Usuari:Joana Ribera/Proves

4A.- Programació temporada 2021/2022 Et presentem la nova temporada 2021/2022, plena de grans noms de l'escena. Et pots descarregar aquí el Programa General de Temporada o consultar-ho en línia. T'esperem al Teatre Nacional de Catalunya, el teu teatre.

Col·loquis al TNC Els col·loquis sobre els espectacles compten amb la presència d'una persona destacada de la nostra cultura i els membres de la companyia. Proper col·loqui al TNC 15/10/21 amb Anna Maria Villalonga Fernández a la Sala Petita, Col·loqui de Nosaltres (A nosotros nos daba igual). Segueix-lo en directe!

Subscriu-te als nostres butlletins! Estaràs al dia de tot el que passa al TNC: properes estrenes, activitats, espectacles del TNCDigital, promocions... i molt més! Dona’t d’alta ara.

4B.- teatre, cotxe, Lilith

4C.- bolígraf, Eleggua, Univeristat

4D.-

El joc del mocador consisteix en la competició entre dos equips a l'hora d'endur-se un mocador (presentat per un jugador neutre), el més ràpidament i el major nombre de cops possible, cap al seu.

El 1948, Sir Ludwig Guttmann, determinat a promocionar la rehabilitació de soldats després de la Segona Guerra Mundial, organitzà un esdeveniment multiesportiu entre diversos hospitals coincidint amb els Jocs Olímpics de Londres de 1948. Aquest esdeveniment, conegut com a Jocs de Stoke Mandeville, esdevingué una celebració esportiva anual. Durant els dotze anys posteriors, Guttmann, juntament amb altres, continuà amb els esforços per aprofitar l'esport com una via cap a la curació.

Façana principal amb la torre del campanar situat a l'esquerra de l'Església d'Agramunt
Entrada de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social, del campus universitari de Cappont (Lleida).


Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: "Les boes s'empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió." Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així:[1]

Seguramente, este período puede abrir una nueva era, quizás poniendo en el centro de nuestra atención problemas que nos preocupan a todas y todos de cerca, y por tanto no conocen fronteras, como el cambio climático, la pobreza, las crisis financieras, las grandes migraciones, las organizaciones criminales, la destrucción del medioambiente, las violaciones de los derechos humanos, el socavamiento de la sanidad pública y así sucesivamente.[2]

El Grau en Història de l'Art i Gestió del Patrimoni Artístic és un grau pioner i en sintonia amb la realitat i les noves expectatives del patrimoni historicoartístic i cultural de l’Europa del segle XXI. Un grau orientat a la capacitació professional dels nous graduats: al dia, preparats, capaços, competents, dinàmics, emprenedors i resolutius; amb una formació sòlida i amb els coneixements bàsics de la història de l’art general o universal.[3]

Referències[modifica]

  1. A Léon, Werth. El Petit Princep, p. 40. 
  2. Petrone, Francesco. «Revista internacional de filosofía». Astrolabio. Revista internacional de filosofía, 2021, pàg. 3.
  3. «Grau en Història de l'Art i Gestió del Patrimoni Artístic» (en català). [Consulta: 15 octubre 2021].

Bibliografia[modifica]


BIBLIOGRAFIA en format AUTO-DATA:

Arts. Història de l'art. Primera edició (en català). Vicens Vives, 2016. ISBN 978-84-682-3606-3. 

Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (3a edició / 3rd edition). 3a edició (en català i anglès). Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, 2019, p. 73. ISBN 978-84-393-9910-0.