Activisme i ús de les TIC/justificació
S’ha demostrat que la Guàrdia Civil, actuant de policia judicial, pot recollir proves de la nostra participació en una acció directa, o senzillament de la nostra pertinença al CDR, i presentar-les al jutge com a acusatòries de vés a saber quin delicte greu (terrorisme, rebel·lió…)[1]
Justificació
[modifica]Tot això ja ho sabien i ho patien des de fa anys els col·lectius abertzales a Euskadi, o els anarquistes a casa nostra. Però molts hem “descobert” la cara fosca del poder estatal a partir de la militància als CDR.
No sabem en quin moment l’Estat decidirà destinar els recursos suficients per a recopilar i encreuar les dades de tothom a qui pugui identificar a través d’arxius fotogràfics, o a través de mostres públiques (aparició en mitjans, perfils a les xxss…). Però sí que sabem que aquell dia Telefònica, Google i altres empreses col·laboraran sense miraments amb la repressió, igual que van fer l’1 d’octubre del 2017.
A través dels arxius que aquestes empreses han construït amb les nostres dades de navegació per internet, ho poden saber gairebé tot de nosaltres, i el què no saben ho poden deduir: disposen d’arxius amb els nostres desplaçaments, les trucades i missatges, els contactes, les fotografies, les gestions en línia, etc. Processant tota aquesta informació la policia ens pot ubicar un dia determinat a un lloc concret, ens pot relacionar els uns amb altres, pot saber què ens hem dit i quan ho hem fet…
L’aspecte més rellevant en tot això és l’efecte xarxa, o sigui, que fins i tot en el cas que “només” accedissin a les dades completes d’un/a de nosaltres, tots i totes els membres del grup quedarien exposats i compromesos.
Per tant, la protecció de la nostra privacitat no és ja, només, una qüestió d’opció personal, sinó una necessitat col·lectiva.
Protegir-nos nosaltres mateixos és protegir els companys/es. I no fer-ho, en canvi, és comprometre’ls.
La necessitat de protegir la nostra privacitat
[modifica]L’única manera efectiva de protegir-nos és migrar cap a l’ús de tecnologies/programari especialment orientat a la privacitat. I a més, cal que ho fem tots/es al mateix temps, i com més aviat millor per tal que cap de nosaltres pugui comprometre involuntàriament a la resta del col·lectiu.
Migrar cap a opcions segures en l’ús de les tecnologies i les comunicacions ja no és negociable: s’ha convertit en obligatori. Hem de conèixer noves eines més segures, instal·lar-les als nostres dispositius i utilitzar-les per a comunicar-nos.
Quan s’aborda un projecte col·lectiu d’aquest abast cal ser possibilistes (no farem pas que tothom canvii de Windows a Linux i tanqui els comptes de Google d’un dia per l’altre!) però també cal ser ambiciosos i exigents.
Per això la decisió de migrar, apart de col·lectiva, ha de ser àmpliament consensuada i el millor seria que fos unànime. Perquè l’acció requerirà compromís, esforç i sacrifici: canviar d’hàbits no és mai fàcil, i les persones menys familiaritzades amb les noves tecnologies poden tenir un atac de vertigen.
Cal convèncer tothom que no només és molt convenient fer-ho, sino que és totalment possible per a tothom accedir a l’ús d’aquestes eines. Per això fem aquest curs.
La migració tecnològica col·lectiva com a resposta
[modifica]L’única manera efectiva de protegir-nos és migrar cap a l’ús de tecnologies/programari especialment orientat a la privacitat. I a més, cal que ho fem
- tots/es
- al mateix temps, i
- com més aviat millor
Per tal que cap de nosaltres pugui comprometre involuntàriament a la resta del col·lectiu.
Migrar cap a opcions segures en l’ús de les tecnologies i les comunicacions ja no és negociable: s’ha convertit en obligatori. Hem de conèixer noves eines més segures, instal·lar-les als nostres dispositius i utilitzar-les per a comunicar-nos.
Quan s’aborda un projecte col·lectiu d’aquest abast cal ser possibilistes (no farem pas que tothom canvii de Windows a Linux i tanqui els comptes de Google d’un dia per l’altre!) però també cal ser ambiciosos i exigents.
Per això la decisió de migrar, apart de col·lectiva, ha de ser àmpliament consensuada i el millor seria que fos unànime. Perquè l’acció requerirà compromís, esforç i sacrifici: canviar d’hàbits no és mai fàcil, i les persones menys familiaritzades amb les noves tecnologies poden tenir un atac de vertigen.
Cal convèncer tothom que no només és molt convenient fer-ho, sinó que és totalment possible per a tothom accedir a l’ús d’aquestes eines. Per això fem aquest curs.
A qui s’adreça aquest material?
[modifica]
Aquest document és un recull dels temes tractats en el primer curs de privacitat i seguretat en l’ús d’internet celebrat al mes de maig del 2018.
El fet de deixar per escrit els temes tractats respon inicialment a la voluntat de que els assistents al curs podeu:
- refrescar els coneixements adquirits,
- aprofundir-hi, a partir dels enllaços continguts
- transmetre’ls a nous activistes
però (pecant de supèrbia) vam pensar que potser també li seria útil a algun altre CDR o col·lectiu. Vagi per endavant que tothom està autoritzat a usar-lo lliurement, reproduïr-lo, copiar-lo...
A l’hora de programar el contingut del curs ens vam imaginar un alumne “tipus” amb aquestes característiques:
- Coneixement de les TIC com a usuari bàsic
- Usuari de Windows i Android (esperem que no de Windows 10) Molts dels continguts valen també per a usuaris de Mac i iOS
- Client de XXSS privatives: Facebook, Twitter, Instagram...
- Usuari dels serveis de Google: Gmail, Maps, cercador, Chrome i un llarg etc.
...és a dir, la immensa majoria de tots nosaltres.
Per això plantegem solucions que creiem que estan a l’abast de qualsevol usuari inexpert en l’àmbit de la privacitat. En molts casos les eines que us proposem no són les més segures que existeixen, però són prou confiables i sobretot, accessibles.
Si us plau, tingueu en compte que si apliqueu tot el què us proposem estareu molt ben protegits, però l’anonimat absolut no existeix; no caigueu en la sensació d’invulnerabilitat, perquè això us farà oblidar el més important de tot: la prudència i el sentit comú.