Els Països Catalans/L’Estat catalanoaragonès sota l'Imperi hispànic (1519 - 1523)
  |
Aquesta pàgina s'està elaborant i està inacabada.
Un usuari (o més) hi està treballant i és possible que hi trobeu algun defecte. Us preguem paciència, però si voleu editar, comenteu abans qualsevol canvi. Aquest avís és temporal, utilitzeu-lo només mentre esteu treballant activament en un article, com a molt durant uns dies. |
Mort de Ferran el Catòlic (1516)
[modifica]A principis de 1516 mort Ferran II el Catòlic, rei de Sicília (1468 - 1516), d’Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona i casat amb la reina de Castella Isabel I (que va morir uns anys abans que ell, concretament a finals de 1504). Malgrat aquesta unió, en paraules de l'historiador francès Pierre Vilar, «Aragó havia conservat la seva vella administració; Aragó, és a dir, en realitat una federació d'estats, on Catalunya, Balears i València conservaven preciosament els seus furs, corts, duanes, monedes, tributs i mesures. Fins i tot, quan regnant [el successor de Ferran] Carles I d'Espanya ja no hi havia més que un únic sobirà, va caldre mantenir virreis en les antigues capitals. Mai els antics regnes acceptaran amb bons ulls als funcionaris i soldats «estrangers», és a dir, vinguts de Castella». Un segle després del Compromís de Casp —pel qual fou escollit com a rei dels regnes d’Aragó, el castellà Ferran de Trastàmar—, la corona d’Aragó patia un segon canvi dinàstic, amb l'entrada dels Habsburg (que passaren a anomenar-se Àustries), que a més heretaven la unió iniciada per Isabel de Castella i Ferran d'Aragó. El rei Carles esdevé tres anys després l’emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic. D'aquesta manera, els Països Catalans es convertien en un petit apèndix empobrit, ignorat i marginat de l'enorme imperi de Carles V, que continuaria creixent al llarg del segle 16. La institució clau és el virrei, un oficial reial que governa en les diferents corones d’Aragó en nom i representació del monarca.