Toki pona/Lliçó 10: pi
Vocabulari
[modifica]| pi | essencialment vol dir de; veure lliçó |
| kalama | só, soroll; fer soroll, tocar un instrument |
| kulupu | grup, comunitat, societat |
| nasin | carretera, camí, doctrina, mètode |
Lliçó
[modifica]pi
[modifica]Segurament aquesta paraula no t'agradarà. És probablement la paraula més mal utilitzada de la llengua, i personalment, en prou feines ho tolero. Ja m'agradaria que aquesta partícula es pogués treure de la Toki Pona, però és absolutament necessària degut a com s'ha construït la Toki Pona. Sigui com sigui, si quedes frustrat aprenent sobre aquesta partícula, relàxa't, fes-ho tant bé com puguis, i sàpigues que tens tot el meu suport.
Tal com he dit, aquesta paraula es fa servir molt malament. He vist errades de tota classe mentre la gent està aprenent aquesta paraula. D'aquí a un moemnt veurem una errada divertida que va passar quan una persona no va fer servir pi, i ho havia d'haver fet.
Ara, deus recordar de la lliçó cinc que tomo telo (habitació d'aigua) vol dir lavabo. Hauries de recordar també que nasa vol dir boig, estúpid, i coses per l'estil. Mirem doncs ara aquesta frase:
| mi tawa tomo telo nasa. | Vaig anar al lavabo boig. |
| lit: Jo a la habitació aigua boja |
Bé, suposo que estaràs d'acord amb mi quan dic que la frase no sona gens bé. Em fa pensar amb un lavabo estrany, amb tot de neons, llums i flaixos. Ara bé, el que volia dir aquesta persona és que havia anat a un bar. Tal com segurament recordes, telo nasa vol dir alcohol. Per tant, una tomo amb telo nasa és un bar. L'únic problema és que no pots ajuntar tomo i telo nasa, ja que voldria dir lavabo boig tal com hem vist. La única manera d'arreglar aquest problema és fent servir pi:
| tomo pi telo nasa | Edifici d'alcohol; un bar, un pub, etc. |
El problema ja està solucionat. Així, com hem vist, pi es fa servir per separar un nom d'un altre nom que té un adjectiu. Si vols pensar-ho d'una manera més algebràica, de patró, aquí tens una manera de fer-ho:
| (nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1) |
Fixa't que hi ha d'haver un adjectiu per descriure el nom 2. Si no, pi no es fa servir, i obtens:
| (nom 1) (nom 2) |
A més, si estàs familirialitzat amb notació esquemàtica (si no, salta't aquest paràgraf), aqui tens un model de l'exemple tomo (pi) telo nasa:
| lavabo boig = ((tomo telo) nasa) | bar = (tomo (telo nasa)) |
Ja està. Espero haver explicat pi perquè sigui fàcil d'entendre. Ara veurem molts exemples que fan servir pi; però abans, t'has de familiralitzar amb algunes de les combinacions de noms que hem après. Moltes d'aquestes estaven a la lliçó cinc, si vols revisar-les. Però també pots veure una llarga llista de combinacions de noms aquí, tot i que no està pas pensata per aquest curs, és en anglès, i encara no saps totes les paraules que s'hi fan servir. Sigui com sigui, anem ara als exemples:
| jan pi ma tomo | Persona de la ciutat, un ciutadà |
| kulupu pi toki pona | Grup de toki pona. La comunitat Toki Pona. |
| nasin pi toki pona | Camins de toki pona, la ideologia darrera la Toki Pona |
| jan lawa pi jan utala | Líder de soldats, un comandant o un general |
| jan lawa pi tomo tawa kon | Líder d'avions, un pilot |
| jan pi nasin sewi Kolisu | Persona de religió cristiana, un cristià |
| jan pi pona lukin | Persona bona visualment, una persona atractiva |
| jan pi ike lukin | Persona dolenta visualment, una persona lletja |
Si no entens com estan fets aquests exemples (especialment els primers cinc), el millor és que tornis enrere i estudiis de nou el pi, vinguis al xat de Toki Pona demanant ajuda, o trobar algú que et pugui ajudar a entendre-ho.
Bé, ara parlem dels possessius. Si vols dir casa meva, dius tomo mi. De manera semblant, casa teva és tomo sina. Però si vols parlar d'una persona concreta que té la casa, has de fer servir pi:
| tomi pi jan Ape | La casa de l'Albert |
Fixa't que no pots dir tomo Ape. Això canviaria per complet el significat de la frase. Aquí tens més exemples:
| kili mi | La meva fruita |
| kili pi jan Susana | La fruita de la Sussana |
| ma ona | El seu país |
| ma pi jan Josepe | El país d'en Josep |
| len jan | La roba d'algú |
| len pi jan Luwi | La roba d'en Lluís |
A més, si vols fer servir els pronoms plurals mi mute (nosaltres) o ona mute (ells), has de fer servir pi:
| nimi pi mi mute | Els nostres noms |
| tomo pi ona mute | Casa seva, la casa d'ells |
Si et deixes el pi aquí, l'ordre dels adjectius seria il·lògic i la frase no tindria sentit.
També fem servir pi per mostrar l'oposat d'algunes paraules:
| jan wawa | Una persona forta |
| jan pi wawa ala | Una persona que no és forta; una persona feble |
No podries haver dit jan wawa ala perquè això hagués volgut dir el que no és gent forta.
