Administració del temps/Introducció

Salta a la navegació Salta a la cerca

Objectius generals[modifica]

  • Adquirir consciència que l'administració del temps depèn totalment de l'administració que es faci dels propis hàbits.
  • Revisar i analitzar diferents metodologies d'ús del temps.
  • Revisar conceptes de correcta aplicació de l'ús del temps.
  • Identificar a través d'un instrument d'acte avaluació, formes per a millorar l'ús del temps que fan actualment els participants.
  • Conèixer l'ús d'eines complementàries de suport per a controlar l'ús correcte del temps.

Objectius[modifica]

Els participants, seran capaços de:

  • Reaccionar conscientemente en situacions freqüents que impliquen risc de mal ús del temps.
  • Identificar amb precisió les seves causes particulars de desaprofitament del recurs.
  • Elaborar llistes "intel·ligents" de prioritats d'acció.
  • Distingir efectivament, i no només en teoria, la diferència entre accions importants i accions urgents.
  • Avaluar amb objectivitat el seu futur ús del temps per a emprendre les accions correctives necessàries.

Competències a desenvolupar de manera indirecta[modifica]

  • Capacitat d'acte crítica
  • Organització personal
  • Orientació a resultats

Aprenentatge clau[modifica]

El temps és una simple mesura. La percepció de no tenir temps s'ha d'una mala selecció o distribució de les accions realitzades. Administrar el temps realment significa administrar-se un mateix, de tal manera que es pugui optimitzar el rendiment del temps que es disposa.


Hourglass.jpg

El temps[modifica]

Característiques del temps[modifica]

Frases per a reflexionar
  1. El més important dels recursos.
  2. El més atípic dels recursos.
  3. El recurs més equitatiu: tots tenim el mateix.
  4. Un recurs limitat i caducable per definició: fem el que fem se'ns acaba.
  5. Recurs inelàstic: no es pot estalviar, ni acumular, ni prestar.
  6. El més indispensable dels recursos: cap acció humana pot realitzar-se sense temps.
  7. Recurs insubstituïble.
  8. Recurs inexorable: no podem variar ni la seva adreça, ni el seu sentit, ni la seva cadència. El més que podem fer és utilitzar-lo millor o pitjor, a mesura que va arribant.
  9. Recurs Paradoxal: Tots disposem de Tot el temps del món. Podem queixar-nos de com ho usem, però mai de no tenir-lo.
  10. Recurs incontrolable: Podem controlar les nostres accions, però no el temps.

L'administració del temps[modifica]

És l'art de fer que serveixi per al benefici de les persones i de les societats. Com que el temps no existeix en si, l'administració del temps és l'administració de si mateix; el maneig adequat dels recursos en tot ordre, ja que no hi ha una sola realitat que se sostregui al temps.

El temps és com una gota d'aigua que s'evapora. No podem físicament capturar-lo ni tancar-lo per a fer-lo nostre. L'administració del temps és una il·lusió, perquè ningú pot realment administrar el temps. El temps és una constant. Una mesura d'intervals. Independentment de qui som o què estem tractant d'assolir, el temps continua movent-se al mateix ritme. Nosaltres continuarem usant l'expressió "Administrar el temps" per a identificar els nostres esforços, per a usar els nostres moments disponibles amb algun significat. Administrar el temps realment significa administrar-nos a nosaltres mateixos, de tal manera que puguem optimitzar el temps que tenim. Significa conduir els nostres assumptes dintre del temps disponible perquè puguem assolir resultats més eficaços. Ha de tenir-se en compte que l'eficàcia és més important que l'eficiència. La meta ha de ser l'assoliment d'objectius, no simplement estar ocupat.

Molta gent opera sota l'errònia creença que tindrien temps per a tot, si només poguessin organitzar les seves hores més eficentement. El resultat és sovint un intent per realitzar les seves tasques amb més rapidesa, raonant que si poguessin ser suficientment ràpids, podrien tenir temps sobrant. Evidentment, això rarament funciona i com a estratègia per a usar el temps és molt pobre.

Molt sovint, treballar amb rapidesa produeix problemes. Treballant sota pressió es cometen més errors, hi ha menys temps per a pensar, planificar i reflexionar abans de prendre decisions per a solucionar problemes. Com a resultat, els dies comencen a semblar frenètics.

Quan la pressió no funciona, sovint s'adopta una segona estratègia: treballar més hores. Tots fem això eventualment, però quan es converteix en rutina, es generen altres problemes: les hores setmanals s'allarguen a 50, 60, 70, 80 o més. El temps personal va desapareixent a mesura que s'incrementa el temps de treball. El judici és menys clar i problemes que podrien ser resolts en minuts per una ment fresca, es resolen en hores.

Treballar més ràpid i treballar més hores són estratègies pobres per a administrar-nos a nosaltres mateixos. No obstant això, molta gent continua creient que aquests enfocaments els permetran aconseguir totes les coses que necessiten ser fetes. No s'adonen que no importa quant facin, sempre hi ha més per fer, i han de prendre dures decisions de prioritats i tenir el coratge de seguir les decisions amb accions.

El temps és una paradoxa. Ens sembla que no tenim suficient temps i no obstant això tenim tot el temps que hi ha. No importa quant fem, sempre hi ha alternatives interminables per a invertir el temps. La solució a aquesta paradoxa, llavors, és enfocar-se primer en les coses més importants, en la seguretat que sempre hi haurà temps suficient per a les coses que realment és necessari fer.

Una vegada que hàgim acceptat el fet que no podem fer-ho tot i deixem d'actuar com a tal, haurem donat un pas molt important cap a una efectiva administració del nostre temps. Identificar les prioritats es convertirà en un problema menor.

Com un recurs, el temps ens presenta una altra paradoxa: si no el fem servir, desapareix de totes maneres. En conseqüència, la qualitat d'aquest recurs depèn del bé que el fem servir. El coneixement que estem desperdiciant aquest recurs tan personal quan no l'usem degudament, hauria de ser suficient per a decidir-nos a invertir el temps de millor manera.