Fruit/Fruita

La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguin herbes, com ara la melonera, o arbres com ara l'albercoquer. Les fruites posseeixen una aroma i un sabor característics i presenten unes propietats nutritives i una composició química que les distingeix d'altres aliments.

Classificació de la fruita

Segons com sigui la llavor que conté el fruit, les fruites es classifiquen en:

Fruites de pinyol: són aquelles que tenen una llavor gran i de corfa dura, anomenada pinyol, com ara l'albercoc o la bresquilla.
Fruites de llavor: són les fruites que tenen diverses llavors petites i de corfa menys dura, com ara la pera i la poma.
Fruites de gra: són aquelles fruites que tenen infinitat de llavors minúscules, com ara la figa i la maduixa.

Segons com sigui el temps des de la seva recol·lecció, la fruita es classifica en:

Fruita fresca, si el consum és immediat o als pocs dies de la seva collita, de manera directa, sense cap tipus de preparació o cuinat.
Fruita dessecada o fruita pansa: és la fruita que després d'un procés de dessecació es pot consumir al cap de mesos, i fins i tot anys després de la seva recol·lecció. Cal tenir en compte que fruita dessecada no és sinònim de fruita seca.

Altres grups de fruita comprenen:

Cítrics, com ara la taronja i la llima.
Exòtiques, com ara la pinya i la xirimoia.

Segons com es produeixi el procés de maduració de la fruita, es classifiquen en fruites climatèriques i no climatèriques. En la maduració de les fruites es produeix un procés accelerat de respiració dependent de l'oxigen. Aquesta respiració accelerada s'anomena pujada climatèrica i serveix per a classificar les fruites en dos grans grups:

Fruites climatèriques: són les que pateixen bruscament la pujada climatèrica. Entre les fruites climatèriques tenim: poma, pera, plàtan, bresquilla, albercoc i xirimoia. Aquestes fruites pateixen una maduració brusca i grans canvis de color, textura i composició. Normalment es recol·lecten en estat preclimatèric i s'emmagatzemen en condicions controlades perquè la maduració no tingui lloc fins al moment de treure-les al mercat.
Fruites no climatèriques: són les que presenten una pujada climatèrica lentament i de manera atenuada. Entre les no climatèriques tenim: taronja, llima, mandarina, pinya, raïm, meló i maduixa. Aquestes fruites maduren lentament i no tenen canvis bruscos en l'aspecte ni en la composició. Presenten més contingut de midó. La recol·lecció es fa després de la maduració perquè si es fa quan estan verds després no maduren, només es posen blanes.

La fruita com a aliment

La fruita pertany al grup 5 de la roda d'aliments, rics en sucres, vitamines C i A i sals minerals, representada en la roda de color verd. Per l'alt contingut que té en vitamines i sals minerals, pertany al grup d'aliments reguladors. Les fruites es localitzen en el segon pis de la piràmide d'aliments, és a dir, que es recomana que els nens en mengin dues peces al dia i els adults quatre. Tot i que en la classificació general per grups, les verdures i les fruites estan en grups diferents, els nutrients que contenen són semblants, encara que en el cas de les fruites el contingut en hidrats de carboni és més elevat i això les converteix en aliments un poc més energètics.

Segons la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l'Alimentació (SEDCA) i la Societat Espanyola de Nutrició, el consum regular de fruita, que a més de ser les postres per excel·lència, aporta colorit i bellesa a la nostra taula, representa en la nostra alimentació un pilar de l'equilibri dietètic i la seguretat d'una aportació correcta de determinades vitamines. No es pot substituir per altres postres <<més moderns>> sense desequilibrar la nostra alimentació. Prendre fruita després dels principals menjars forma part del nostre comportament alimentari i, encara que avui en dia se substitueixi ben sovint per productes lactis, és necessari dir que aquesta substitució no és adequada si es fa de manera habitual, sinó que només s'hauria de fer en moments especials.

La fruita és més gustosa si es consumeix madura i pot mastegar-se bé. Ha de netejar-se correctament i és convenient pelar-la si no tenim la seguretat que no ha estat tractada amb pesticides o altres productes químics. La fruita pelada i tallada a trossos cal consumir-la com més aviat millor, ja que el gust i l'aspecte es deterioren i el contingut en vitamines disminueix.

