Vés al contingut

Basc/Lliçó principiants 2

El genitiu I[modifica]

El genitiu locatiu[modifica]

El basc és una llengua de casos. Què vol dir això? Doncs que per marcar la funció d'una paraula dins la frase empra un sufix per marcar-la. Per exemple, en la frase El gos té un ull. podem veure que El gos és el subjecte mentre un ull és l'objecte. Doncs bé, imaginem que el català remarqués la funció d'objecte dins d'una oració amb un sufix com ara -kle, aleshores la nostra oració quedaria així El gos té un ullkle.. Això és un cas, la marca de funció de la paraula en qüestió dins de l'oració. Ara bé, l'exemple que acabo de posar és un exemple del cas anomenat acusatiu, alsehores, què és el cas genitiu? El genitiu és el cas que marca tant la possessió com el lloc en el qual es troba una cosa. Ara aprendrem el genitiu de lloc, és a dir, el locatiu. Es fa de la següent manera:

Ni Bilbokoa naiz.            Sóc de Bilbao.
Gu Nafarrokoak gara.         Som de Navarra.

Com veiem, es forma afegint el sufix -ko més l'article deteminat -a i la marca de plural -k segons convingui. Ara bé, si la lletra que hi ha abans del sufix -ko és una ena, aleshores hem de canviar la k per una g, quedant així:

Hura Larraungoa da.            És de Larraun.
Zuek Oiongoak zarete.          Sou d'Oion.

Ordre de les oracions interrogatives[modifica]

L'ordre de les oracions interrogatives en basc és:

Galdegaia + Verb + Subjecte

Galdegaia significa pronom interrogatiu i a partir d'ara l'anomenarem així. En aquesta lliçó aprendrem dos pronoms interrogatius: nor (qui) i nongoa (d'on). Ara vegem unes quantes oracions interrogatives segons aquesta estructura:

Nor da hura?            Qui és?
Nongoa zara zu?         D'on ets?

Val a dir que el basc, a diferència del català, fa la diferència del pronom interrogatiu quan va amb un objecte singular o amb un objecte plural. La forma plural de nor és nortzuk i la forma plural de nongoa és nongoak. Vegem-les:

Nortzuk zarete zuek?            Qui sou?
Nongoak dira haiek?             D'on són?

Ordre de les oracions interrogatives afimativo-negatives[modifica]

Les oracions interrogatives afirmativo-negatives són les que, a diferència de les interrogatives amb pronom, es responen amb un sí o un no. L'estructura de l'oració interrogativa afirmativo-negativa en basc és igual que l'estructura de l'oració afirmativa.

Subjecte + Objecte + Verb

Vegem-ne alguns exemples amb les respostes possibles:

Marta Bilbokoa (al) da?            Na Marta, (que) és de Bilbao?
Bai, Marta Bilbokoa da.            Sí, na Marta és de Bilbao.
Ez, Marta Bartzelonakoa da.        No, na Marta és de Barcelona.

Zu Paulo (al) zara?                       (Que) ets en Pau?
Bai, ni Paulo naiz.                       Sí, sóc en Pau.
Ez, ni ez naiz Paulo, ni Agosti naiz.     No, no sóc en Pau, sóc l'Agustí.

La paraula "al" marca que es tracta d'una oració interrogativa, però és opcional, semblant al "que" (no "què") en català. Si no s'hi posa, l'oració interrogativa es fa igual que l'afirmativa i es diferencia només per l'entonació (parlant) o pel signe d'interrogació (escrivint).

Ordre de les oracions negatives[modifica]

Com acabem de veure en l'últim exemple, les oracions negatives segueixen una estructura diferent. Com bé podem veure, l'estructura és la mateixa que la de l'oració catalana. És a dir, que sabent que ez és no en basc, l'estructura d'una oració negativa basca és:

Subjecte + Ez + Verb + Objecte

I ara, vegem-ne alguns exemples:

Ez naiz dendari, ni garraiolaria naiz.    No sóc botiguer, sóc transportista.
Hura ez da ikaslea, hura maisua da.       No és alumne, és mestre.

