Esperanto/Prefixos i sufixos I

Salta a la navegació Salta a la cerca

El prefixos i sufixos poden ser més o menys concrets però s'utilitzen moltíssim en esperanto per crear noves paraules d'una manera lògica sense haver d'afegir més arrels. Amb pocs coneixement es poden saber moltes paraules

Prefixos[modifica]

Fi[modifica]

Aquest sufix indica que alguna cosa no és digna, una cosa de la qual n'hauríem de tenir vergonya:

  • Viro: home.
  • Fiviro: home indigne
  • Rakonto: història
  • "Firakonto": història que no s'hauria d'explicar perquè és vergonosa o indigna.

Mal[modifica]

Aquest sufix s'empra per expressar el contrari del que diu l'arrel com s'ha dit a la secció d'adjectius encara que pot utilitzar-se en tot tipus de paraules:

  • Rapida: ràpid.
  • Malrapida: lent.
  • Permesi: permetre.
  • Malpermesi: prohibir.
  • Fermi: tancar
  • Malfermi: obrir

Sufixos[modifica]

Per afegir el sufix, caldrà treure la terminació del nom (O), de l'adjectiu (A) o de la paraula que sigui abans de col·locar-la. Després la tornarem a posar segons la categoria gramatical de la paraula.

[modifica]

Significa que una cosa és dolenta. És semblant al prefix FI- però amb un to més subjectiu.

  • Domo: casa
  • Domaĉo: casota
  • Knabo: nen
  • Knabaĉo: nen dolent
  • Paroli: parlar
  • Parolaĉi: parlar malament (d'algú)


Ar[modifica]

Indica un grup d'alguna cosa.

  • Arbo: arbre
  • Arbaro: bosc
  • Homo: persona
  • Homaro: humanitat
  • Monto: muntanya
  • Montaro: serralada
  • Ŝtupo: graó
  • Ŝtuparo: escala

Ebl[modifica]

Aquest sufix indica que és possible allò que assenyala l'arrel.

  • Legi: llegir
  • Legebla: llegible

En aquest cas passa de ser un verb (leg-i) a ser un adjectiu (leg-ebl-a libr-o, llibre llegible)

  • Manĝi: menjar
  • Manĝebla: menjable, comestible.
  • Drinki: beure
  • Drinkebla: bebible, potable.

Ej[modifica]

Indica un lloc adequat per fer-hi alguna cosa.

  • Libro: llibre
  • Librejo: biblioteca
  • Kuiri: cuinar
  • Kuirejo: cuina
  • Manĝi: menjar
  • Manĝejo: menjador.

Et[modifica]

Significa petit.

  • Libro: llibre
  • Libreto: llibret
  • Knabo: nen
  • Knabeto: nen petit
  • Rakonto: història
  • Rakonteto: historieta

Id[modifica]

Vol dir descendent de...

  • Hundo: gos
  • Hundido: cadell
  • Reĝo: rei
  • Reĝido: príncep
  • Latina lingvo: llengua llatina
  • Latinidaj lingvoj: llengües que procedeixen del llatí, llengües romàniques (català, castellà, francès, portuguès, italià, romanès...)

Il[modifica]

Vol dir "estri" o "eina"

  • Tondi: tallat
  • Tondilo: tisores
  • Skribi: escriure
  • Skribilo: eina per escriure (llapis, bolígraf...)
  • Veturi: anar amb cotxe
  • Veturilo: cotxe
  • Komputi: computar
  • Komputilo: Computadora, ordinador

In[modifica]

Versió femenina d'alguna cosa.

  • Viro: home
  • Virino: dona.
  • Hundo: gos
  • Hundino: gossa
  • Ĉevalo: cavall
  • Ĉevalino: euga
  • Porko: porc
  • Porkino: truja

Uj[modifica]

Recipient d'alguna cosa.

  • Mono: diners
  • Monujo: moneder
  • Ovo: Ou
  • Ovujo: Ouera

S'empra també pels noms dels països:

  • Kataluno: Català (persona)
  • Katalunujo: Catalunya.
  • La kataluna: català (llengua)
  • Hispano: Espanyol (persona).
  • Hispanujo: Espanya.
  • La hispana: castellà.
  • Anglo: anglès (persona)
  • Anglujo: Anglaterra.
  • La angla: anglès (idioma)

Ul[modifica]

Persona caracteritzada per l'arrel:

  • Malbona: dolent.
  • Malbonulo: (persona) malvada.
  • Stulta: estúpid (adjectiu)
  • Stultulo: un estúpid.