Lliure vs. Privatiu

A dia d'avui (novembre del 2018), els programes que executem a les nostres màquines (ordinadors, telèfons o tauletes) són creats per persones. I si no som nosaltres els que hem creat un programa és que ho ha fet algú altre. Un programa és com qualsevol obra i té una llicència on s'especifica què podem fer o no amb aquesta obra.

En el cas del programari, la seva llibertat defineix la nostra pròpia, com a usuàries d'aquella tecnologia en concret. Si un programa té una llicència privativa, serà com una caixa negra de la que no podem veure el contingut. Si utilitzem programari lliure, ens assegurem quatre llibertats fonamentals:

0) Utilitzar el programa com vulguem 1) Llegir-ne el codi per poder estudiar-lo i adaptar-ne versions a les nostres necessitats 2) Distribuir còpies del programa a qui ho necessiti 3) Distribuir còpies de les versions del programa a qui ho necessiti

Posem que anem a un restaurant i demanem la recepta d'un plat. Potser no ens la donen, argumentant que els podríem fer la competència muntant un restaurant també. Seria una recepta privativa perquè ens priva d'utilitzar-la, modificar-la i compartir-la.

Si anem a casa de l'àvia, segur que ens donarà la recepta, posem d'una truita de patates. I de la seva recepta, l'original, probablement en farem alguna adaptació: un dia que no tinguem patates, la podrem fer amb espàrrecs, adaptant-la així a les nostres necessitats o gustos. A més, la nostra àvia no s'enfadarà si compartim la seva recepta amb els nostres amics. La recepta de l'àvia, doncs, és lliure perquè la podem usar, modificar i compartir, tan l'original com les modificacions.