Usuari:Oclavel25-/Proves

República Popular de la Xina

Bandera xinesa

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat, *中华人民共和国; en pinyin, Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina (en xinès simplificat, *中国; en pinyin, Zhōngguó), és un país sobirà d'Àsia Oriental. És el país més poblat del món, amb més de 1400 milions d'habitants, i la primera potència econòmica mundial per PIB en termes de paritat de poder adquisitiu. La República Popular de la Xina és un Estat socialista governat pel Partit Comunista i té la seu del seu govern en la capital, Pequín. La ciutat més poblada és Shanghai

Està dividida en vint-i-dues províncies, cinc regions autònomes, quatre municipis sota jurisdicció central —Pequín, Tianjin, Shanghái i Chongqing— i dues regions administratives especials —Hong Kong i Macau—.​ Així mateix, reclama la que considera la seva província de Taiwan, que és controlada per la República de la Xina amb un estatus polític de l'illa controvertit.​ Durant l'època de la Guerra Freda, s'utilitzava amb freqüència el terme Xina popular per a referir-se a la República Popular de la Xina, mentre que la República de la Xina rebia l'apel·latiu de «nacionalista». També s'han emprat els noms de la Xina continental, la Xina comunista o la Xina vermella per a denominar a la República Popular.

Geografia

Imatge satel·litària composta de la Xina

El territori de la República Popular de la Xina s'estén en gran part d'Àsia Oriental. És el segon país més gran del món per àrea territorial,220​ després de Rússia, i és el tercer o quart per àrea total, després de Rússia, el Canadà i, depenent de la definició d'àrea total, els Estats Units. ​Usualment s'estima l'àrea total de la Xina en al voltant de 9.600.000 km². Les xifres específiques varien de 9.572.900 km² d'acord amb la Encyclopædia Britannica,​ a 9.596.961 km² segons l'Anuari Demogràfic de l'ONU,​ i 9.596.960 km² d'acord amb The World Factbook.

Amb una longitud total de 22.457 km,​ la Xina posseeix la frontera terrestre més llarga del món. S'estén des de la desembocadura del riu Yalu a la frontera amb Corea del Nord, fins al golf de Tonkín en el límit amb Vietnam. La Xina comparteix fronteres amb catorze nacions, més que cap altre país, i iguala el nombre de veïns de Rússia. Limita amb Vietnam, Laos i Birmània al Sud-est Asiàtic; amb l'Índia, Bhutan, Nepal i Pakistánnota​ a Àsia del Sud; amb l'Afganistan, Tadjikistan, Kirguizistan i el Kazakhstan a Àsia Central; i amb Rússia, Mongòlia i Corea del Nord a Àsia Oriental. A més, comparteix fronteres marítimes amb Corea del Sud, el Japó, Vietnam, Filipines i Taiwan.

El territori de la Xina s'estén entre les latituds 18° i 54° N i les longituds 73° i 135° E. El relleu varia significativament al llarg de la seva extensió. En l'est, al llarg de les costes de la mar Groga i la mar de la Xina Oriental, es troben les extenses planes al·luvials densament poblades, mentre que més al nord, en les vores de l'altiplà de Mongòlia Interior, predominen els amplis pasturatges. Els pujols i les serralades baixes cobreixen el sud de la Xina, mentre que els deltes dels dos principals rius xinesos —el riu Groc i el Yangtsé— se situen a la regió centre-est. Altres rius importants inclouen el Xi, Mekong, Brahmaputra i Amur. A l'oest s'assenten les serralades grans, més notablement els Himalayas. Els altiplans alts abasten els llocs més àrids del nord, com els deserts de Taklamakan i de Gobi. El punt més alt del món, la muntanya Everest (8848 m s. n. m.), es troba a la frontera xinès-nepalesa.225​El punt més sota del país, i el tercer més sota del món, és el llit lacustre sec del llac *Ayding (-154 m) en la depressió de Turfán.

La contaminació de l'aire és un dels problemes ambientals que afecten les ciutats.

Clima

El clima de la Xina està dominat en gran part per l'estació seca i els monsons, que provoquen una pronunciada diferència de temperatures entre l'hivern i l'estiu. A l'hivern, els vents del nord que provenen de latituds més altes són secs i freds; a l'estiu, els vents del sud que provenen de les zones costaneres són càlids i humits. ​El clima varia de regió a regió a causa de la complexa orografia del país, encara que es poden diferenciar en tres grans zones. La zona monsònica de l'est, en el qual hi ha un clima humit; la zona seca del nord-oest, on el clima és sec; i al sud, en l'altiplà del Tibet, el clima és fred. El clima de les muntanyes es caracteritza per una gran quantitat de pluges, particularment entre els 600 i els 2000 m s.n.m., on les precipitacions solen estar per sobre dels 1000 mm, encara que a partir dels 1000 m s.n.m. són en forma de neu.

