Basc/Vocabulari

Salta a la navegació Salta a la cerca
Traducció Frase IPA
Basc Euskara /eus̻kaɾa/
Pare Aita /?/
Escolta Aizu /?/
Mare Ama /?/
Porta Ate /?/
Badakizu /?/
Saps Badakizu /?/
Però Baina /?/
Només Bakarrik /?/
Pau Bake /?/
Balcó Balkoi /?/
Discupla Barkatu /?/
Bosc Baso /?/
Alguns Batzuk /?/
Mirar Begiratu /?/
Realment Benetan /?/
Altre (un altre) Beste /?/
Vida Bizi /?/
És (ell) Da /?/
Tot Den /?/
Són (ells) Dira /?/
Dona Emakume /?/
Escolta entzun /?/
també Ere /?/
Gràcies Eskerrik asko /?/
Escola Eskola /?/
I eta /?/
Casa Etxe /?/
País Basc Euskal herri(a) /?/
No és ez da /?/
No (ho) sé Ez dakit /?/
No és així? ezta? /?/
Hola kaixo /kajʃ̺o/
Adéu agur /aguɾ/
Si us plau mesedez /mes̻edes̺/
Gràcies eskerrik asko /es̻kerik as̻ko/
Aquest hori /hoɾi/
Quant? zenbat /s̺enbat/
bai /baj/
No ez /es̺/
Anglès Ingelesa /ingeles̻a/
Parla anglès? Badakizu ingelesez? /badakis̺u ingeles̻es̺?/

Vocabulari i frases[modifica]

  • dreta: eskuin, eskuma, eskubi
  • esquerra: ezker
  • sota: behera (cap a baix), behean (a sota)
  • pedra: harri
  • bé: ongi, ondo, hunki, ontsa, ederki
  • mal: gaizki, txarto, txar (dolent), gaizto (mala persona)
  • al costat: ondoan
  • Hola: Kaixo!. També es fan servir de manera col·loquial Apa!, Epa!, Aupa! o Ieup!
  • Bon dia: Egun on
  • Bona tarda: Arratsalde on, Arrasti on
  • Bona nit: Gabon
  • Adéu: Agur, Aio, Arillo, Adio (dialectes del nord)
  • saludar / acomiadar-se: agurtu,
  • A reveure!: Hurren arte!, Hurrengoa arte!, Ikusi arte!
  • Fins després!: Gero arte!
  • Per favor: mesedez, arren, otoi, faborez
  • Com va?: Zer moduz?. També s'usa vulgarment zelan?
  • Com estàs?: Nola zira?, Nola zaude?, Zelan zagoz?
  • Bé, i tu?: Ongi / Ondo, eta zu?
  • Em sap greu, perdó: Barkatu, Sentitzen dut
  • Quina hora és?: Zer ordu da?, Zer oren da?
  • Ets molt guapo/guapa: Oso polita zara
  • Moltes gràcies: Eskerrik asko, Milesker, Esker mila, Esker aunitz
  • De res: Ez horregatik, Ez dago zergatik, Ez da deus
  • T'estimo: Maite zaitut
  • feliç: pozik, alai, kontent
  • trist: goibel, triste
  • enutjat/da: haserre
  • avorrit/a: aspertuta, asperturik
  • sí: bai
  • no: ez
  • No entenc: Ez dut ulertzen / Eztet ulertzen, eztet entenditzen (guipuscoà) / Eztot ulertuten, Eztot entenditzen (biscaí) / Eztot entenditzen (altnavarrés) / Ez dut entelegatzen (baixnavarrés) / Eztüt konprenitzen (suletí)
  • No fumeu: Ez erre
  • forat: zulo
  • caseriu: baserri
  • ratolinet: sagutxo, sagutxu (biscaí)
  • gos: txakur, zakur (gos gros)
  • gat: katu
  • bascoparlant: euskaldun
  • bascoparlant de bressol: euskaldun zahar (literalment, bascoparlant vell)
  • bascoparlant que ha après la llengua d'adult: euskaldun berri (literalment, bascoparlant nou)
  • no bascoparlant: erdaldun
  • pa: ogi
  • forn de pa: okindegi
  • dinar: jaki, janari
  • desdejuni: gosari
  • esmorzar: bazkari, berendu
  • berenar: askari
  • sopar: afari
  • carrer: kale, karrika
  • llibertat: askatasun
  • festa: jai, festa, besta
  • boina: txapel
  • Enhorabona!: Zorionak!
  • amic / amiga: lagun, adiskide
  • mare: ama
  • pare: aita
  • pares: gurasoak
  • avi: aitona, aitaita, aititxa, aitxitxe, aitite,atxuna
  • àvia: amona, amama, amatxi, amuna
  • fill: seme
  • filla: alaba
  • germà (respecte del seu germà): anaia
  • germana (respecte del seu germà): arreba
  • germà (respecte de la seva germana): neba
  • germana (respecte de la seva germana): ahizpa
  • oncle: osaba
  • tia: izeko, izeba
  • cosí: lehengusu
  • cosina: lehengusina
  • casa: etxe
  • diners: diru, sos (col·loquialment, en plural diruak/diruk)
  • esports: kirol
  • nou: berri, barri
  • vell / ancià: zahar
  • nom: izen
  • cognom: deitura, abizen
  • país - poble: herri
  • ciutat: hiri, uri
  • muntanya: mendi, bortü
  • planúria: lautada, ordoki
  • vall: haran, ibar
  • ribera: erribera, ibar
  • mar: itsaso
  • riu: ibai, erreka (rierol)
  • sol: eguzki, eki
  • núvol: hodei
  • vent: haize
  • cel: zeru, ortzi
  • estrella: izar
  • Mart: Marte, Martitz
  • Venus: Artizar
  • Lluna: Ilargi
  • pluja: euri, ebi
  • neu: elur
  • calamarsa: txingor, kazkabar, abasuse
  • flor: lore, lora, lili
  • dilluns: astelehen
  • dimarts: astearte (en biscaí: martitzen)
  • dimecres: asteazken (en biscaí: eguezten)
  • dijous: ostegun (en biscaí: eguen)
  • divendres: ostiral (en els dialectes orientals ortziral i en biscaí bariku)
  • dissabte: larunbat(en biscaí zapatu; en suletí neskenegün)
  • diumenge: igande (en biscaí: domeka)
  • setmana: aste
  • mes: hilabete, hil
  • gener: urtarril
  • febrer: otsail
  • març: martxo
  • abril: apiril
  • maig: maiatz
  • juny: ekain
  • juliol: uztail
  • agost: abuztu
  • setembre: irail
  • octubre: urri
  • novembre: azaro
  • desembre: abendu
  • primavera: udaberri
  • estiu: uda
  • tardor: udazken
  • hivern: negu