Errors típics
[modifica]Un error típic que em trobo és que la gent prova de fer servir pi per voler dir sobre/de (com en hem parlat d'alguna cosa). Tot i que pi es pot fer servir d'aquesta manera, la majoria de gent el fa servir massa. Aquí hi ha una manera típica, però incorrecte, de fer servir pi per voler dir sobre/de en una frase, i llavors la manera correcte de dir-la:
| Incorrecte: mi toki pi jan | He parlat sobre gent |
| Correcte: mi toki jan | He parlat sobre gent |
El sobre és implícit a la frase. Aquí hi ha una altra frase que és correcte i en la que pi vol dir sobre/de:
| mi toki pi jan ike | He parlat de gent dolenta |
La raó per la qual aquí es pot fer servir pi és perquè jan ike és un concepte singular, individual, i la frase combinada jan ike actua sobre toki com una sola cosa; pi simplement es fa servir per distingir la frase jan ike. Si et deixes el pi, tan el jan com l'ike esdevindrien adverbis, i la frase voldria dir alguna cosa molt estranya com humanament, vaig parlar endimoniat.
Un altre error típic és que la gent simplement queda molt contenta amb el pi, i el comencen a fer servir per tot. Per exemple, ja sabem que jan lawa vol dir líder. Però després d'aprendre el pi, hi ha gent que diu coses com jan pi lawa. O, per dir pagès (que s'hauria de dir jan ma), diuen jan pi ma. No sé perquè hi ha aquest error; no ho entenc. Però, sigui com sigui, aquestes frases estan malament, perquè el segon nom no té cap adjectiu que el modifiqui. Recordes la petita fórmula?
| (nom 1) pi (nom 2) (adjectiu que modifica nom 2 però NO nom 1) |
La paraula immediatament després del pi ha de tenir una altra paraula que la descrigui.
Un altre error que fa la gent és utilitzar pi quan haurien de dir tan:
| Correcte: mi kama tan ma Mewika | Vinc d'Amèrica |
| Incorrecte: mi kama pi ma Mewika |
Altres usos
[modifica]pi també té un altre ús. Tingues en compte que això trenca una mica amb les normes apreses fins ara. Considera aquestes frases:
| kili ni li pi mi. | Aquesta fruita és de mi. |
| tomo ni li pi jan Tami. | Aquesta casa és d'en Tommy. |
Tot i que pot semblar estrany, podem utilitzar pi després de li per explicar la propietat d'alguna cosa.
| ilo ni li pi sina. | Aquesta eina és teva. |
| ma ni li pi jan Etula. | Aquest país és d'en Eduard. |
| toki ni li pi mi mute. | Aquesta llengua és de nosaltres. |
Miscel·lània
[modifica]Donat que aprendre pi ja és prou difícil per si sol, ens ho prendrem amb calma i només aprendrem una paraula a la lliçó d'avui: kalama.
Bé, kalama es fa servir per dir so o soroll:
| kalama ni li seme? | Què ha estat aquest soroll? |
kalama es fa servir combinada amb la paraula musi per dir música o cançó:
| kalama musi li pona tawa mi. | M'agrada la música. |
Tal com jan precedeix els noms de persona, kalama musi precedeix els noms de cançons específiques:
| kalama musi 'La Balanguera' li pona tawa mi. | M'agrada la cançó 'La Balanguera'. |
I podem fer servir la paraula pi per parlar de música d'un cert grup o artista:
| kalama musi pi jan Pau Riba li nasa. | La música d'en Pau Riba és de bojos. |
Finalment, kalama es pot fer servir com a verb:
| mi kalama kepeken ilo. | Faig soroll amb un instrument. |
| o kalama ala! | No facis soroll! |
Fent servir nasin per demanar com
[modifica]En aquesta lliçó em parlat de la paraula nasin, i per això fa falta remarcar-ne una cosa. Fixa't en la frase:
| sina pali e ni kepeken nasin seme? | Has fet això de quina manera? Com ho has fet? |
Diria que és prou fàcil, així que no m'hi entretindré més. Però t'has adonat com seme es fa servir per demanar qualsevol cosa? A la última lliçó, vam veure jan seme (qui) i tan seme (perquè), i ara tenim kepeken nasin seme per a com.
Pràctica
[modifica]Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
- El fill de l'Anna és divertit. jan lili pi jan Ana li musi.
- Sóc un Tokiponista. mi jan pi toki pona.
- És un bon músic. ona li jan pona pi kalama musi.
- El capità del vaixell menja. jan lawa pi tomo tawa telo li moku.
- Bup bup. mu.
- La música d'en Canimas és bona. kalama musi pi jan Kanima li pona.
- Qui del grup és important? jan seme pi kulupu ni li suli?
- Casa nostra està feta un fàstig. tomo pi mi mute li pakala.
- Com s'ho ha fet? ona li pali e ni kepeken nasin seme?
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
- kili pi jan Nuja li ike. La fruita de la Núria és dolenta.
- len pi jan Susana li jaki. La roba de la Sussana és bruta.
- mi sona ala e nimi pi ona mute. No sé el nom d'ells.
- mi wile ala toki pi kalama musi. No vull parlar de música.
- mi wile toki meli. Vull parlar de noies.
- sina pakala e ilo kepeken nasin seme? Com has trencat l'eina?
- jan Wasintan li jan lawa pona pi ma Mewika. Washington va ser un bon líder d'Amèrica.
- wile pi jan ike li pakala e ijo. La voluntat de la mala gent espatlla les coses.