Medi Ambient

En dècades recents, la Xina ha sofert d'una severa contaminació i deterioració ambiental. ​Encara que les regulacions com la Llei de Protecció Ambiental de 1979 són molt estrictes, no són ben aplicades, ja que sovint són ignorades per les comunitats locals i els oficials de govern en favor d'un ràpid creixement econòmic. La contaminació urbana de l'aire és un problema de salut sever al país; el Banc Mundial va estimar que setze de les vint ciutats més contaminades del planeta estan a la Xina. També és el major emissor de diòxid de carboni. Té així mateix problemes de proveïment i contaminació de l'aigua: gairebé 298 milions de xinesos en les zones rurals no tenen accés a aigua potable,255​ i en 2011 el 40% dels rius del país estaven contaminats per deixalles industrials i agrícoles. ​I està empitjorant perquè les sequeres són més severes, particularment en el nord-est.

Cultura

Una presentació tradicional de l'òpera de Pequín

Des de temps antics, la cultura xinesa ha estat influenciada fortament pel confucianisme i les filosofies conservadores. Durant gran part de l'era dinàstica, l'oportunitat de pujar en la piràmide social es presentava en obtenir un bon acompliment en el prestigiós examen imperial, els orígens del qual es remunten a la dinastia Han.​L'èmfasi literari de la prova va afectar la percepció general del refinament cultural a la Xina, de manera que es pensava que la cal·ligrafia, poesia i la pintura eren formes d'art superiors a la dansa o el teatre. La cultura xinesa ha emfatitzat constantment un sentit profund d'història i una perspectiva d'introspecció nacional. Els exàmens i la cultura de mèrits encara són molt valorats a la Xina actual.

El govern accepta nombrosos elements de la cultura xinesa tradicional com a part integral de la societat xinesa. Amb el sorgiment del nacionalisme i el final de la Revolució Cultural, s'està presentant un fort renaixement en diverses formes de l'art, literatura, música, cinema, moda i arquitectura, i les artesanies han despertat un gran interès nacional i fins i tot fins a nivell mundial.

Art

L'arquitectura tradicional xinesa està influïda per l'art grecobudista del segle I d. C. ​Són construccions generalment de fusta i maó.​ Les columnes solen tenir una altura baixa i manquen de capitell.​ Les cobertes compten amb alers gruixuts i encorbats lleugerament cap amunt.​ A més, s'usen variades decoracions policromades, com a taulells, baldosines de porcellana, incrustacions, campanetes i joguines; amb gran varietat de detalls.447​ Després de la creació de la República Popular, l'arquitectura es va modernitzar i en 1980 va començar a diversificar-se.

La pintura xinesa data d'uns 5000 anys, època en què els xinesos dibuixaven imatges de persones i animals en les roques amb tints fets amb mineral, i feien dibuixos de diversos objectes de ceràmica. ​Després, van gravar dibuixos i motius místics en peces de bronze. Els pocs que s'han trobat ens verifiquen com era aquesta pintura; són pintats en seda i es calculen que es van pintar al voltant d'uns 2000 anys enrere.

Un conjunt de plats típics de la cuina xinesa

Gastronomia

La gastronomia xinesa és molt diversa, i es va desenvolupar al llarg de mil·lennis d'història culinària. Els emperadors de l'antiga Xina tenien moltes sales per a menjar en els seus palaus, cada quart dividit en diversos departaments, i cada departament responsable d'un tipus específic de platet. L'aliment bàsic de la Xina és l'arròs. El porc és la carn més consumida al país, que suposa les tres quartes parts del total de carn. ​Les espècies juguen un paper central en la cuina xinesa. La gastronomia xinesa va donar lloc a nombrosos estils gastronòmics, com la gastronomia d'Hong Kong i el menjar xinès-estatunidenc.

Els principals ingredients utilitzats en la dieta culinària xinesa són els ocells de corral, la carn —porc, vedella o xai—, verdures, fruites i la soia. Entre els condiments més utilitzats estan els porros, el gingebre, l'all, els olis de maní i sèsam, el llard de porc, vinagres, va venir groc, brou de gallina i porc, i la pasta de sèsam.

Res comparat amb la gastronomia catalana.

Claustre de la Facultat de Lletres de la UdL

Bibliografia

1. Amitendu, Palit. China-India Economics: Challenges, Competition and Collaboration (en anglès). Routledge, 2012. ISBN 9781136621628. 
2. Bailey, Lee Worth, Taitz, Emily. Introduction to the World's Major Religions, Volume 3 (en anglès). Greenwood Publishing Group. ISBN 0313336342. 
3. Bergsten, C. Fred; Gill, Bates, Lardy, Nicholas R.; Mitchell, Derek. China: The Balance Sheet: What the World Needs to Know about the Emerging Superpower (en anglès). CSIS, 2006. ISBN 978-1-58648-464-4.. 
4. Ma, Xiaoying, Ortalano, Leonard. Environmental Regulation in China (en anglès). Rowman & Littlefield Publishers, 2000.