Esperanto/Adjectius
Els adjectius ens descriuen una qualitat o un defecte del nom el qual modifiquen. En esperanto totes les paraules que pertanyen a aquesta categoria acaben amb la lletra A.
- Alta arbo: Arbre alt.
Com es pot veure, i pel contrari que el català, els adjectius es col·loquen normalment davant del nom que modifiquen encara que es poden col·locar al darrere, no hi ha cap norma que ho impedeixi.
- Alta arbo=Arbo alta
Acord amb número de l'adjectiu[modifica]
De la mateixa manera que fem en català, els adjectius concorden en nombre amb el nom que modifiquen, és a dir, diem:
- Altaj arboj: Arbres alts.
I no podem dir en cap dels dos idiomes:
Alta arboj: Arbres alt.
El sufix de plural (-s en català i -j en esperanto) ha de trobar-se tant en el nom com en l’adjectiu.
Com hem dit abans, el nom pot rebre la terminació -N de l’acusatiu. Això també és cert i vàlid per l’adjectiu. Ho veurem més endavant.
Exemples:
- La belaj floroj: Les flors boniques.
- La juna knabo: el nen jove.
- Granda hundo: un gos gros.
- Bonaj katoj: uns bons gats.
- La sana viro: L'home sa. El senyor sa.
- Pura telero: plat net.
El prefix MAL-[modifica]
Aquest prefix indica el contrari de la paraula a la qual es col·loca. És molt productiu i emprat:
- Bona: bo. Malbona: dolent
- Pura: net. Malpura: brut
- Sana: sa. Malsana: malalt
- Alta: alt. Malalta: baix
- Juna: jove. Maljuna: vell
Canvi de categoria gramatical[modifica]
En esperanto és freqüent canviar la categoria gramatical de les paraules per tal d'adaptar-les a les nostres intencions. Com s'ha dit, tots els noms acaben amb O i els adjectius amb A, per tant, amb un simple canvi de terminació, podem canviar la categoria gramatical.
Exemple: bona (bo), bono (bondat)
Quan se sàpiguen més paraules i categories gramaticals, aquest canvi serà més directe i senzill i encara més lògic.