Esperanto/Adjectius

Salta a la navegació Salta a la cerca

Els adjectius ens descriuen una qualitat o un defecte del nom el qual modifiquen. En esperanto totes les paraules que pertanyen a aquesta categoria acaben amb la lletra A.

  • Alta arbo: Arbre alt.

Com es pot veure, i pel contrari que el català, els adjectius es col·loquen normalment davant del nom que modifiquen encara que es poden col·locar al darrere, no hi ha cap norma que ho impedeixi.

  • Alta arbo=Arbo alta


Acord amb número de l'adjectiu[modifica]

De la mateixa manera que fem en català, els adjectius concorden en nombre amb el nom que modifiquen, és a dir, diem:

  • Altaj arboj: Arbres alts.

I no podem dir en cap dels dos idiomes:

  • Alta arboj: Arbres alt.

El sufix de plural (-s en català i -j en esperanto) ha de trobar-se tant en el nom com en l’adjectiu.

Com hem dit abans, el nom pot rebre la terminació -N de l’acusatiu. Això també és cert i vàlid per l’adjectiu. Ho veurem més endavant.


Exemples:

  • La belaj floroj: Les flors boniques.
  • La juna knabo: el nen jove.
  • Granda hundo: un gos gros.
  • Bonaj katoj: uns bons gats.
  • La sana viro: L'home sa. El senyor sa.
  • Pura telero: plat net.

El prefix MAL-[modifica]

Aquest prefix indica el contrari de la paraula a la qual es col·loca. És molt productiu i emprat:

  • Bona: bo. Malbona: dolent
  • Pura: net. Malpura: brut
  • Sana: sa. Malsana: malalt
  • Alta: alt. Malalta: baix
  • Juna: jove. Maljuna: vell


Canvi de categoria gramatical[modifica]

En esperanto és freqüent canviar la categoria gramatical de les paraules per tal d'adaptar-les a les nostres intencions. Com s'ha dit, tots els noms acaben amb O i els adjectius amb A, per tant, amb un simple canvi de terminació, podem canviar la categoria gramatical.

Exemple: bona (bo), bono (bondat)

Quan se sàpiguen més paraules i categories gramaticals, aquest canvi serà més directe i senzill i encara més lògic.