Terrassa, capital del modernisme industrial

Jump to navigation Jump to search


La ruta a través dels principals edificis representatius del modernisme industrial a Terrassa comença al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (a la Rambla d’Ègara), continua cap al Raval de Montserrat, Font Vella i Passeig, per acabar a la zona del carrer del Teatre, Sant Pau i de la Rasa. Inclou 25 edificis imprescindibles en un itinerari que transcorre a través del centre de la ciutat.

Al web municipal (www.terrassa.cat) i l’espai web de turisme (www.visitaterrassa.cat) es pot trobar més informació sobre l’oferta turística terrassenca. També es poden obtenir guies gratuïtes o adquirir diverses publicacions a l’espai TurismeTerrassa, situat a l’atri de l’Ajuntament.

Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya L’arquitecte Lluís Muncunill (l’obra del qual és un dels elements centrals del catàleg modernista terrassenc) va construir aquest vapor el 1907 per encàrrec de la societat Aymerich, Amat i Jover, creada per tres industrials terrassencs.

El Vapor es dedicava a la fabricació de teixits de llana i es duia a terme tot el procés tèxtil.

Va tancar les seves portes el 1976 i la Generalitat de Catalunya adqurí l´edifici el 1983 per convertir-lo en la seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Actualment es pot visitar l´edifici com a vapor modernista amb totes les parts conservades: carboneres, calderes, xemeneia, màquina de vapor i una sala de màquines de 11.000 m2 amb coberta en dents de serra realitzada amb volta catalana de maó plà que descansa sobre columnes de ferro colat.

L´edifici és considerat un dels millors exemples del modernisme industrial català i una de les més belles fàbriques d’Europa.

Mercat de la Independència L´any 1896 l´Ajuntament decideix la construcció d´un mercat cobert que ocuparà els terrenys de l´antic edifici de l´Hospital de Sant Llàtzer al Raval de Montserrat/ Rambla. El Mercat de la Independència s´inaugura el 14 de novembre de 1908. El nom d´aquest nou mercat prové de la commemoració del centenari de l´inici de la Guerra de la Independència. Es tracta d´un edifici innovador amb estructura de ferro que esdevé la construcció amb estructura metàl•lica, més gran de la ciutat i un interessant exponent de l´arquitectura modernista local. El mercat presenta planta triangular, constituïda per tres naus obertes en forma de ventall, a la confluència de les quals es construeix una lluerna central. El mercat és destinat a la venda de productes i articles d´alimentació de tot tipus.

Confiteria Vídua Carné-Farmàcia Albiñana Edifici format per planta baixa i pis. Els baixos foren destinats en origen a confiteria i el pis superior com habitatge familiar.

L´artista terrassenc Joaquim Vancells va dissenyar la façana i els interiors de l´edifici. Sobre el mur estucat blanc, es poden apreciar diferents tipus d´arts aplicades: mosaics, esgrafiats, sòcol de ceràmica vidriada, rellotge de sol a la cornisa i garlandes de flors i la data de construcció de l´immoble. Destaquen també els treballs de forja del balcó i jardineres del primer pis. I, a l´interior diferents elements de mobiliari original, pintures i ceràmica vidriada. Des de l´any 1934 i fins a l´actualitat l´edifici es destina a farmàcia.

Casa Joaquim Freixa És una de les primeres obres de l’arquitecte Lluís Muncunill a Terrassa. En aquesta construcció fa servir l’estil neogòtic de la seva primera etapa, que utilitzà en molt poques ocasions per a habitatges, però sí en edificis de caràcter públic. L’edifici consta de planta baixa a l’anglesa, però l’arquitecte hi introdueix com a novetat una planta semisubterrània. Hi desta- quen els treballs de ferro forjat de les baranes exteriors. Actualment és la seu d’un local comercial.

Societat General d’Electricitat (restaurant Viena) El 1884 es posa en marxa al carrer de la Font Vella, 18 una centraleta d´energia elèctrica des d´on se subministra corrent a alguns comerços. La primera central productora d´energia s´instal•la al carrer Cremat, 27-29 amb sortida al carrer de la Vila Nova. Posteriorment es compren els terrenys de l´antic Vapor Busquets per a construir un nou edifici que s´encarrega a l´arquitecte modernista Lluís Muncunill i s´inaugura el 1908, la Societat General d´Electricitat.

Es tracta de dues naus paraleles i rectangulars. Destaca però la principal amb coberta de volta de maó pla i parament de maó vist, tal com Muncunill treballa en els edficis industrials. Destaca a la façana del carrer de la Unió el rètol fet amb trencadís de ceràmica, que juntament amb la cornisa que remata l´edifici, constitueixen els únics elements de decoració.

