Usuari:Albert Miquel Mir/Proves
Aquesta és una pàgina de proves personal de Albert Miquel Mir. L'espai de proves personal són subpàgines de la pròpia pàgina d'usuari. El seu propòsit és per fer proves o per desar provisionalment pàgines en desenvolupament per part de l'usuari. No és cap capítol de llibre. Accediu a Viquillibres:Pàgina de proves per a realitzar-les en un espai comú, o visiteu les subpàgines d'aquest usuari. |
La belleza tierna y delicada de Simonetta Vespucci causó un revuelo en Florencia, la ciudad que bullía en pensamiento y arte renovado. Su rostro y su cuerpo acaparó las obras de varios artistas; entre ellos Sandro Botticelli. El artista trabajó para la familia Médici, quienes encargaban las obras que en la actualidad son de las más relevantes de toda la historia del arte. La Primavera fue encargada por Lorenzo di Pierfrancesco de Medici como regalo para su novia.
La Primavera es una de las obras mas bellas del artista florentino y del renacimiento italiano. Llena de simbolismo y mitología; dioses, diosas, ninfas… Armonía y personalidad. Nos maravillamos cuando contemplamos el escenario de esta alegoría colorista y vegetal de más de doscientas especies botánicas existentes en la Toscana,sin embargo la fuerza emocional del cuadro la lleva la mujer como figura mitológica.
La sensibilidad iconográfica de Las tres Gracias, Venus y la dualidad de la ninfa Cloris-Flora, es angelical, de gran belleza estética, de rasgos delicados, de suaves movimientos, el sello de identidad de las obras de Botticelli. Figuras de melena dorada, de cuerpos con curvas que siempre muestran inocencia en las maneras. Esta paz y armonía contrasta con el dios del Viento, Céfiro, que loco de amor por Cloris, con la fuerza de su soplido, la convierte en su esposa a la fuerza.
El personaje masculino que aparece a la izquierda de la tela es Mercurio, mensajero de los dioses. Con probabilidad, el artista se inspiró en Lorenzo di Pierfrancesco para este personaje. Atractivo, fuerte, de aire caballeresco, vestido con casco y sandalias con alas, usa su bastón para aclarar el día, totalmente abstraído de la acción con elegancia. Mientras una de las Gracias, a quien va dirigida la flecha que dispara Cupido, lo observa con admiración (con toda probabilidad, Semiramide Appiano, la novia de Lorenzo).
En ésta como en otras obras, Botticelli nos transporta al mundo bucólico de los cuentos de hadas o del amor cortésindependientemente si su temática es religiosa o mitológica. Imprime un gran colorido, una técnica refinada y cuidada, de personajes llenos de simbolismo, de dioses y de mortales de ensueño. Sandro innovó con el uso de la témpera grasa, una técnica nueva en Italia, en la que la yema de huevo modificada con el aceite aportaba mayor fluidez y transparencia al trazo.
En el Libro del Arte, el teórico Cennino Cennini explica que el método utilizado por Sandro Botticelli consistía en el tradicional, pero cultivando una visión más moderna de los recursos pictóricos y los mejores pigmentos. Eso le permitía conseguir un trazo ligero y una paleta de colores vibrantes y delicados. Pese a que no era un gran maestro de la perspectiva, el movimiento sí que está presente en animales, ropas, cabellos e incluso el viento es visible en La Primaverao en El nacimiento de Venus. El movimiento en el trabajo de Botticelli es una suave danza.
in ante metus dictum at
in ante metus dictum at
Enllaç a un capítol d'un viquillibre de tal manera que el text de l'enllaç no coincideixi amb el nom del viquillibre enllaçat:
[modifica]L'obesitat i el sobrepès són dues malalties molt presents a la nostre societat, tant que, avui en dia hi ha més 250 milions de persones arreu del món, i ja ha assolit l'etiqueta de malaltia del segle XXI. Això ha desbocat les persones que volen perdre pes. El índex de massa corporal (IMC) és una mesura d'associació entre el pes i la talla d'un individu ideada per l'estadístic belga L. A. J. Quetelet, per això també es coneguda com índex de Quetelet. És calcula segons la expressió matemàtica:
Enllaç a un article de la Viquipèdia de tal manera que el text de l'enllaç no coincideixi amb el nom de l'article enllaçat:
[modifica]Durant el regnat de Constantí I, el bisbe de la diòcesi de Roma guanyà importància política i religiosa, convertint-se en el centre de l'Església Catòlica. Després del Saqueig de Roma del 410 dC per Alaric I i la Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 dC, Roma alternà el sotmetiment al domini de l'Imperi Romà d'Orient i dels pobles germànics. La seva població declinà a poc més de 20.000 habitants durant l'alta edat mitjana. Roma formà part de l'Imperi Romà d'Orient fins a l'any 751, quan els longobards aboliren l'Exarcat de Ravenna.
Imatge ja disponible a Wikimedia Commons amb el peu de foto corresponent:
[modifica]
Fotografia d'algun espai de la vostra facultat, feta per cadascú i carregada a Wikimedia Commons, amb el peu de foto corresponent:
[modifica]
Referència a un llibre ben inserida:
[modifica]Grandissimo obbligo ed immortale ha certamente il mondo, non tanto a quei primi artefici italiani, per opera de’ quali l’arte della pittura, già da tant’anni per malignità della fortuna e de’ tempi rimasta smarrita e quasi sepolta, fu ritrovata e fatta risorgere a novella vita; quanto ancora a coloro, i quali, di rozza ed imperfetta che ella era ne’ suoi principii, seppero, mediante la virtù e industria loro, condurla a quell’alto e maraviglioso grado di eccellenza, a cui due secoli dopo felicemente pervenne.[1]
Referència a un article de revista ben inserida:
[modifica]Algunos de estos cambios vienen dados por los procesos de reducción y oxidación que sufren los metales que forman parte de los pigmentos utilizados por los artistas. Por ejemplo, el albayalde (blanco de plomo) en presencia de azufre forma sulfuro de plomo, que es de color negro. [2]
Referència a una pàgina web ben inserida:
[modifica]L'AGAUR gestiona la convocatòria de beques de caràcter general per a estudis universitaris (GRAL) que publica cada any el Ministeri d'Educació i Formació Professional en cas d'estudiants que cursen estudis universitaris oficials de grau i/o de màster universitari en una universitat de Catalunya o a la UOC.[3]
Llista de referències:
[modifica]- ↑ Cennini, Cennino. IL LIBRO DELL’ARTE, O TRATTATO DELLA PITTURA (en italià), 2020, p. 20.
- ↑ National Geographic, Historia del arte. «Vincent van Gogh sufría una curiosa patología que le hacía pintar cuadros amarillos». , 13 de octubre de 2020.
- ↑ «Beques de caràcter general del Ministeri per a estudiants que cursin estudis postobligatoris per al curs 2020-2021 (GRAL 2020)» (en català), 3 de setembre de 2020. [Consulta: 18 d'octubre de 2020].
Un recull de bibliografia:
[modifica]- Redacció Anoia Diari. (5 de gener de 2015). Els Reis d'Igualada, ara al parc de l'Enxub: S'afegeixen ilustracions dels Reid d'Igualada a les atraccions infantils del parc. Anoia Diari. Recuperat de https://anoiadiari.cat/societat/reis-igualada-ara-parc-enxub/
- Catalunya Sacra. (nd). Església de Santa Maria d'Agramunt. Obtingut de https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-santa-maria-d-agramunt/262/l_ca