Compres "on-line"/Tipus de comerç electrònic
Comerç electrònic entre empreses
[modifica]La abreviatura comercial d’aquest tipus de comerç, B2B, té el seu origen en l'expressió anglosaxona “business to business”.
El comerç electrònic és una utilitat més que aporta internet i que ha experimentat un gran auge en els últims anys. El B2B ha vingut impulsat fonamentalment per la creació de portals per a agrupar compradors. Així, es poden trobar, per exemple portals d'empreses d'automoció, alimentació, químiques o hosteleria, entre altres. Les companyies s'agrupen per a crear aquestes pàgines aglutinant forces. El que els permet negociar en millors condicions. El manteniment de les pàgines es produeix demanant un cànon per cotitzar o cobrant als socis una comissió del negoci realitzat en el portal.
Alguns dels avantatges que aporta el B2B per als compradors són:
- La possibilitat de rebre major nombre d'ofertes.
- La despersonalització de la compra amb el que s'eviten possibles tractes de favor.
- L’abaratiment del procés: s’eviten les visites comercials, el procés de negociació és més ràpid, etc. Per tant, els compradors poden demanar una reducció de preus en virtut del menor cost de gestió.
Comerç electrònic d’empreses a consumidors
[modifica]L'abreviatura del comerç electrònic d’empreses a consumidors és B2C que prové de l'expressió “business to consumer” (d’empreses a consumidor), és a dir, el comerç electrònic que realitzen les empreses amb els particulars. Potencialment, té un gran recorregut a llarg termini i en l'actualitat es va assentant en sectors com la distribució alimentària. Així, les grans cadenes de supermercats i hipermercats ja disposen en els seus portals d'aplicacions de venda a través d'internet. Altre exemple en B2C és el majorista nord-americà de llibres, música i altres productes Amazon.com1.
L'èxit del B2C passa per l'assegurament dels sistemes de pagament a través de targeta de crèdit, si bé en molts casos es dóna la possibilitat d'altres formes de pagament com contra reemborsament ,en efectiu o el PayPal11, un sistema cada vegada més utilitzat.
Comerç electrònic d’empreses a altres empreses i a consumidors
[modifica]Aquesta és una modalitat de comerç electrònic que agrupa el B2B “business to business” (comerç electrònic entre empreses) i el B2C “business to consumer” (empreses a consumidor), essent B2B2C la seva abreviatura. Es tracta d'una versió més sofisticada del que podria ser la simple superposició dels dos negocis. Amb la mateixa plataforma en xarxa i la mateixa plataforma de distribució aquest tipus d’empresa té l’objectiu de crear la cadena de valor completa des que un producte o servei es fabrica fins que arriba al consumidor final, sense la implicació d’empreses intermediàries.
Comerç electrònic d’empresa a empleat
[modifica]Aquest tipus de comerç electrònic s’abrevia B2E que prové de l'expressió “business to employee” (Empresa a empleat). És la relació comercial que s'estableix entre una empresa i els seus propis empleats. Per exemple, una companyia aèria pot oferir paquets turístics als seus empleats a través de la seva pròpia intranet7 i, a més de les seves ofertes pot incloure les de companyies aèries associades.
Comerç electrònic entre consumidors
[modifica]El C2C “Consumer to consumer” (entre consumidors) es refereix a les transaccions privades entre consumidors que poden tenir lloc mitjançant l'intercanvi de correus electrònics o l'ús de tecnologies P2P “Person to Person”(entre iguals) és a dir, l’objectiu d’aquest tipus de comerç és la compra venda entre particulars.
La tecnologia P2P es refereix a una xarxa que no té clients i servidors fixos, sinó una sèrie terminals que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres ordinadors de la xarxa. És a dir, aquest tipus de tecnologia permet que un particular des del seu propi ordinador pugui oferir i rebre béns digitals4 tals com una cançó, programari, etc. amb un altre particular. Cosa que no és possible de forma directa degut al fet que la majoria d’ordinadors domèstics no tenen una IP8 fixa, sinó que disposen d’una IP8 dinàmica assignada aleatòriament per el proveïdor de connexió (ISP9), i no es coneguda per la resta de la xarxa. El que comporta que no es pugin connectar entre si dos ordinadors a Internet. La solució habitual és la connexió amb servidors amb unes adreces fixes i conegudes per les parts implicades a l’intercanvi, a partir d’aquest moment els clients ja tenen informació sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar la informació entre si sense la intervenció dels servidors. De manera que la funció d’aquest servidor es mantenir la relació entre els usuaris de la xarxa.
Qualsevol terminal pot iniciar o completar una transacció compatible. Els pc’s poden diferir en la configuració local, la velocitat de procés, l’ample de banda de la connexió a la xarxa o la capacitat d’emmagatzematge.