Usuari:Clàudia Pulido/Proves

Salta a la navegació Salta a la cerca

Les illes Fiyi[modifica]

Bandera de Fiji.

Fiyi, oficialment la República de Fiji, és un país insular d'Oceania situat en l'oceà Pacífic i constituït en una república parlamentària. La capital i ciutat més poblada és Suva.

Les illes Fiji són 333 illes situades en el sud de l'oceà Pacífic que tenen moltes platges, esculls de coral i selves tropicals. Després de 96 anys com a colònia britànica, la República de Fiji va obtenir la independència en 1970.

No té fronteres terrestres. Es troba localitzada a Oceania, prop d'Austràlia, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea[1], Samoa, Tuvalu, Nova Caledònia i Illes Salomó. Amb una superfície de 18.274 quilòmetres quadrats,​ és el 156è país en grandària del món, així com el 161è en població amb una població en 2015 de 909.389 habitants.

Història[modifica]

El poble de Levuka fins a l'any 1842.

Els primers habitants de Fiji van arribar del Sud-est Asiàtic temps abans que fossin descobertes per exploradors europeus en el segle XVII. No obstant això, no va ser fins al segle XIX que els europeus van arribar a les illes per a establir-se de manera permanent. Les illes es van sotmetre al control britànic com a colònia en 1874. La independència va ser concedida en 1970, encara que la Reina Isabel II continuava regnant al país.

En 1987, després d'un cop d'estat, es va promulgar la República, que es manté fins avui. Es va redactar una nova constitució, igualitària entre les dues grans ètnies del país, indis i els nadius fijians. Tretze anys després, en 2000, George Speight nacionalista natiu va donar un cop d'estat que va ser contrarestat per un altre realitzat per Frank Bainimarama que va restaurar la normalitat democràtica imposant a Laisenia Qarase com primer ministre.

El 4 de desembre de 2006, el comodor Bainimarama va dur a terme un cop d'estat contra Qarase. Bainimarama s'havia tornat contra el govern per la clemència amb la qual actuava Qarase davant els colpistes de Speight. Les tropes van envoltar la residència de Qarase, aïllant-la de la resta de la capital. Homes armats van formar barricades per tota la capital, incloent els voltants de l'oficina de Qarase. Els soldats també van atacar comissaries i es van fer amb les armes de l'única unitat armada de la policia, a més de desarmar als guardaespatlles del propi Qarase. Bainimarama es va convertir així en el president de facto del país, imposant a Jona Senilagakali com primer ministre. La situació es va calmar en part el 5 de gener de 2007 en retornar Bainimarama la presidència a Josefa Iloilo. Un dia després Iloilo nomenava el comodor primer ministre del país.

L'11 d'abril de 2009, Iloilo va nomenar a Frank Bainimarama com primer ministre novament. Després de la designació, els mitjans de comunicació van ser notificats de l'entrada en vigència d'una Llei d'Excepció Pública, que atorga al Ministeri d'Informació la facultat d'examinar i prohibir qualsevol informació o publicació que pugui alterar l'ordre. L'1 de setembre de 2009, Fiji va ser suspès totalment de la Commonwealth, en negar-se a cedir davant les peticions de convocar a eleccions l'any 2010, que pel que va expressar Bainimarama es durien a terme en 2014. A la fi de 2009 Iloilo va ser reemplaçat com a president per Ratu Epeli Nailatikau. Després d'anys de retard, van ser realitzades eleccions democràtiques el 17 de setembre de 2014. El partit FijiPrimero de Bainimarama va guanyar amb el 59,2% dels vots, i l'elecció va ser considerada creïble pels observadors internacionals.

Geografia[modifica]

Illa d'arxipèlag de Mamanuca.

El territori de Fiji comprèn 18.274 km², superfície similar a la d'Eslovènia o de Kuwait. Est abasta les illes de Viti Levu, Vanua Levu, i altres illes menors adjacents com Taveuni, Kadavu, Gau i Koro, les quals van ser generades principalment per l'acció volcànica i sedimentària. Aquest territori està situat a la Melanèsia, sobre la Mar de Karo en l'oceà Pacífic, a l'est de Vanuatu i a l'oest de Tonga. El relleu és muntanyenc principalment; no obstant això, hi ha sòls fèrtils en algunes de les poques planes que hi ha. Al llarg de tot el territori hi ha cadenes muntanyenques que superen àmpliament els 900 metres d'altitud; en elles es troba el punt més alt: el Tomanivi, de 1.324 m s. n. m., en Viti Levu.

