Fruit/Fruits simples dehiscents
Fol·licle[modifica]
Un fol·licle és un fruit sec que prové d'un únic carpel, té diverses llavors i es caracteritza per obrir-se quan està madur per una sutura ventral.
Presenten fruits en fol·licle els magnolials, el gènere Banksia i el gènere Asclepias, entre d'altres.
 |
 |
 |
Llegum[modifica]
Un llegum és un tipus de fruit sec que prové d'un sol carpel i s'obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel. Les lleguminoses, en sentit restringit són plantes de la família de les fabàcies caracteritzades pel tipus de fruit. Adopten formes diverses, des d'allargades fins a arrodonides. Poden tenir una llavor (com en els cigrons),dues (com en les llenties) o moltes (com en els pèsols).
Principals lleguminoses de consum humà
- Fava (gènere Faba)
- Mongeta o fesol (gèneres Phaseolus, Dolycos, Vigna, etc.)
- Cigró (gènere Cicer)
- Llentia (gènere Lens)
- Pèsol (gènere Pisum)
- Tramussos (gènere Lupinus)
En sentit ampli, comprèn el fruit de qualsevol planta de la família de les fabàcies.
 |
 |
Càpsula[modifica]
Una càpsula és un tipus de fruit sec dehiscent format, com a mínim, de dos carpels. De manera general, cada càpsula conté més d'una llavor i es formen a partir d'un ovari súper.
Algunes d'aquestes càpsules expulsen violentament les seves llavors per dispersar-les. L'explosió de les càpsules quan maduren és un tipus d'autocòria.
El pixidi, la síliqua, la silícula i l'elateri són, des del punt de vista botànic, tipus particulars de càpsules.
 |
 |
 |
Pixidi[modifica]
Un pixidi és un tipus de fruit en càpsula diferenciat per la forma d'obertura transversal circular que en separa l'opercle.
Prové de diversos carpels. La part superior que és separable s'anomena opercle i la part inferior que porta les llavors s'anomena urna.
 |
 |
 |
Síliqua[modifica]
Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obre en dues valves de forma lateral. Deriva d'un ovari amb un sol lòcul format per la unió de dos carpels. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per una paret anomenada septum. Té una forma normalment allargada.
És el fruit característic de la família de les crucíferes (en són exemples la col, el rave, la colza, etc.) i d'altres de properes, com ara les fumariàcies o les papaveràcies.
 |
 |
Silícula[modifica]
S'anomena silícula aquella síliqua que gairebé és tan llarga com ampla. Aquest tipus de fruit sec dehiscent, com la síliqua, està format per dos carpels que donen lloc a dues cavitats separades per un fals envà. És característica de la família de les crucíferes.
 |
 |
Elateri[modifica]
S'anomena elateri el fruit que prové d'un ovari sincàrpic dividit que, obrint-se bruscament en la maduresa, dispersa explosivament les llavors a certa distància. És típic de l'esquitxagossos (Ecbalium elaterium), del qual l'epítet específic ja dóna fe del tipus de fruit. També és el clàssic fruit de les lletereses (gènere Euphorbia i afins), els carpels dels quals ressalten i formen els denominats cocs. En cas que hi hagi tres cocs, sovint rep el nom de tricoca. Aquests cocs monosperms s'obren mitjançant una dehiscència loculicida, septicida i septífraga. Hi ha altres plantes que no tenen una dehiscència manifesta, com és el cas de l'olivella (Cneorum tricoccon) i el tríbol (Tribulus terrestris).
 |
 |
 |
 |