Des de l´any 2002 l´edifici és un establiment de restauració, que ha conservat l´estructura original de Muncunill i, al soterrani, l´antiga carbonera del Vapor.

Ajuntament de Terrassa L´edifici és d´estil neogòtic i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta portalada amb tres arcs apuntats per accedir a l´atri. El pis principal té cinc finestres apuntades amb guardapols i un balcó format per claustres. Al pis superior quatre finestres i, el coronament de l´edifici amb pinacles, el central, més ample i amb rellotge al centre.

De l´interior de l´edifici destaca el Saló de Plens, també dissenyat per Muncunill i la Galeria de Terrassencs Il•lustres, així com l´escala monumental neogòtica d´accés al primer pis i el despatx de l’Alcaldia.

Projecte de l´arquitecte modernista Lluís Muncunill. L´arquitecte dirigí les obres fins l´any 1903 en que el substituí Antoni Pascual i Carretero que acabà el segon pis. No va ser fins al 1986 que s´acabà la façana segons el projecte original.

A l’atri de l’Ajuntament es troba l’Oficina de Turisme.

Antic Institut Industrial Edifici construït inicialment com a Casa de la Vila de Terrassa, va mantenir aquesta funció fins a l’any 1898. Conserva a la façana principal, com a testimoni del seu primer ús, dos relleus que reprodueixen les torres de l’escut de la ciutat. L’Institut Industrial de Terrassa, fundat el 1873, va traslladar la seva seu a aquest edifici l’any 1898 i hi va dur a terme diverses reformes. La més important va afectar la decoració de la sala d’actes del primer pis. L’any 1901 Alexandre de Riquer hi pinta un plafó mural, que actualment està exposat a la Casa Alegre de Sagrera. El 1904 Joaquim Vancells finalitza la decoració amb altres plafons pintats i dissenya el mobiliari, els vitralls i els llums, que encara es conserven en aquesta sala. El mateix any Lluís Muncunill eleva un metre la façana i reforma la teulada.

L’any 1952, l’Institut Industrial es trasllada a la nova seu del carrer de Sant Pau (antic magatzem Pasqual,Sala). L’edifici ha allotjat també el Centre Excusionista de Terrassa.

Magatzem Cortès i Prat Aquest magatzem de draps construït per Ramon Cortés i Prat conté una gran riquesa ornamental a la seva façana seguint l’estil eclèctic de final del segle xix. Des del 1900 es coneix com a Magatzem Cortés i Colomer. L’edifici ha tingut utilitzacions diverses: els baixos van ser ocupats pel cafè Condal, que funcionà des del 1906 fins al 1925. L’any 1906 s’hi va instal·lar per iniciativa del pintor Joaquim Vancells una sala d’espectacles modernistes anomenada Ars Lucis, i l’any 1911 es posà en marxa el cinema Egara al primer pis. Actualment l’edifici està destinat a usos comercials.

Casa Alegre de Sagrera La Casa Alegre de Sagrera fou construïda a començament segle XIX per la família Sagrera. D´aquesta època podem veure quatre estances al primer pis amb pintures murals neoclàssiques. El fabricant Francesc Alegre i Roig, en casar-se amb Mercedes de Sagrera, promou la reforma de la casa. La reforma es realitza el 1911 i transforma totalment l´edifici que presenta un estil modernista eclèctic. A l´interior de la casa trobem diferents motius decoratius de gran interès, com per exemple les pintures murals de Joaquim Vancells i Pere Viver, els treballs d´ebenisteria, els vitralls emplomats i els relleus escultòrics i les pintures modernistes d´Alexandre de Riquer, entre d´altres.

Coincidint amb la crisi industrial dels anys setanta, en què va desaparèixer la fàbrica de la seva propietat, la Terrassa Industrial, la família va vendre la casa, que fou adquirida per l´Ajuntament de Terrassa l´any 1973. Actualment la casa Alegre és una secció del Museu de Terrassa. Gran Casino L´industrial Benet Badrinas va comprar diferents cases del carrer de la Font Vella l´any 1920 en nom de la societat Fomento de Tarrasa per tal de construir el Gran Casino.

L´edifici consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i jardí a la part posterior amb pista de ball a l´aire lliure. De l´interior en destaca el vestíbul sostingut per columnes i il•luminat per llanterna i el saló de ball del primer pis.

L´edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari com pels llums, els objectes artístics, les pintures de Joaquim Vancells i dels germans Viver.

