Viquillibres:Llibres/el capital

El Capital - Karl Marx

Capitol 3: Els diners i la circulació de mercaderies.

La funció dels diners com a mitjà de pagament implica una concentració directa. En la mesura que els pagaments s'anul·len, funcionen tan sols idealment com a diners jurídics o mesura dels valors. En la mesura que s'han de realitzar pagaments efectius, no entren com a mitjà de circulació, com a simple forma transitòria i intermediària del canvi material, sinó com a encarnació individual del treball social, presència independent de valors d'intercanvi, de mercaderia absoluta. Aquesta contradicció esclata en els moments de crisi de la producció i del comerç, dites crisis monetàries.(99) Aquestes apareixen allà on s'hi ha desenvolupat completament una cadena successiva de pagaments i un sistema artificial de liquidacions. Amb la fallida generalitzada d'aquest mecanisme, siga quin siga l'origen, els diners es transformen sobtadament i directa de la forma merament ideal de diners jurídics en diners en metàl·lic. Ja no els poden substituir mercaderies profanes. El valor d'ús de les mercaderies perd el valor, que desapareix davant la seua pròpia forma de valor. Amb una presumpsió il·lustrada fruit de l'embriagadesa de la prosperitat, el burgès encara no havia acabat de dir que el diner és una il·lusió sense contingut, que només la mercaderia és diner i ja retruny per tot el mercat mundial: << Tan sols els diners són mercaderia!>> Com els cèrvols corren a la recerca d'aigua fresca, així corre la seua ànima rere els diners, l'única riquesa.(100) En la crisi l'oposició entre les mercaderies i la llur forma de valor, els diners, assoleix una contradicció absoluta. Tan se val ací, per tant, la forma d'aparença dels diners. La fam de diners resta igual, ja es pague en or o en diners de crèdit, bitllets de banca, etc.(101)