Nombres[modifica]

Cardinals
0 zero, o huts
1 bat
2 bi
3 hiru
4 lau
5 bost
6 sei
7 zazpi
8 zortzi
9 bederatzi
10 hamar
11 hamaika
12 hamabi
13 hamahiru
14 hamalau
15 hamabost
16 hamasei
17 hamazazpi
18 hemezortzi
19 hemeretzi
20 hogei
21 hogeita bat
22 hogeita bi
23 hogeita hiru
30 hogeita hamar (hogei-ta-hamar = vint-i-deu = 20+10)
31 hogeita hamaika (hogei-ta-hamaika = vint-i-onze = 20+11)
40 berrogei (ber-hogei = dos cops-vint = 2×20)
50 berrogeita hamar (ber-hogei-ta-hamar = dos cops-vint-i-deu = 2×20+10)
60 hirurogei (hirur-hogei = tres cops-vint = 3×20)
70 hirurogeita hamar (hirur-hogei-ta-hamar = tres cops-vint-i-deu = 3×20+10)
80 laurogei (laur-hogei = quatre cops-vint = 4×20)
90 laurogeita hamar (laur-hogei-ta-hamar = quatre cops-vint-i-deu = 4×20+10)
100 ehun
200 berrehun
300 hirurehun
1000 mila
2000 bi mila
1000000 milioi bat
mig erdi
menor gutxiago
més gehiago
Ordinals
  • 1r: lehen, o aurren
  • 2n: bigarren
  • 3r: hirugarren
  • 4t: laugarren
  • ...: nombre+garren
Distributius
  • 1 per cadascun: bana
  • 2 per cadascun: bina
  • 3 per cadascun: hiruna
  • ... per cadascun: nombre+na

Referències[modifica]

  • Michel Morvan, Dictionnaire étymologique basque-espagnol-français, Internet/Lexilogos, 2009.