Fruit/Fruits simples indehiscents secs

Aqueni

Un aqueni és un fruit sec indehiscent monosperm i monocarpel·lar que no té la llavor soldada al pericarpi. Generalment reben aquest nom tots els fruits que reuneixen les condicions indicades i procedeixen d'un ovari ínfer, com és el cas de la família de les asteràcies o compostes. Quan dos o més aquenis apareixen units formen un poliaqueni. Ex.: el gènere Ranunculus.

Un utricle és un aqueni amb ovari pluricarpel·lar i és comú en moltes plantes de la família de les amarantàcies.

La cípsela és un tipus d'aqueni que prové de fruit simple indehiscent sec i monosperm, procedent d’un ovari ínfer amb un sol lòcul. Es diferencia d'un aqueni perquè està format per més d’un carpel. Exemples d’aquest tipus de fruit els trobem en totes les asteràcies. La closca blanca i grisa de les llavors (botànicament fruits) del gira-sol és la paret de la cípsela. Moltes cípseles (les de la dent de lleó, per exemple) tenen teixit del calze adjunt en forma de plomalls (anomenats papus o vil·là), amb un paper important en la dispersió biològica de les llavors. També es troba en algunes valerianàcies.

Cípseles de Valeriana supina
Detall de cípsela de dent de lleó
Cípsela de boixac (Calendula officinalis)

Cariopsi

Una cariopsi és un fruit sec indehiscent propi de la família de les gramínies. Es forma a partir d'un sol carpel i no s'obre quan està madur (indehiscent). És similar a un aqueni però se'n diferencia perquè en la cariopsi el pericarpi és molt prim i adherit a la llavor per la capa anomenada tegument.

Les glumes (un tipus de bràctea) de la flor poden restar adherides a la cariopsi, com en el cas de l'ordi (gra vestit) o no, com en el blat (gra nu).

Núcula

Una núcula o nou és un fruit sec indehiscent, monosperm i amb el pericarpi dur i sovint petri. La majoria de núcules deriven de pistils amb ovaris ínfers la paret dels quals està endurida.

Produeixen núcules algunes plantes de l'ordre de les fagals, concretament espècies de les famílies de les fagàcies i de les betulàcies. Les núcules de les plantes del gènere Quercus s'anomenen glans o aglans. Contràriament al que pugui semblar, la <<nou>> (fruita) de la noguera no és un fruit en nou, sinó una drupa, el pinyol de la qual s'anomena popularment nou.

Sàmara

Una sàmara és un tipus de fruit aqueniforme i indehiscent proveït d'una prolongació membranosa, fibrosa i papiràcia, diferent segons cada espècie, que es desenvolupa a partir de la paret de l'ovari i serveix per a la dispersió a través del vent (anemocòria).

La llavor pot estar al centre o al costat de la sàmara i el seu disseny pot permetre fer recorreguts més o menys llargs, com en els Ulmus (oms), o caure prop de l'arbre emissor, com en el gènere Acer (aurons).

Els fruits en sàmara són preponderants en diversos arbres de la família de les aceràcies i de les ulmàcies. També en el gènere Fraxinus de la família de les oleàcies o el gènere Tipuana de la família de les fabàcies.

Loment

Un loment és un fruit sec indehiscent molt semblant a la síliqua o a un llegum, però articulat i sovint fragmentable. És derivat d'un únic carpel, que s'articula quan se separa cadascun dels mericarps que el formen.

Esquizocarp

Un esquizocarp és un fruit sec indehiscent fragmentable que es desenvolupa a partir d'un gineceu pluricarpel·lar. Quan és madur es divideix en mericarpis. Els esquizocarps poden ser:

Dehiscents (els mericarps s'obren per alliberar la llavor), per exemple la família de les geraniàcies, moltes espècies del gènere Geranium.

Indehiscents (romanen tancats), com en el fruit de la pastanaga (Daucus carota) o en espècies del gènere Malva.