Aquesta entitat es va convertir en el principal lloc d´esbarjo de la burgesia conservadora terrassenca durant bona part del segle XX.

L´edifici s´ha rehabilitat per a usos comercials, de serveis, espectacles i restauració.

Casa Concepció Monset Residència particular de la vídua Concepció Montset, en la qual s'observen els característics gablets decorats amb elements florals característics de l'arquitecte Lluís Muncunill.

Destaquen els treballs de serralleria del balcó i les finestres, així com els vitralls emplomats de les finestres.

Casa Baltasar Gorina Residència familiar del constructor d'obres Baltasar Gorina. Edifici que recupera les tècniques tradicionals i incorpora nous materials. Construcció de maó vist, amb aplicacions de majòliques i bigues de ferro, que deixen veure la influència de Domènech i Muntaner sobre el seu alumne Lluís Muncunill.

Actualment és la seu d'una escola de música.

Cases de cal Maurí Constitueixen un dels pocs conjunts urbans d'habitatges obrers en sèrie del segle XIX que es conserven actualment.

Fou concebut per a donar habitatge als obrers que treballaven al Vapor Gran, propietat de la família Maurí, propietari de la finca on es construïren les cases per als seus obrers.

Els habitatges són de planta baixa amb “quarto” de reixa, pati amb cobert i comuna, pis i golfes sota teulada.

Magatzem Pascual Sala (Institut Industrial) Constitueix el millor exemple de la nova tipologia de magatzems construïts dins l'estil històric que es convertí en el símbol la industrialització local.

Edifici monumental de quatre façanes, voltat per un jardí. De l'interior destaca el saló central coronat amb una cúpula de vidre.

Promogut per l'industrial Pasqual Sala i Sallés per instal·lar el seu magatzem de gènere de llana de la raó social Sala Hermanos. Posteriorment, l'edifici és comprat per la casa Freixa i Sans per a destinar-lo també a magatzem.

Actualment, és la seu de l'Institut Industrial, així com la seu de la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT).

Magatzem Francesc Roig L’industrial Francesc Roig fa construir aquest magatzem al costat d’altres edificis industrials de la mateixa tipologia. L’edifici, d’un sol cos, té una estreta façana ocupada gairebé en la seva totalitat per una gran obertura amb arquivolta, on se situa la porta d’entrada i el finestral amb barana del primer pis. Actualment està destinat a usos comercials.

Magatzem i casa Emili Matalonga Emili Matalonga i Aymerich reforma dues cases del carrer Sant Pau i hi construeix un edifici amb la doble funció d’habitatge i magatzem. La part que dóna a la façana, de planta baixa i pis, es destina a l’habitatge i a la part del darrere s’afegeix un cos destinat a magatzem edificat a la planta baixa. L’edifici va mantenir la funció de magatzem de draps fins als anys quaranta. És un bon exemple del Modernisme racionalista de Domènech i Montaner, que l’arquitecte Lluís Muncunill va posar en pràctica els primers anys del segle xx.

Magatzem Emili Matalonga D’aquest edifici industrial de petites dimensions, de planta baixa i pis, destaca el balcó central amb tres obertures llindades i un sobrearc damunt de cadascuna. L’edifici va mantenir la mateixa funció de magatzem fins a l’any 1974, en què va passar a ser la seu de l’Institut del Teatre fins als anys vuitanta.

Teatre Principal Construït com a ampliació d'un Teatre anterior emplaçat al mateix lloc.

Projectat per dos arquitectes barcelonins. Edifici monumental amb façana de composició clàssica que segueix els corrents estilístics eclèctics de l'època però amb repertori formal modernista, sobretot en la decoració interior dels vestíbuls. L'any 1941 es van retirar elements decoratius, relleus i escultures de la façana a causa del deteriorament de la pedra. D'aquesta original decoració escultòrica es conserven els bustos de l'actor Joan Prat i Ubach i del compositor Emili Daura i Oller. Entre els anys 1968-1970, l'edifici, rebatejat com a Cinema Principal, va ser reformat per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell. La darrera reforma fou l'any 1991, per convertir l'edifici en dues sales de cinema, una d'elles a la platea i l'altra a la primera planta.

