Basc/Vocabulari

Traducció	Frase	IPA
Basc	Euskara	/eus̻kaɾa/
Pare	Aita	/?/
Escolta	Aizu	/?/
Mare	Ama	/?/
Porta	Ate	/?/
Sé	Badakizu	/?/
Saps	Badakizu	/?/
Però	Baina	/?/
Només	Bakarrik	/?/
Pau	Bake	/?/
Balcó	Balkoi	/?/
Discupla	Barkatu	/?/
Bosc	Baso	/?/
Alguns	Batzuk	/?/
Mirar	Begiratu	/?/
Realment	Benetan	/?/
Altre (un altre)	Beste	/?/
Vida	Bizi	/?/
És (ell)	Da	/?/
Tot	Den	/?/
Són (ells)	Dira	/?/
Dona	Emakume	/?/
Escolta	entzun	/?/
també	Ere	/?/
Gràcies	Eskerrik asko	/?/
Escola	Eskola	/?/
I	eta	/?/
Casa	Etxe	/?/
País Basc	Euskal herri(a)	/?/
No és	ez da	/?/
No (ho) sé	Ez dakit	/?/
No és així?	ezta?	/?/
Hola	kaixo	/kajʃ̺o/
Adéu	agur	/aguɾ/
Si us plau	mesedez	/mes̻edes̺/
Gràcies	eskerrik asko	/es̻kerik as̻ko/
Aquest	hori	/hoɾi/
Quant?	zenbat	/s̺enbat/
Sí	bai	/baj/
No	ez	/es̺/
Anglès	Ingelesa	/ingeles̻a/
Parla anglès?	Badakizu ingelesez?	/badakis̺u ingeles̻es̺?/

Vocabulari i frases

dreta: eskuin, eskuma, eskubi
esquerra: ezker
sota: behera (cap a baix), behean (a sota)
pedra: harri
bé: ongi, ondo, hunki, ontsa, ederki
mal: gaizki, txarto, txar (dolent), gaizto (mala persona)
al costat: ondoan
Hola: Kaixo!. També es fan servir de manera col·loquial Apa!, Epa!, Aupa! o Ieup!
Bon dia: Egun on
Bona tarda: Arratsalde on, Arrasti on
Bona nit: Gabon
Adéu: Agur, Aio, Arillo, Adio (dialectes del nord)
saludar / acomiadar-se: agurtu,
A reveure!: Hurren arte!, Hurrengoa arte!, Ikusi arte!
Fins després!: Gero arte!
Per favor: mesedez, arren, otoi, faborez
Com va?: Zer moduz?. També s'usa vulgarment zelan?
Com estàs?: Nola zira?, Nola zaude?, Zelan zagoz?
Bé, i tu?: Ongi / Ondo, eta zu?
Em sap greu, perdó: Barkatu, Sentitzen dut
Quina hora és?: Zer ordu da?, Zer oren da?
Ets molt guapo/guapa: Oso polita zara
Moltes gràcies: Eskerrik asko, Milesker, Esker mila, Esker aunitz
De res: Ez horregatik, Ez dago zergatik, Ez da deus
T'estimo: Maite zaitut
feliç: pozik, alai, kontent
trist: goibel, triste
enutjat/da: haserre
avorrit/a: aspertuta, asperturik
sí: bai
no: ez
No entenc: Ez dut ulertzen / Eztet ulertzen, eztet entenditzen (guipuscoà) / Eztot ulertuten, Eztot entenditzen (biscaí) / Eztot entenditzen (altnavarrés) / Ez dut entelegatzen (baixnavarrés) / Eztüt konprenitzen (suletí)
No fumeu: Ez erre
forat: zulo
caseriu: baserri
ratolinet: sagutxo, sagutxu (biscaí)
gos: txakur, zakur (gos gros)
gat: katu
bascoparlant: euskaldun
bascoparlant de bressol: euskaldun zahar (literalment, bascoparlant vell)
bascoparlant que ha après la llengua d'adult: euskaldun berri (literalment, bascoparlant nou)
no bascoparlant: erdaldun
pa: ogi
forn de pa: okindegi
dinar: jaki, janari
desdejuni: gosari
esmorzar: bazkari, berendu
berenar: askari
sopar: afari
carrer: kale, karrika
llibertat: askatasun
festa: jai, festa, besta
boina: txapel
Enhorabona!: Zorionak!
amic / amiga: lagun, adiskide
mare: ama
pare: aita
pares: gurasoak
avi: aitona, aitaita, aititxa, aitxitxe, aitite,atxuna
àvia: amona, amama, amatxi, amuna
fill: seme
filla: alaba
germà (respecte del seu germà): anaia
germana (respecte del seu germà): arreba
germà (respecte de la seva germana): neba
germana (respecte de la seva germana): ahizpa
oncle: osaba
tia: izeko, izeba
cosí: lehengusu
cosina: lehengusina
casa: etxe
diners: diru, sos (col·loquialment, en plural diruak/diruk)
esports: kirol
nou: berri, barri
vell / ancià: zahar
nom: izen
cognom: deitura, abizen
país - poble: herri
ciutat: hiri, uri
muntanya: mendi, bortü
planúria: lautada, ordoki
vall: haran, ibar
ribera: erribera, ibar
mar: itsaso
riu: ibai, erreka (rierol)
sol: eguzki, eki
núvol: hodei
vent: haize
cel: zeru, ortzi
estrella: izar
Mart: Marte, Martitz
Venus: Artizar
Lluna: Ilargi
pluja: euri, ebi
neu: elur
calamarsa: txingor, kazkabar, abasuse
flor: lore, lora, lili
dilluns: astelehen
dimarts: astearte (en biscaí: martitzen)
dimecres: asteazken (en biscaí: eguezten)
dijous: ostegun (en biscaí: eguen)
divendres: ostiral (en els dialectes orientals ortziral i en biscaí bariku)
dissabte: larunbat(en biscaí zapatu; en suletí neskenegün)
diumenge: igande (en biscaí: domeka)
setmana: aste
mes: hilabete, hil
gener: urtarril
febrer: otsail
març: martxo
abril: apiril
maig: maiatz
juny: ekain
juliol: uztail
agost: abuztu
setembre: irail
octubre: urri
novembre: azaro
desembre: abendu
primavera: udaberri
estiu: uda
tardor: udazken
hivern: negu

