Compres "on-line"/Conclusió
Després de dur a terme aquesta anàlisi descriptiva i estatística de les dades del total de subjectes que han respost a l’enquesta aquí proposada; s’observa de manera significativa que la major part de persones no compra a via la xarxa. No obstant un terç de la mostra sí que utilitza aquest mitjà per a fer les compres; com ja es veus a l’inici, els joves d’entre 20 i 28 anys són els consumidors principals de les compres “on-line”. Després d’aquesta edat es nota una tendència descendent respecte de la utilització del comerç electrònic principalment degut a la falta de coneixements informàtics a nivell d’usuari, i més específicament, sobre la navegació per Internet. Per tant aquesta situació provoca en aquestes persones la desconfiança en el comerç “on-line” que es mostra a les diferents respostes donades. Una raó de pes per la qual els subjectes de 16 a 20 anys no empren aquest sistema de compra es relaciona amb la falta d’ingressos propis i la impossibilitat d’accedir al mètode de pagament com és la targeta de crèdit encara que aquest grup d’edat sí que disposa dels coneixements necessaris per a fer aquestes transaccions.
Tant el nombre de dones i homes d’aquesta mostra que fan ús del comerç electrònic és similar, però es pot observar una petita tendència sense una significació clara que les dones són les qui més compren.
L’altra hipòtesi que es confirma respecte els resultats obtinguts, és la que es refereix al mètode de pagament a les transaccions comercials a la xarxa; on la targeta de crèdit és la més emprada a causa del fer que la major part dels negocis a internet només accepten aquest sistema de compra perquè és el més econòmic i sobretot perquè obtenen a l'instant la transacció econòmica del comprador. Encara que el sistema més desitjat per la major part dels consumidors és el contra reemborsament, ja que els usuaris prefereixen poder veure i obtenir el producte abans de pagar-lo, això els proporciona seguretat perquè, com s’ha esmentat anteriorment, encara hi ha molta desconfiança vers aquest tipus de comerç. Aquest avantatge per als usuaris és un desavantatge per als empresaris atès que no obtenen immediatament el benefici de la venda del producte. Una altra raó n'és el cost final de tot el procés comercial de venda perquè és més elevat puix que es necessiten més mitjans per rebre l’import del producte venut.
La contractació de serveis en línia és la funció més clara d’aquest tipus de comerç, ja que en tots els rangs d’edats i sense distinció de gènere, els viatges i particularment la reservació de vols d’avió són els productes estel en aquest comerç; la raó bàsica n'és el baix preu i les ofertes que les companyies ofereixen per la mitjanceria de la xarxa. També s’inclou dins dels serveis digitals la reserva i compra d’entrades per a espectacles (teatre, cinema, concerts,…). L’altre utilitat del comerç electrònic és de fer les compres diàries per a la llar (alimentació, productes de neteja, etc.) de casa estanr, per mitjà de les pàgines dels supermercats.
Respecte de la freqüència amb la qual les persones entrevistades fan compres a la xarxa es pot observar que els resultats obtinguts no corresponen amb la hipòtesi prèviament proposada. És a dir, una part dels subjectes afirmen que només compren un o dos cops a l’any i l’altre part compra un o dos cops cada sis mesos. Només el 6% confirma la hipòtesi esperada ja que aquests diuen que compren un o dos cops al mes. Aquesta més gran freqüència es produeix en aquells casos en els quals trien de fer la compra del dia a dia via Internet.
Les persones quan compren per Internet tenen una despesa mitjana d’entre 50 i 100 euros. Aquest fet s’explica per què els subjectes normalment recorren al comerç electrònic en aquells casos que el producte desitjat supera cert import, o no poden obtenir-lo amb les mateixes condicions de manera tradicional; com s’ha esmentat anteriorment l’exemple n'és els vols a baix cost.
Encara que fa pocs anys que s'ha inventat el comerç electrònic es pot afirmar la falta de coneixement que hi ha sobre aquest tipus de transacció comercial. També s’observa una manca important d’estudis socioeconòmics sobre aquest tipus de comerç i la seva repercussió sobre la societat. En relació amb aquest punt també s’ha de destacar la manca de teorització, llibres, articles... prt part dels experts en economia. Tot això fa que els consumidors no disposin de la informació i l’assessorament necessaris per gaudir dels avantatges d’aquest tipus de comerç en el qual només hi veuen inconvenients. Per tant s’han de difondre totes aquelles característiques del comerç electrònic que preocupen més els usuaris, tal com els mètodes de pagament, els drets de la societat com a consumidora d’aquest tipus de comerç i finalment s’ha de destacar la manca de legislació que regula aquest comerç ja que la vigent no abraça tots aquests aspectes importants tant per a l’empresari com per al client.