Usuari:FornerLafuenteJoan/ProvesIntro

Salta a la navegació Salta a la cerca

El Turó de la Seu Vella[modifica]

El Turó de la Seu Vella conté un grup d’edificis de gran rellevància cultural per a la Ciutat de Lleida. Està capitanejat pel conjunt religiós de la Seu Vella, que compta amb la catedral, un claustre i un campanar, i la canonja. L'església de la Seu Vella es va començar a edificar el 1203, al lloc que abans ocupava una construcció religiosa àrab. Va ser consagrada a finals de l'any 1278, quedant com una mostra del madur romànic a Catalunya de l'època, que introduïa elements com la volta gòtica.[1]

La canonja es va fundar el 1168, amb una funció benèfica destinada a l'alimentació de pobres i peregrins. Al llarg del temps es va organitzar en naus, i el seu ús ha passat per sala capitular, biblioteca, capella, etc. Contenia unes pintures murals que avui es conserven al Museu Diocesà de Lleida.[2] Al voltant de principis del segle XIV es comença a construir el claustre, un dels més grans d'Europa, amb quatre galeries i una forma lleugerament trapezoidal. Se situa entre els peus de l'església i un lateral de la canonja, i conté una de les portes monumentals que dona accés al conjunt: la Porta dels Apòstols, farcida d'escultura de finals del segle XIV i principis del XV. Al costat sud-oest es va alçar el campanar, entre el 1364 i el 1416. Té una planta octogonal de dotze metres de diàmetre al primer tram, i nou al tram superior. Devia haver comptat amb onze campanes, encara que sols es conserven dues.[3]

A més, el conjunt compta amb la presència del castell del rei, conegut com La Suda, erigida sobre una antiga construcció similar, d'època àrab, a la zona més alta del turó. Es va construir entre els segles XII i XIV, i va ser un important centre de poder a la ciutat durant segles.[4]

El conjunt del turó va ser fortificat durant la Guerra dels Segadors, i va ser utilitzat com a hospital i magatzem d'armes, perdent les seues funcions religioses el 1707, durant la Guerra de Successió, quan es va convertir finalment en caserna militar, sofrint severes transformacions arquitectòniques. Al segle XIX, amb la Guerra d'Independència, va patir noves destruccions, i no seria fins al 1918 que es va convertir en monument històric. Amb la Guerra Civil, però, es va utilitzar com a camp de concentració i caserna, fins al 1948, quan van començar les obres de recuperació i restauració del conjunt.[5]

  1. Barral i Altet, Xavier. «Arquitectura romànica tardana: fi del segle XII i segle XIII» (en català). enciclopèdia.cat. [Consulta: 25/11/2021].
  2. «Canónica» (en castellano). Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 25/11/2021].
  3. «Seu Vella» (en català). Inventari Arquitectónic Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25/11/2021].
  4. «Castilla del Rey/Suda» (en castellano). Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 25/11/2021].
  5. «Síntesis histórica» (en castellano). Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 25/11/2021].