Finalment, val a dir que el basc és, com el català, una llengua en què no és pas obligatori col·locar el subjecte a la frase. Així, tenim que Ez naiz arrantzalea i Ni ez naiz arrantzalea signifiquen exactement el mateix.

El sufix -lari (-ari)[modifica]

Com acabem de veure en un dels últims exemples, el sufix -lari serveix per indicar l'ofici d'algú. Així tenim que garraio (transport) més el sufix -lari (garraiolari) significa transportista. Ara bé, si la paraula acaba amb -a com és el cas de denda (botiga) aleshores el sufix es queda en -ari, és a dir, dendari (botiguer). Val a dir que hi ha excepcions com és el cas d'arrantzale (pescador), els quals empra el sufix -zale, que significa "aficionat a" o "que li agrada". Però això ja ho veurem més endavant.

Vocabulari de la lliçó[modifica]

Noms
Euskara Català
Agosti Agustí
aitona avi
amona àvia
arrantza pesca
arrantzale pescador
atzizki sufix, terminació
Bartzelona Barcelona
Bilbo Bilbao
denda botiga
dendari botiguer
galdegai element inquirit (pronom interrogatiu)
garraio transport
garraiolari transportista
harrijasotzaile aixecador de pedres
kantari cantant
kirol esport
kirolari esportista
Larraun Larraun
Nafarroa Navarra
Oion Oion
Paulo Pau
taberna bar
tabernari taverner
txirrindu bicicleta
txirrindulari ciclista
Verbs
Euskara Català
kantatu cantar
Conjuncions
Euskara Català
ta i (ta és al forma escurçada d'eta)
Pronoms
Euskara Català
non on
nongoa d'on (singular)
nongoak d'on (plural)
nor qui (singular)
nortzuk qui (plural)

Exercicis[modifica]

1. Traduïu els següents textos al català.

  • Kaixo! Ni Paulo naiz, nortzuk zarete zuek?
  • Arratsalde on! Ni Agosti naiz, eta ni Bilbokoa naiz. Hura Pere da, eta hura Bartzelonakoa da. Eta zu, nongoa zara zu?
  • Ni Oiongoa naiz, eta garraiolaria naiz. Zuek arrantzaleak zarete?
  • Ez, gu ez gara arrantzaleak, gu txirrindulariak gara.
  • Agur Agosti eta Pere!
  • Bihar arte!


  • Egun on! nor zara zu?
  • Egun on! Ni Eulàlia naiz ta Gironakoa naiz. Eta zuek, nongoak zarete zuek?
  • Gu Larraungoak gara ta dendariak gara. Eta zu?
  • Ni kantaria naiz. Gero arte!
  • Gero arte!

2. Traduïu els següents textos al basc.

  • Bona tarda! Sóc en Joan i sóc de Barcelona, i tu d'on ets?
  • Bona tarda! Jo són l'Agustí i sóc de Bilbao.
  • Ets aixecador de pedres?
  • No, no sóc aixecador de pedres, sóc mestre, i tu?
  • Jo sóc metge.
  • Adéu Joan!
  • Adéu Agustí!


  • Bon dia! Sóc en Pau i sóc de Bilbao, qui sou vosaltres?
  • Nosaltres som l'Enric i la Júlia i som de Barcelona.
  • Jo sóc pescador, i vosaltres?
  • Jo sóc cantant i l'Enric és tranportista.
  • Fins aviat!
  • Fins aviat!

3. Ompliu l'espai en blanc amb la paraula o terminació més adients.

  • __ Oion___ gara.
  • Hura txirrindu____ ___.
  • Gu Joan __ Enric gara eta Bartzelona___ gara.
  • Agosti maisu__ da ta Paulo eta Pere ikasle__ dira.
  • Nor___ zarete ___?
  • Zu arrantzale__ ___?
  • Ni Larraun___ ___ eta kirol___ ___.
  • Pere taberna___ __. __ ikasle__ naiz.