Nombres

Cardinals

0	zero, o huts
1	bat
2	bi
3	hiru
4	lau
5	bost
6	sei
7	zazpi
8	zortzi
9	bederatzi
10	hamar
11	hamaika
12	hamabi
13	hamahiru
14	hamalau
15	hamabost
16	hamasei
17	hamazazpi
18	hemezortzi
19	hemeretzi
20	hogei
21	hogeita bat
22	hogeita bi
23	hogeita hiru
30	hogeita hamar	(hogei-ta-hamar = vint-i-deu = 20+10)
31	hogeita hamaika	(hogei-ta-hamaika = vint-i-onze = 20+11)
40	berrogei	(ber-hogei = dos cops-vint = 2×20)
50	berrogeita hamar	(ber-hogei-ta-hamar = dos cops-vint-i-deu = 2×20+10)
60	hirurogei	(hirur-hogei = tres cops-vint = 3×20)
70	hirurogeita hamar	(hirur-hogei-ta-hamar = tres cops-vint-i-deu = 3×20+10)
80	laurogei	(laur-hogei = quatre cops-vint = 4×20)
90	laurogeita hamar	(laur-hogei-ta-hamar = quatre cops-vint-i-deu = 4×20+10)
100	ehun
200	berrehun
300	hirurehun
1000	mila
2000	bi mila
1000000	milioi bat
mig	erdi
menor	gutxiago
més	gehiago

Ordinals

1r: lehen, o aurren
2n: bigarren
3r: hirugarren
4t: laugarren
...: nombre+garren

Distributius

1 per cadascun: bana
2 per cadascun: bina
3 per cadascun: hiruna
... per cadascun: nombre+na

Referències

Michel Morvan, Dictionnaire étymologique basque-espagnol-français, Internet/Lexilogos, 2009.