Una mica de mètode
Diagnòstic del Lloc:
- Estat dels llocs: Allò que no està adaptat i allò que sí que ho està.
- Potencial del lloc: Allò que és adaptable, per a quins tipus de discapacitat, amb quina estratègia d’acollida i amb quin tipus d'inversió...
- El potencial humà: els desitjos de cadascú, habilitats, necessitats de formació, contactes ja existents amb organitzacions i institucions...
| La normativa (que s’incompleix massa) |
|---|
| Llei 13/2014 d’accessibilitat (però sense detallar amb un reglament en el moment d’actualitzar aquesta guia, gener 2016)
Ordre VIV/561/2010 document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats (jardins, platges…). |
| RD 173/2010 codi (actualitzat) de l’edificació (banyes, escales…) |
| ISO 21542 és la norma internacional que estableix els criteris d’accessibilitat en entorns edificats |
A França existeix un distintiu, l’etiqueta T&H (Turisme i Discapacitat). Per a atorgar-lo, l’administració treballa conjuntament amb les organitzacions locals de discapacitats, per fer el diagnòstic i definir les atribucions de l’activitat a etiquetar.
La certificació T&H no és un pas obligatori per a rebre el públic discapacitat. Es pot tenir un enfocament d'accessibilitat sense ser etiquetats!
| Turisme accessible |
|---|
| L’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya té un web on podem promocionar les ofertes turístiques accessibles a Catalunya.
No és un organisme regulador a l’estil francès el qual certifica destinacions. Es tracta simplement d’una eina de promoció d’ofertes turístiques, suposant que aquestes compleixin els criteris d’accessibilitat establerts. Tot i que no existeixen mecanismes de verificació/certificació, si que pot ser molt útil per a ajudar a detectar destinacions accessibles a diferents públics. És recomanable, però, assegurar-se que la informació sigui veraç i que el recurs respongui a les necessitats de les persones que assistiran (moltes vegades l’establiment emplena una fitxa i “si hi ha una rampa” ja considera que és accessible i quan s’arriba al lloc s’hi troben sorpreses que impedeixen gaudir de l’estada). Recomanem consultar el grup de guies creades per PREDIF i disponibles aquí |
Contactes d’interès a França:
Associació de Turisme i Discapacitat.
Accessibilitat als espais naturals
El capítol 3 del catàleg de bones pràctiques d’accessibilitat en espais naturals disposa d’un resum molt útil per a adaptar itineraris, observatoris, etc.
- Contactes d’interès a França:
- Office National des Forêts: actuacions de millora de l’accessibilitat als boscos que gestiona.
- Associació Turisme i discapacitat (criteris de T & H)
- L’Associació Chamina ha publicat alguns itineraris “douce heure” (itineraris curts i accessibles).
- Activitats i eines educatives adaptades:
No hi ha criteris uniformes per a l'activitat adaptada. Correspon a cadascú el crear cada activitat segons les seves motivacions, les seves competències, els seus contactes amb el món de la discapacitat, el tipus d'espai natural on es desenvolupa... És imprescindible treballar en col·laboració amb les associacions locals. Aquesta col·laboració ajudarà a l'execució del projecte, permetrà provar i avaluar-lo… tot evitant avançar cap a solucions inadequades.