash és un projecte de GNU per crear un reproductor de Flash lliure. Els programadors pretenen escriure un reproductor que pugui funcionar separat i una extensió per al Mozilla Firefox i el Konqueror. Posteriorment s'escriuran extensions per altres navegadors. El fet d'escriure un reproductor de Flash lliure fa anys que és una prioritat del projecte GNU, ja van demanar ajuda per al projecte GPLFlash. El podreu instal·lar amb el Gestor de paquets Synaptic, fent una cerca del terme Gnash. De privatius, en teniu el SWF i el Adobe Flash Player.

Una altra opció per a instaŀlar-ho, és intentar de reproduir un vídeo amb youtube. Tot seguit un assistent us preguntarà quin reproductor voleu instaŀlar.

Amb Epsilon, per arxius multimèdia,teniu disponible el reproductor multimèdia VLC, que és molt versàtil.

Hora i Data[modifica]

Per a configurar l'hora i la data hi podreu accedir al configurador de dues maneres:

1. Centre de control - Hora i data.

2. Fent clic-dret a l'indicador d'hora que hi ha al planell superior i, tot seguit, fent clic a Preferències

Crear documents PDF[modifica]

Avui en dia és molt útil poder tenir l'opció de crear documents pdf per a compartir-los amb tothom i no tenir problemes de versions de programari o formats de document. També, a moltes copisteries, si voleu imprimir-hi documents, els demanen amb format pdf.

Tal com es comenta al capítol Ofimàtica amb l'LibreOffice, aquest programa té l'habilitat d'exportar documents amb format pdf. Però amb altres programes, com per exemple l'Abiword, podreu fer ús del paquet cups-pdf que al Mint hi bé instaŀlat de serie.

Des de qualsevol aplicació feu clic a Fitxer - Imprimeix, trieu Imprimeix a un Fitxer i el Format de sortida = PDF. És important saber que, per defecte, el nom del fitxer serà ".pdf". Amb Linux, qualsevol document que comenci per un punt, serà un document ocult al sistema. Així doncs, serà molt millor posar-hi qualsevol mot davant del punt per tal d'identificar fàcilment el document pdf creat.

Visualitzar documents PDF[modifica]

Linux Mint té el seu propi visualitzador de documents PDF, però si en voleu provar un de millor, installaeu l'anomenat Okular que és originari de KDE. El cert és que l'entorn d'escriptori KDE té alguns programes molt bons, com ho és el K3b.

Escànners[modifica]

Els escànners a Epsilon normalment s'instaŀlen automàticament tan sols connectant-los a l'ordinador. El LinuxMint incorpora un programari d'escaneig molt fàcil d'utilitzar anomenat Escaneig senzill. El trobareu al Menú - Aplicacions - Gràfics.

El seu ús no té cap característica especial d'ús per ser de GNU/Linux. És ben semblant a qualsevol programa d'escaneig que podeu haver vist en altres sistemes operatius.

Si voleu un programa una mica més complet, teniu l'opció d'instaŀlar el Xsane amb el gestor de paquets Synaptic.

Usuaris i Grups[modifica]

Si voleu afegir un usuari al vostre sistema o canviar la contrasenya d'algun usuari, aquí hi trobareu la informació que us cal.

Aneu a Menú – Administració - Usuaris i grups


Usuaris Epsilon.png

Per afegir un usuari, premeu Afegeix. Per canviar-li la contrasenya o tipus d'usuari, seleccioneu-lo i, a la part dreta de la finestra, trobareu les pestanyes per fer-ho on hi diu canvia.

Si ho preferiu, també es poden gestionar usuaris amb la Consola.

Algunes ordres:

Per afegir un usuari: $ sudo adduser nom-usuari

Per canviar la contrasenya d'un usuari concret: $ sudo passwd nombre-usuario

Per canviar la contrasenya del usuari en ús: $ sudo passwd

En el cas de tindre un sol usuari al vostre PC, no és una mala idea crear-ne un de més amb drets d'usuari. Aleshores, si teniu cap problema per accedir al sistema, sempre hi tindreu una segona opció per entrar-hi i intentar de resoldre el problema, o almenys poder recuperar documents amb facilitat.


Instaŀlació de suport per a Java[modifica]

Java és un llenguatge de programació multi-plataforma. A les aplicacions escrites en aquest llenguatge els hi cal una màquina virtual per a la seva execució.

LinuxMint el té instal·lat per defecte. Si ho voleu comprovar o veure quina versió hi corre, ho podreu fer amb el Centre de programari. A la pestanya Cerca, poseu-hi Java i ho trobareu molt fàcilment.

Suport d'idioma[modifica]

Si voleu que el vostre programari estigui traduït al vostre idioma, o bé afegir-ne un altre, caldrà que ho indiqueu a l'apartat de suport d'idioma. Ho trobareu al Centre de control - Personal – Suport d'idioma (Language suport).

En una nova instaŀlació, es recomana verificar que teniu correctament marcat l'idioma d'ús habitual. De fet, és molt probable què, si no ho feu, el sistema us ho demani de fer.

I si es “penja” un programa?[modifica]

Per tancar un programa que no respon cal fer-ho de la següent manera:

Obriu la Consola Menú - Consola. A la Consola heu d'escriviu l'ordre Xkill. Tot seguit, el punter del ratolí es convertirà en una creu amb la qual podreu fer clic sobre el programa o carpeta que no respongui per tancar-lo. Aneu amb cura de no utilitzar xkill sobre els fons de l'escriptori o sobre el llançador de programes al lateral esquerre, que us pot provocar bastants problemes.

Més fàcilment, també podeu executar l'ordre Xkill prement prèviament les tecles Alt i F2.