Viquiprojecte:CEPA Sa Pobla/ESPA/Matemàtiques/Matemàtiques 2.1/Unitat 2/Equacions de primer grau
Equacions de primer grau
[modifica]Una equació de primer grau és la que té tots els termes amb una sola incògnita, una sola lletra.
Per a les incògnites es pot usar qualsevol lletra, però haurem d'usar sempre la mateixa durant el procés de resolució. Algunes lletres que s'utilitzen són: , , . L'elecció de la lletra per a cada incògnita se sol fer d'acord al context del problema.
Mètode de resolució
[modifica]El mètode de resolució consisteix a trobar equacions equivalents. És a dir, es parteix d'una equació i s'apliquen certes regles per transformar-la en una equació que tengui les mateixes solucions però que sigui d'alguna forma més simple, ja sigui perquè té menys termes, té menys parèntesis, s'han eliminat els denominadors, etc.
Ho explicarem aquest procés de trobar equacions equivalents per ordre creixent de complexitat. D'aquesta forma s'exposarà en primer lloc els últims passos del procés fins arribar en darrer lloc als primers passos.
Cas 1: Les equacions més simples
[modifica]La incògnita està només multiplicada o dividida per algun número. I l'altre membre té un únic terme amb un número. Per exemple:
En aquest punt s'utilitza la regla de la multiplicació/divisió.
Exemple. L'equació podria correspondre a un problema similar al següent:
Tres pesos iguals fan un total de 120 kg. Quant fa cada pes?
En aquest problema, resulta clar que cada pes hauria de fer 40 kg. El que s'ha fet és la divisió
De forma general,
- Quan hi hagi un nombre multiplicant a la incògnita només a un dels membres, aquest número passa dividint a tot l'altre mebre.
- Quan hi hagi un nombre dividint a la incògnita només a un dels membres, aquest número passa multiplicant a tot l'altre membre.
Després d'haver fet aquest pas, cal simplificar fins a trobar un nombre enter o bé la fracció irreductible.
Exemples:
Exemple 1
L'equació
es converteix en
No podem simplificar el resultat perquè ja és una fracció irreductible.
Queda el mateix resultat.
Exemple 2
L'equació
es converteix en
I deprés simplificam:
Queda
Exemple 3
L'equació
es converteix en
I després simplificam. Queda
Exemple 4
L'equació
es converteix en
I després passam al cas 1.
Queda
Exemple 5
L'equació
es converteix en
Simplificam i obtenim:
Exemple 6
L'equació
es converteix en
La simplificam
Exemple 7
L'equació
es converteix en
Simplificam i obtenim
Exemple 8
L'equació
es converteix en
Simplificam i obtenim
Cas 2: Equacions que tenen les incògnites al primer membre i els termes sense incògnita al segon membre
[modifica]S'han de realitzar les sumes i restes d'un membre fins a obtenir un sol terme en aquest membre. I a continuació fer el mateix a l'altre membre. L'equació equivalent que obtenguem es podrà resoldre segons el cas 1.
Per exemple:
Exemple 1
L'equació
es converteix en
I després aïllam i simplificam:
Exemple 2
L'equació
es converteix en
I després aïllam i simplificam:
Cas 3: Equacions amb termes mesclats a cada membre
[modifica]En aquest cas, hi ha termes amb la incògnita i termes sense la incògnita a un mateix membre. De vegades, també als dos membres.
El que farem serà traslladar els membres amb incògnita a un sol membre i els termes sense la incògnita a l'altre membre. Sovint les incògnites a l'esquerra. L'equació equivalent que obtenguem es podrà resoldre per mijtà del cas 2.
Les regles que s'usen per als trasllats són les següents:
- Un terme que està sumant a un membre pot passar a l'altre membre restant.
- Un terme que està restant a un membre pot passar a l'altre membre sumant.
Aquest procediment s'anomena transposició de termes
Mirau els vídeos per a les explicacions detallades.
Exemple 1
Exemple 2
Exemple 3
Exemple 4
Solucions:
Cas 4: Multiplicació de números per diversos termes
[modifica]L'equació conté algun parèntesi que engloba diversos termes no homogenis i està multiplicat per algun número. En aquest cas s'ha d'aplicar la propietat distributiva per desfer cada parètensi. En resultarà una equació equivalent que es podrà resoldre segons el cas 3.
Alguns exemples:
Exemple 1
Exemple 2
Exemple 3
Exemple 4
Exemple 5
Solucions als exemples. Durada 15'09"
Importància del signe
[modifica]De vegades hi ha un signe menys davant un parèntesi, com ara:
Un signe menys canvia el signe a tots els termes que hi hagi dins el parèntesi quan aplicam la propietat distributiva.
Tres exemples: quan només tenim expressions (no igualtats)
Exemples | Expressió | Com es desenvolupa |
---|---|---|
1 | ||
2 | ||
3 | ||
4 | ||
5 |
Exemples quan tenim canvis de signes dins una expressió.
Exemple:
1 Eliminar parèntesis | Aplicam la propietat distributiva a cada membre de l'equació:
Hem tengut en compte la regla dels signes de la multiplicació/divisió. |
1 Moure termes | Es podria continuar resolent l'equació:
Passam els termes amb al primer memebre i els termes sense lletra al segon membre. |
1 Sumes i restes | Simplificam els termes semblants: |
1 Aïllar la incògnita | El nombre que multiplica la passa al segon membre dividint. |
Exemples | Com es desenvolupa | ||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Exemple 2
|
Vegem com s'aplica la propietat distributiva per eliminar el parèntesi i com afecta al signe:
A continuació resolem l'equació.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Exemple 3
|
Encara que no hi hagi cap parèntesi, cada numerador actua com un bloc i per tant es pressuposa que hi ha un parèntesi. El signe afecta a cada un dels termes dels numeradors.
A continuació resolem l'equació.
|
Resolució de problemes
[modifica]Per a resoldre un problema mitjançant una equació, s'han de traduir al llenguatge algèbric les condicions de l'enunciat, i després resoldre l'equació plantejada.
Comença per llegir atentament l'enunciat, fins que estiguis segur de que comprens bé el que s'ha de calcular i les dades que et proporcionen.
Un cop l'equació està resolta, s'obté la solució del problema.