Activisme i ús de les TIC/introducció

Salta a la navegació Salta a la cerca

Al llarg del document trobareu enllaços a pàgines web que haureu d’anar seguint, perquè en elles es desenvolupen amb més profunditat i rigor els temes que aquí es plantegen de manera superficial. Algunes d’aquestes pàgines han inspirat capítols del curs, i fins i tot hi podreu trobar la translació directa d’alguns paràgrafs.

Introducció[modifica]

Abans de seguir endavant, us deixem el primer dels enllaços, a una pàgina imprescindible: https://victorhck.gitlab.io/privacytools-es/ , que comença precisament així:

Privacitat? Jo no tinc res que amagar

Durant els últims 16 mesos, quan debatia per tot al món, cada vegada que algú m'ha dir "realment no em preocupa la invasió de la privacitat perquè no tinc res a amagar". Sempre els dic el mateix: "Aquesta és la meva direcció de correu electrònic. El que vull que facis quan arribis a casa és que m'enviis per correu totes les contrasenyes de tots els teus comptes de correu, no només les formals si no de totes, perquè vull poder trolejar el que estàs fent a la xarxa, llegir el que vulgui i publicar el que trobi interessant. Com que no ets una persona dolenta, si no estàs fent res incorrecte, no tindràs res a amagar." Cap persona ha acceptat la meva oferta.

Glenn Greenwald: Perquè és important la privacitat. Conferència TED Talk (anglès, subtitulat en català)

En aquesta pàgina trobareu coneixements i eines orientades a la privacitat, facilitant anàlisis i propostes diverses per a cobrir la major part de necessitats derivades de la connexió a internet.

Si esteu fent aquest curs és perquè, en qualitat d’activistes, us preocupa (o us hauria de preocupar) la vulnerabilitat de la vostra privacitat a internet.

El volum d’informació sobre aquesta matèria és immens, del tot inabastable per a reproduir-los en aquest curs -o en qualsevol altre-. La bona notícia és que és tota a internet, només heu d’investigar i anireu millorant.

Programari lliure[modifica]

Observareu una clara preferència dels autors per les opcions de programari lliure per davant de les de software propietari o privatiu.

Aquesta és la definició que fa del programari lliure la gent del projecte GNU a https://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html:

El Programari Lliure és un afer de la llibertat del usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Més precisament, es refereix a quatre tipus de llibertat, per a usuaris de programari:

  • La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font es una condició prèvia per a això.
  • La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2).
  • La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L'accés al codi font és una condició prèvia per a això.
Mapa-conceptual-del-programari-lliure.svg

Resumint: a internet la privacitat és impossible sense programari lliure, i per això el preferim.

Tot això és aplicable exactament igual (o fins i tot amb més motiu) a les aplicacions per al mòbil. Fa més de 10 anys que va quedar demostrat que les app més populars tenen fugues d’informació a serveis secrets. Les app de codi lliure no us demanaran mai l’accés a dades que no necessitin estrictament per a complir amb les seves funcions.

Els EUA i la privacitat compromesa[modifica]

A cavall dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 als EUA es va aprovar la famosa “Patriot Act” que atorga a les autoritats la facultat d’exigir a qualsevol empresa l’accés total a la informació sobre qualsevol client, esdevenint així les empreses (voluntàriament o no) una eina de vigilància massiva.

Com que el sol fet de mantenir els servidors en territori dels EUA significa, doncs, que no es garanteix la seva integritat ni privacitat, la nostra aposta sempre que sigui possible serà per opcions alternatives. La ubicació dels servidors, per tant, és un element important a l’hora de decidir-se per una opció de programari/servei o una altra.

Smartphones i privacitat: geolocalització i molt més[modifica]

Privacy of Mobile Devices.jpg

Només pel fet de dur un smartphone ja hem d’assumir que hem perdut gran part de la nostra privacitat. Una de les característiques dels smartphones és l'ús de la tecnologia GPS, que permet geolocalitzar l'usuari.[1]

Per una banda tots els terminals, mentre romanen encesos, estan permanentment connectats a una antena de telecomunicacions de la seva companyia telefònica, de manera que en tot moment poden conèixer la seva ubicació aproximada.

D'altra banda, tots els dispositius mòbils porten un microprocessador GPS per a situar l'usuari en un punt geogràfic amb un marge d'error que resulta mínim en obert llocs, però que no resulta tant fiable en llocs tancats, de manera que sovint es combina les seves dades amb les de les antenes de telecomunicacions i les xarxes wifi.

El problema és similar quan el dispositiu es connecta a una xarxa wifi. Aquesta xarxa indicarà i registrarà la seva presència, independentment de si es connecta o no. Les xarxes wifi són tant útils com les antenes o el GPS per a geoposicionar l'usuari.

Com que els usuaris acostumen a estar permanentment al costat dels seus smartphones, això permet dibuixar sobre un mapa els seus moviments, assenyalar les seves localitzacions habituals, les xarxes a les quals es connecta repetidament, etc.

Per no parlar de tot allò que transcendeix la geolocalització: la gran quantitat d'informació personal que contenen els smartphones (correu electrònic, fotos, xarxes socials, missatgeria instantània, etc.) i que l’usuari creu privada.

La teva companyia telefònica pot saber els teus moviments, els teus patrons de comportament, la teva residència, dades dels teus negocis, les hores que dorms, com et desplaces, els teus restaurants preferits, els patrons de comportament i els números telefònics de la teva família i dels teus amics, si fas visites regulars a hospitals o a esglésies, etc.

Te'n fas una idea, ja?

Punt de sortida i objectiu final[modifica]

Logotip del repositori F-Droid de codi obert

Ens podem plantejar la millora de la privacitat com un recorregut: un camí pel qual anem avançant i millorant gradualment. La majoria de nosaltres tenim un perfil similar al que hem explicat a la justificació i utilitzem software privat, des del MS Office fins a qualsevol altre. I al mòbil? Els nostres mòbils tenen S.O. Android o iOS, i hi tenim instal·lades moltes app que hem baixat de les respectives botigues oficials a les quals els hem donat permisos que no necessitaven estrictament per a oferir-nos el servei que les justifica. Recomanem als usuaris d'Android que us instal·leu el repositori F-Droid, que és una botiga d'app de codi obert, que no us demanaran l'accés a cap funció del mòbil que no sigui estrictament necessària.

Ok. Partiu de la base de que ara mateix ho poden saber tot de nosaltres, i que el camí per a guanyar en privacitat és llarg i no es pot fer tot de cop.

Aquest curs es limitarà a procurar-vos coneixements i eines per tal que podeu comunicar-vos i navegar amb un major grau de privacitat, procurant que tot plegat no resulti tant agressiu que us desanimeu i abandoneu. Per exemple: tot el què us explicarem és aplicable a sistemes operatius Windows i Android, i la majoria també en Mac/iOS, tot i que el què realment us ofereix una base adequada sobre la qual construir una bona estratègia de privacitat i anonimització seria que us passéssiu a GNU/Linux. Però sabem que per a la majoria, demanar-vos un canvi de sistema operatiu és un pas massa atrevit.

Seguint l’analogia, no us durem fins al final del camí de la privacitat; el darrer tram l’haureu de fer sols, però llavors ja estareu conscienciats i preparats per a fer-ho.

Referències[modifica]

  1. «Google rastreja els teus moviments encara que no vulguis». Vilaweb, 19 d'agost de 2018. [Consulta: 19 d'agost de 2018].