El protocol de recerca clínica/Hipòtesi
En aquest apartat s'entén per hipòtesi una resposta o una explicació provisional al problema plantejat i que es dedueix del que es coneix sobre el problema. En la recerca clínica, sovint afirmacions sobre relacions entre variables o associacions entre exposicions i el desenllaç o resultat d'interès. La hipòtesi proposada proporciona una explicació versemblant als fets coneguts o observats. Per tant, la resposta proposada ha de ser coherent, raonada i fonamentada en els coneixements previs (presentats en la revisió bibliogràfica). Si la hipòtesi no es basa en els coneixements previs, cal justificar-la detalladament. Quan el problema s'expressa en forma de pregunta, la hipòtesi és una resposta que es proposa com a solució al problema i que els resultats de l'estudi rebutjaran o no.
Sovint la vàlua d'una recerca es reflecteix en l'originalitat i la lògica amb què es formula la hipòtesi de treball. Una bona hipòtesi de treball sol indicar els coneixements i l'experiència de l'investigador en el camp que vol investigar i també és un reflex de la seva imaginació.
Al ser una hipòtesi un intent d'explicació del problema que es té entre mans, la seva formulació ajuda a determinar com s'ha de trobar la resposta. Per tant, la formulació adequada de les diferents hipòtesis de l'estudi facilita l'elecció del mètode de treball més adient.
No sempre es postula o es pot postular una hipòtesi. En els estudis descriptius o exploratoris sovint no es pot establir una hipòtesi explícita, o aquesta és poc rellevant. En els estudis analítics si que es defineix una hipòtesi que sol ser un enunciat de la relació entre una exposició i el seu suposat efecte sobre la salut. Per tant, seran enunciats del tipus «Existeix una relació entre ...» o «No existeix una relació entre ...» i s'establiran a partir de:
- La unitat d'observació (p. ex., el malalt o una determinada regió geogràfica o administrativa).
- Variable dependent i independent.
- Relació lògica entre las variables (p. ex., pel fet d'augmentar el valor de la variable independent, el risc de presentar l'esdeveniment definit per la variable dependent disminueix).
En el protocol d'investigació científica dels estudis analítics, s'han de formular tantes hipòtesis com preguntes plantegi l'estudi. Per tant, sovint s'ha de definir una hipòtesi principal i unes secundàries.
La hipòtesi en el protocol d'investigació científica s'ha de construir a fi que:
- Estigui basada en els coneixements previs. És a dir, ha de tenir una base teòrica. D'aquí la importància de realitzar una revisió bibliogràfica pregona sobre el tema.
- Sigui concreta i comprensible.
- La relació entre les variables ha de ser clara, versemblant i s'ha de poder mesurar.
- Ha de ser verificable amb l'estudi, és a dir, ha de poder ser rebutjada o no amb la investigació proposada. Deliberadament s'evita dir que «s'ha de poder confirmar o no». Amb el mètode inductiu, si una hipòtesi és confirmada pels resultats, l'únic que es pot afirmar és que no es pot rebutjar. No es pot concloure que s'ha confirmat. Amb el mètode inductiu, al deduir-se les lleis estadístiques de la població a partir del comportament d'una mostra, no es pot descartar amb certesa que amb una altra mostra el resultat no fos totalment el contrari. L'única certesa és la refutació, no la demostració. És l'anomenat «problema lògic de la inducció».
Exemple: Problema: A Catalunya hi ha més accidents de trànsit al sortir de la feina que en els altres països de la EU.
- Pregunta: La freqüència dels accidents de trànsit al sortir de la feina està determinada per la llargada de la jornada laboral?
- Hipòtesi: Un compliment estricte dels horaris de la jornada laboral disminueix el risc d'accident de trànsit al sortir de la feina al final de la jornada amb vehicle propi.
- Objectiu: Determinar si el compliment estricte de la jornada laboral en treballadors de serveis comporta una disminució del risc d'accident de trànsit al sortir de la feina al finalitzar la jornada.
Exemple: Problema: L'infart de miocardi provoca una necrosi cel·lular que redueix la funció cardíaca. Hi han tractaments per a limitar la mort cel·lular després d'un infart agut. Però quan s'establert una cicatriu important en el miocardi, amb el temps pot aparèixer una insuficiència cardíaca.
- Pregunta: Després d'un infart que ha produït una zona important de necrosi, es pot millorar la funció cardíaca implantant cèl·lules mare del teixit adipós del pericardi?
- Hipòtesi: La implantació de cèl·lules mare del teixit adipós del pericardi en el lloc de la cicatriu d'un infart de miocardi millora la funció ventricular.
- Objectiu: Avaluar la millora en la funció cardíaca després d'implantar cèl·lules mare del teixit adipós del pericardíac en un model animal d'infart del miocardi.
Les hipòtesis de l'estudi es poden traduir en altres dos tipus d'hipòtesis:
- Hipòtesi operacional: és la traducció de les hipòtesis en conceptes mesurables amb l'estudi que es proposa.
Exemple:
- Hipòtesi: La freqüència d'accidents en els treballadors d'oficines que no allarguen la jornada laboral és més baixa que en els que l'allarguen.
- Hipòtesi operacional: La freqüència d'accidents de trànsit al sortir de la feina al finalitzar la jornada és més baixa en els casos en què es compleix de forma estricta la jornada laboral respecte als casos en què la jornada laboral s'allarga.