Aquesta és una pàgina de proves personal de Vilamala.

L'espai de proves personal són subpàgines de la pròpia pàgina d'usuari. El seu propòsit és per fer proves o per desar provisionalment pàgines en desenvolupament per part de l'usuari. No és cap capítol de llibre.

Accediu a Viquillibres:Pàgina de proves per a realitzar-les en un espai comú, o visiteu les subpàgines d'aquest usuari.

=

3.2. La proximitat a les persones joves i la intervenció socioeducativa

===

A part del treball en xarxa i del treball de coresponsabilitat i de connexió amb la resta d'agents socioeducatius que actuen en una mateixa població juvenil o en un mateix grup de joves (entitats, centres educatius, famílies, altres serveis, empreses...), les polítiques locals de joventut han d’implementar metodologies d'intervenció socioeducativa. La intervenció socioeducativa té molt de potencial en relació amb la millora educativa dels joves, ja que està basada en un vincle interpersonal que es construeix entre els professionals de la joventut i el jove o grup de joves.

Parlem d'intervenció socioeducativa per referir-nos a qualsevol tipus d'actuació adreçada a un jove o grup específic de joves amb la intenció d’acompanyar-los i ajudar-los en el procés de modificació i transformació d’aspectes de la seva situació personal, social, educativa o cultural inicial, per tal d'afavorir-ne el desenvolupament, el creixement i la maduració personal o col•lectiva. Aquesta intervenció es desenvolupa a través d’una relació interpersonal que el professional de joventut estableix amb el jove o grup de joves, relació que suposa la implementació de tot un conjunt de tècniques educatives i de comunicació.

Per això, quan parlem d'estratègies de millora educativa des del punt de vista metodològic, no ens podem oblidar ni de la relació dels professionals de joventut amb la resta de professionals, serveis i agents socioeducatius del territori de referència, ni de la relació que els professionals de joventut estableixen amb la població jove, és a dir, el grup específic amb el qual desenvolupen les seves actuacions. Metodològicament, és important pensar i valorar com és aquesta relació, com se’n té cura, com s’inicia i es desenvolupa, en quins espais es dóna, quin temps se li dedica, quins recursos es posen en joc, quins detalls cal tenir en compte per sostenir-la, quin to es vol donar a la relació i un llarg etcètera.

En aquest apartat, volem fer un èmfasi especial a la importància de la interacció o relació interpersonal entre els professionals referents i les persones joves, ja que adquireix una rellevància educativa que no es pot desaprofitar. Parlem del vincle socioeducatiu. La majoria de serveis, equipaments i professionals de les polítiques locals de joventut comptem amb el potencial del vincle i la proximitat amb les persones joves. Un actiu del qual ja traiem molt de partit i del qual encara en podem treure més.

Anomenem vincle socioeducatiu el procés i el resultat de la relació que s'estableix entre els professionals de referència (siguin tècnics, dinamitzadors, informadors o educadors) i les persones joves amb qui interactuen, ja sigui en els equipaments, en els serveis o en el marc dels programes que s’hi adrecen. Aquesta relació pretén afavorir que els joves siguin protagonistes de la seva vida i millorar la seva situació en el món, així com les seves maneres de relacionar-s’hi i viure-hi. En aquest sentit els professionals de joventut es relacionen amb els joves partint de diferents principis que fomenten i sostenen aquesta funció sociopedagògica. Aquests són: • La intervenció socioeducativa es desenvolupa en els espais on els i les joves fan vida quotidiana, que es converteixen així en la vida quotidiana compartida. Aquest és l’espai privilegiat d’actuació dels professionals de joventut. • La creació d’espais que afavoreixin l’emancipació i el paper protagonista del jove. Aquesta concepció s’ajusta al que es coneix com el tercer comú (Common Third), en què jove i professional es troben en la realització d’actuacions que interessen a tots dos. És un espai de trobada que no és del professional ni del jove, sinó que és especialment construït pels dos de forma conjunta per desenvolupar la seva relació. En aquest marc, ambdós es veuen i s’interpreten com a recursos per a l’èxit de la intervenció socioeducativa. • El treball reflexiu des de la perspectiva del treball compartit i de proximitat. • La consideració del jove com a recurs (Checkoway i altres, 2009), defugint la visió adultocràtica. Això suposa que el jove és un participant actiu, amb una veu personal i pròpia, en la relació amb el professional. El jove fa quelcom més que fer cas al professional o seguir de manera acrítica les seves indicacions. Més aviat al contrari, s’implica activament en la presa de decisions respecte dels objectius que cal perseguir i les accions o activitats que cal desenvolupar. • La interpretació del jove com un tot on es troben integrades les diferents i diverses dimensions que constitueixen els éssers humans. Seguint Pestalozzi, cal desenvolupar la tasca educadora utilitzant el cap, el cor i les mans. El vincle educatiu s’ha de sostenir i fonamentar en una barreja d’accions cognitives, afectives i procedimentals. El llenguatge amb què es construeix la relació socioeducativa és complex: inclou les persones participants –professionals i joves– com un tot integrat que es relacionen des de les seves complexitats. • El professional s’implica com una persona completa en la relació amb el jove o grup de joves. En la intervenció socioeducativa el professional pot desenvolupar la relació a través del que ha estat denominat les tres pes (3 P). És a dir, pot implicar-se des d’un punt de vista professional, personal o privat.  El rol professional es desenvolupa quan el professional es relaciona amb el jove a partir del seu coneixement tècnic, ja sigui de disseny i avaluació de projectes, d’implementació de tècniques i procediments, o altres.  En el rol personal el professional utilitza les experiències que ha anat acumulant al llarg de la seva trajectòria vital en la seva relació amb el jove. L’objectiu és oferir-li models, referents o recursos personals per tal d’ajudar-lo a reinterpretar o actuar sobre els esdeveniments en què es troba implicat.  El rol privat només es posa en joc en moments molt crítics, quan el professional estima que l’única manera d’ajudar un jove que està vivint una situació personal especialment complexa és compartir amb ell experiències personals íntimes que normalment no posaria en joc en una relació professional. • Els reptes plantejats en la intervenció socioeducativa prenen com a punt fonamental les pròpies eleccions dels joves. Cal partir de la confiança en les seves decisions i plantejaments. Cal construir la intervenció i el vincle socioeducatiu a partir de la confiança en les seves capacitats i possibilitats. Una altra línia de treball important és aquella que es pot desenvolupar quan són els mateixos joves els qui s'acosten als professionals de referència de joventut. Això permet facilitar-los l'accés a altres recursos, serveis i programes educatius, formatius, socials, d'orientació, inserció, etc., i a altres institucions, departaments o entitats amb els quals es tinguin dinàmiques de cooperació i derivació d'usuaris.