Viquijúnior:Sistema Solar/Júpiter

Salta a la navegació Salta a la cerca

Júpiter és el planeta més gran del nostre Sistema Solar: dues vegades i mitja més gran que tots els planetes junts. És el cinquè planeta des del Sol i un dels més brillants, també. Júpiter és sovint anomenat "el gegant gasós", perquè la major part del planeta és líquid i gas.

Com de gran és Júpiter?[modifica]

Júpiter comparat amb el nostre planeta

Júpiter mesura 142.984 km de diàmetre a l'equador (el lloc més ample), que equival a 11 Terres. I això significa que té una desena part del diàmetre del Sol. A Júpiter hi caben 1.400 Terres i el diàmetre de Júpiter en els pols equival a 10 vegades el diàmetre de la Terra, al voltant de 133.709 km. La ràpida rotació de Júpiter fa que sigui aplanat pels pols.

El camp magnètic de Júpiter és l'objecte planetari més gran del Sistema Solar. Té 26 milions de quilòmetres de llarg, i és 20 vegades més gran que el Sol. Aquest camp magnètic té una cua que arriba a l'òrbita de Saturn. Si es pogués veure des de la Terra, es veuria de la mida de 5 llunes plenes.

Com és la seva superfície?[modifica]

La superfície de Júpiter

La superfície que veiem no és sòlida. Aquest enorme planeta té, al mig, una roca (el nucli) relativament petita. Una varietat de líquids i gasos rodegen i envolten la seva atmosfera.

Júpiter és un planeta amb molts núvols, vent i tempestes molt fortes. Està cobert sempre amb núvols i la velocitat dels seus vents arriba a 600 km/h (Per fer-vos una idea, cinc vegades més ràpids que els vents forts de la Terra). Las tempestes són visibles com a remolins. Hi ha una tempesta molt gran, tant com la Terra, que es diu la Gran Taca Vermella. Segons els càlculs dels científics, aquesta tempesta està activa des de fa 300 anys.

Las capes de núvols estan dividides en moltes línies. Les més clares es diuen zones i les més fosques es diuen cinturons. Els colors són causats per petits canvis en la temperatura i la química dels núvols. Cada línia de núvols gira en direcció contrària a les del costat.

Les tempestes de Júpiter fan llamps igual que la Terra. Però els de Júpiter poden ser fins a 100 vegades més forts.

Com són els seus anells?[modifica]

Imatge dels anells de Júpiter

Els anells de Júpiter, a diferència dels de Saturn, són foscos i difícils de veure. Estan fets de petits trossos de meteorits que van xocar contra les llunes de Júpiter o de restes de cometes que van passar prop de l'òrbita del planeta. De fet, va ser gràcies a la nau Voyager, que en el seu viatge a Júpiter va fer fotos als anells de Júpiter, que els científics van saber que existien.

Aquests són els noms dels anells i les seves mides:

Anells de Júpiter
Nom de l'anell Distància des del mig de Júpiter (en milers de km)
Halo 100 - 122
Main 122 - 129
Gossamer (interior) 129 - 182
Gossamer (exterior) 182 - 225

Com són els seus satèl·lits?[modifica]

Júpiter té 63 satèl·lits. Els quatre satèl·lits més grans van ser descoberts per Galileu (un científic), l'any 1610. Aquestes són Io, Europa, Ganímedes i Calisto; són anomenades també els satèl·lits galileus.

Júpiter vist des de la sonda Cassini. Aquesta és la imatge amb color més detallada de Júpiter.

Io[modifica]

Io és el satèl·lit més gran i més a prop de Júpiter. Té 3642 km de diàmetre i és una mica més gran que la Lluna. Io té volcans i llacs de sofre desfet. Al mig de Io hi ha molt ferro (1800km de diàmetre) que possiblement també sigui format per sulfat de ferro. Aquest ferro està rodejat per una cuirassa de silicat. Hi ha molt poca aigüa a Io.

Europa[modifica]

Europa és un satèl·lit que té un diàmetre de 3.121,6 km i és una mica més petit que la Lluna. Està formada per silicats i té una capa de gel de entre 10 a 30 km de espessor. Aquesta capa de gel té grans esquerdes i molt pocs cràters. Des de la Terra es veu com un mar de gel. Existeix aigua líquida sota de la capa de gel fins a 100 km sota la superfície. Existeixen també grans taques a la superfície.


Ganímedes[modifica]

Ganímedes té 5262,4 km de diàmetre, i és 380 km més gran que Mercuri. Ganímedes també és la lluna més gran de Júpiter i del Sistema Solar. Ganímedes té un núcli de ferro i sofre amb un mantell de silicat i una capa de gel. Podria ser com Io excepte per la seva capa de gel.

Calisto[modifica]

Calisto és un satèlit que té 4820,6 km de diàmetre, quasi la mida de Mercuri. Té molts cràters, com la Lluna. El crater més gran és Valhalla. Calisto està format de silicats i gel. Té una gruixuda escorça de 200 km d'espessor amb un mar d'aigüa líquida a sota.