Actualment l´edifici està en fase d’obres de restauració i millora per acollir activitats teatrals, musicals i escèniques. Casa Jacint Bosch Jacint Bosch reforma dues cases de la seva propietat al carrer del Teatre i hi fa construir aquest habitatge unifamiliar, que consta de planta baixa i dos pisos. A l’habitatge hi destaca la tribuna del pis principal i la balconada central de pedra del segon pis. Actualment és la seu del grup de castellers Minyons de Terrassa. Magatzem Joaquim Alegre (Arxiu Tobella) Muncunill va projectar l'any 1899 un primer magatzem d'estil vuitcentista amb façana al carrer de Sant Llorenç promogut per Joaquim Alegre, que encara es conserva i que es va annexionar al nou edifici projectat posteriorment amb façana a la placeta de Saragossa. El nou edifici és el magatzem més emblemàtic de Terrassa de tots els que va construir Lluís Muncunill dins el seu personal llenguatge modernista. En aquest edifici introdueix els arcs el•líptics com a elements definidors de la façana. És un magatzem de planta baixa i dos pisos. La façana simètrica té un sentit ascendent provocat per la successió de les tres obertures parabòliques. Destaquen els treballs de serralleria de Pau Bros i els de fusteria de Pere Sabater, col·laboradors habituals de Muncunill. Malgrat que el promotor de l'edifici fou Joaquim Alegre, que el va ferconstruir com a magatzem de la raó social Aymerich, Amat i Jover, l'edifici es coneix popularment pel nom dels llogaters i després propietaris que des dels anys vint i fins a l'any 1972 van ocupar el magatzem: Pau Farnés S.A. Després d'una intensa campanya de reivindicació ciutadana per salvar l'edifici abandonat i en mans d'una empresa immobiliària de Barcelona, el 13 de maig de 1977 fou adquirit per Manuel Tobella i Marcet. Des del 1978 la Fundació Arxiu Tobella passà a ser la propietària de l'edifici, que funciona com a arxiu fotogràfic de la ciutat des d'aleshores. Magatzem Torras Pere Torras i Obiols, un sastre d’Olesa de Montserrat instal•lat a Terrassa, va encarregar a l’arquitecte Melcior Viñals la construcció d’aquest edifici, el qual va aconseguir construir el magatzem industrial més representatiu de la seva producció. És l’únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall. Al magatzem hi destaca la balconada que recorre tota la façana dividint la planta baixa, utilitzada per a magatzem, del primer pis, dissenyat com a habitatge del propietari. Aquest local és conegut popularment amb el nom de “Cal Sastre d’Olesa”. Quadra del Vapor Ventalló (plaça) D’aquest vapor es conservaven fins a l’any 1998 tres quadres que havien estat arrendades a diverses empreses. Actualment només es conserva la quadra cantonera, que és obra de Lluís Muncunill. Aquesta nau industrial, de dues plantes, és la més antiga de Terrassa, on s’utilitzà l’estructura metàl•lica de pilars de fosa i bigues d’acer com a sistema constructiu. El Vapor Ventalló es va transformar i s’ha convertit en una plaça pública semi-coberta, que conserva bona part de l’estructura de l’antiga nau, en el marc d’una nova zona residencial. Fàbrica i magatzem Marcet i Poal (Escola Lanaspa-Patronat d’Educació) Edifici format pel magatzem i una nau industrial. Del magatzem destaca la decoració ceràmica de la cornisa i l´ús de l´estètica modernista en balcons i reixes. Actualment és la seu del Patronat Municipal d´Educació i de l’escola pública Lanaspa.

La fàbrica presenta els trests característics de l´arquitectura industrial de Lluís Muncunill, maó vist i grans obertures.

Quadra de la fàbrica Izard És l´única quadra que es conserva de la fàbrica Izard, concretament n´era la nau de tints. Es tracta d´un edifici funcional condicionat a la necessitat de ventilació i il•luminació. Presenta planta rectangular i trobem la caractarística de l´arquitecte en aquest tipus d´edificis, l´ús de maó vist. Destaquen les voltes de la coberta fetes amb maó pla i coronades per llanternes. Actualment és una sala d´exposicions municipal, la Sala Muncunill.

Masia Freixa

L´ industrial terrassenc Josep Freixa i Argemí encarregà la construcció de la seva residència familiar a Muncunill. La Masia Freixa se superposa a una estructura fabril anterior.

La residència es trobava envoltada d´un extens jardí, en una zona d eixample de la ciutat. Actualment aquest entorn es coneix com el Parc de Sant Jordi, que conserva alguns dels elements originals.

L´edifici està revestit per una estructura d´arcs i voltes d´inspiració gaudiniana. Destaca la façana estucada de color blanc i la galeria porticada, amb un arrambador de ceràmica vidriada de color blanc. Al sostre, trencadís de vidre al morter de calç donen llum a l´edifici. Durant molts anys va ser la seu del Conservatori de Música. Actualment acull el servei municipal de Promoció Turística i altres dependències municipals, a més d’un espai per a exposicions temporals i activitats.