Aquest país està caracteritzat per les selves que hi ha en el seu interior principalment compostes de bambú[2] i petits arbustos, a més de trobar-se gran varietat d'arbres i plantes com els pins, els manglars i les orquídies. A més, té una gran varietat d'ocells com a lloros (per exemple, del gènere Prosopeia), melifágidos, i cues de ventall (gènere Rhipidura). A part dels ocells, destaquen iguanas, serps, granotes d'arbre o crancs de terra. La vida marina de la zona s'ha desenvolupat als voltants dels esculls de coral, sobresortint les tortugues marines, els dofins, els taurons, les ratlles i les anemones. La majoria dels rius estan en Viti Levu, destacant el Rewa, el Sigatoka, el Nadi i el Ba, ja que en Vanua Levu només hi ha un riu relativament llarg, el qual és el Dreketi.

Clima[modifica]

El clima del territori és tropical humit, amb influència de vents alisis que arriben pel sud-est. Les temperatures varien segons l'estació: de juny a octubre, que és la temporada seca, són de 16 °C, mentre que en l'estació plujosa (de desembre a abril), poden arribar fins als 32 °C; mentre que la de la mar, sol estar al voltant dels 30 °C. Les precipitacions es van reduint d'est a oest: en l'est les precipitacions arriben a ser d'uns 3000 mm., mentre que en l'oest només són de 1800 mm.

Cultura[modifica]

Cabanyes tradicionals del poble de Navala, a l'illa de Levu, la més gran de Fiyi.

La cuina tradicional és una mescla de les gastronomies de la Polinèsia, Melanèsia, l'Índia, la Xina i Occident. Els principals ingredients que s'usen són el coco, el peix, l'arròs, el moniato, el malanga, la iuca i el pa. Un dels plats més famosos és el «Lovo», molt utilitzat per a les festes, està preparat a base de carns, peixos o verdures embolicades en una fulla de plàtan, sobre pedres calentes.​

La música que hi ha al país és molt variada. La música folklòrica[3], és una de les més populars, utilitzant la guitarra, la mandolina, el ukelele i altres instruments tradicionals.També són molt populars el cant i el ball. Els seus balls estan dedicats principalment als naixements, la mort i la guerra. Utilitzen faldilles acolorides i plantes adornant els turmells i les cap. Les danses natives, tradicionals encara s'ensenyen en les comunitats ètniques.


A causa de la seva diversitat ètnica i religiosa, la cultura del país és el resultat d'un mosaic entre les tradicions indígena fijiana, índia i europees. La cultura dels nadius té característiques entre melanèsies i polinèsies, encara que va experimentar canvis a causa de la cristianització.


El Turisme[modifica]

El temple hindú Sri Siva Subramaniya a Nadi.

Encara que el sector del turisme representa al voltant del 25% del PIB, l'arribada de turistes internacionals al país ha anat tenint un creixement irregular: en 2008 van arribar uns 585.000 turistes, en 2009 va descendir a 542.000 i en 2010 va ascendir als 642.000. Aquests principalment provenen d'Austràlia, Nova Zelanda o els Estats Units. La companyia que gestiona aquest sector és l'Oficina de Visitants de Fiji.[4]

La majoria dels turistes romanen en resorts[5] de la costa oest de l'illa de Viti Levu, atrets principalment pel clima calent, la pràctica del busseig i la compra lliure d'impostos; ja que només hi ha dos hotels en tot el país, tots dos en Nadi.

Un altre lloc molt interessant per anar a descobrir és la mina amb Els seus minerals de Naica.

[6][7]

Bibliografia[modifica]

Fiyi Publicacion. Mi Diario De Viaje Fiyi: 6x9 Diario de Viaje (en castellà). Independently Published, 22/08/2019, p. 122. ISBN 1688197923. 

Morcan, Lance. Fiyi: Una novela (en castellà). Sterling Gate Books Ltd., 29/12/2017, p. 320. ISBN B078Q6PCRV. 

Smart, Michelle. Pasión el las Fiyi (en castellà). Harlequin, una división de HarperCollins Ibérica, S.A., 23/07/2020, p. 137. ISBN B08BTNT1CP. 

Crammer, Paul. Fiji. 10 (en anglès). Barcelona: Lonely Planet, 2016, p. 256. ISBN 9781786572141. 

Claustre Facultat de Lletres

Referències[modifica]

  1. «Papúa Nueva Guinea» (en castellà). [Consulta: 11/10/2021].
  2. «Bambú» (en castellà). [Consulta: 11/10/2021].
  3. «Música Folclórica» (en castellà). [Consulta: 10/11/2021].
  4. Clammer Paul, 2016, p. 10-22.
  5. «Resorts» (en castellà). [Consulta: 10/11/2021].
  6. Clammer, Paul. Fiji. 10th (en inglés). Barcelona: Lonely Planet Publications, 27 de desembre de 2016, p. 256. ISBN 9781786572141. 
  7. «Que ver y qué hacer si viajas a Fiyi.». Que ver y qué hacer si viajas a Fiyi., 27/02/2019, pàg. 5.