La fruita i la salut humana

Les fruites són de ben segur beneficioses per a la salut. Entre altres aspectes, cal destacar:

Eviten el sobrepès perquè tenen baix valor calòric: amb una mitjana de 50 kcal per cada 100 g, les fruites són baixes en calories ja que quasi el 80% de la seva composició és aigua, però sacien a causa de la fibra que contenen. Són també font d'una gran quantitat de vitamines i minerals de manera que formen part de menús equilibrats per lluitar contra el sobrepès i l'obesitat. Per als nens, és preferible menjar una peça de fruita abans que una peça de brioixeria.
Contenen fibra: que ens aporta múltiples beneficis com per exemple contra el restrenyiment i la diverticulosi.
Ajuden en la prevenció de malalties: les fruites, com les verdures, protegeixen contra moltes malalties, incloent-hi diabetis mellitus, malalties cardiovasculars i càncer. En particular, la ingesta continuada de fruites amb micronutrients amb efecte antioxidant augmenta les defenses immunitàries i s'associa amb menor risc d'apoplexia, malaltia d'Alzheimer, arteriosclerosi, cataractes i algunes pèrdues funcionals associades a l'envelliment.
Protegeixen el sistema cardiovascular: les fruites protegeixen el cor i els vasos sanguinis. Els antioxidants i la fibra eviten l'oxidació del colesterol per prevenir l'aparició de malalties cardiovasculars, causes principals de mort en molts països desenvolupats. Així, les persones amb dietes riques en fruites (i verdures) tenen un menor risc de patir un infart que les que consumeixen poca fruita i/o verdura.
Protegeixen contra la diabetis: les fruites solen ser presents en les dietes dels diabètics perquè disminueixen els carbohidrats i la fibra, els quals promouen el control glucèmic. La diabetis és una de les complicacions de l'obesitat i el nombre de casos ha augmentat sis vegades en els darrers quinze anys en els països desenvolupats.
Protegeixen contra el càncer: les fruites tenen un efecte protector contra el càncer en general, però especialment contra els càncers d'estómac, pulmó, còlon i recte. Durant trenta anys, 350 estudis fets a tot el món s'han centrat en la relació entre el consum de fruites i verdures i el risc de càncer. El consum habitual de fruites o verdures redueix el risc de càncer de manera molt significativa.
Enforteixen els ossos: com que són una font important de calci i tenen un alt contingut en antioxidants (fitoestrògens i potassi) són un ajut en l'osteoporosi.

Com a contrapunt, se sap que la presència de residus de plaguicides i pesticides en moltes fruites està darrere del desenvolupament de moltes malalties lleus que poden esdevenir, amb el temps, cròniques i greus. De mitjana, es duen a terme trenta tractaments fitosanitaris durant una temporada en un cultiu intensiu de pomes o préssecs.

Altres usos de la fruita

A banda que les fruites es troben en molts aliments manufacturats, com ara galetes, panets, iogurts, gelats, pastissos, etc., moltes fruites s'utilitzen per fer begudes, com ara sucs de fruita (suc de taronja, suc de poma, suc de raïm, etc.) o begudes alcohòliques, com per exemple el vi o el brandi. Les pomes s’usen freqüentment per fer vinagre. Darrerament, les fruites també s'utilitzen per a fer cistelles de benvinguda en hotels o, en les festes de Nadal, directament com a regal.

També tenim altres usos no necessàriament lligats a l'alimentació. Així, les diferents cultures han desenvolupat molts usos diferents per a diferents fruites independentment que siguin comestibles o no. Molts fruits secs s'usen com a adorn o arranjaments de flors seques, com ara el lotus i el blat. Sovint es planten a la ciutat arbres ornamentals i arbustos pels seus fruits de colors, incloent-hi el boix grèvol, Pyracantha, Viburnum i Cotoneaster, entre molts d'altres.

Els fruits del cascall són la font d'opi que conté drogues com la morfina i la codeïna, així com la tebaïna, biològicament inactiva. Els fruits de les espècies del gènere Myrica (arbres de la cera) proporcionen cera per fer espelmes. Moltes fruites proporcionen colorants naturals, per exemple la noguera, el sumac, la cirera i la móra. Amb les carbasses seques es fan adorns, gerres d'aigua, nius d'ocells, instruments musicals, tasses i plats. Els fruits espinosos de la bardana o de l’espina-xoca van inspirar la invenció del Velcro. La fibra de coco que s’obté de la closca del fruit s'utilitza per fer catifes, raspalls i matalassos. La closca del coco s'utilitza també per fer objectes de record, tasses, bols, instruments musicals i nius d'aus. I així trobaríem mil i un exemples de l'ús que donem als nostres fruits i les nostres fruites.