Salut i qualitat de vida en l'obesitat/Proposta d’una campanya per disminuir les conductes de risc i estudiar la seva eficàcia

Salta a la navegació Salta a la cerca

Model de Prochaska

Aquest model ens descriu les fases per les quals passa una persona que té un problema de salut, en aquest cas obesitat, davant les mesures compensatòries que cal que adopti. Aquest camí va des de la negació del seu problema, passant per les dificultats que travessa per afrontar-ho, fins al control definitiu de l’obesitat.

ETAPA 1[modifica]

1.- Precontemplació:

El subjecte no vol canviar.

L’individu està a la defensiva en relació a la seva conducta adictiva.

Es resisteix a les pressions externes que el forcen a canviar.

No s’adona del problema ni en té consciència.

Intenten el canvi per pressió externa però està condemnat al fracàs.

En aquesta primera etapa hem d’utilitzar un missatge de tipus bilateral (que tingui en compte els dos aspectes de la controvèrsia), ja que en aquest cas estem davant d’una audiència que en aquesta etapa encara no està d’acord amb el canvi.

Per altra banda hem de contemplar un missatge de tipus emocional ja que en aquesta etapa ens interessa provocar una certa por per induir canvis en la conducta.

A més, una gran part de la responsabilitat per tenir el sobrepès controlat recaurà sobre els pares dels infants, que són els qui tenen més influència sobre els seus fills. Per això, els missatges hauran de respectar aquest receptor més general: nens i pares com a conjunt.

Exemples de missatges:

“El nen obès té una alta probabilitat que es converteixi en un adult obès.”
“Tothom vol un nen saludable. Ara i quan sigui gran. Per això, és important donar-li una dieta equilibrada.”
“Si vols que el teu nen es faci un adult en plena llibertat, no deixis que el menjar el controli. Redueix abans el seu excés de pes.”

ETAPA 2[modifica]

2.- Contemplació:

Pensa que hi ha un problema.

Poden estar així molt de temps.

Pensen en el problema però no fan res.

Gràfic http://1.bp.blogspot.com/_gPlDiJY_Kj8/RzH5yFPdnqI/AAAAAAAAAIQ/JIHa6SeN95Y/s400/lg_34390513.jpg

En aquesta segona etapa, tot i que podem continuar amb un tipus de missatge bilateral, la tendència ha de ser cada vegada més decantada cap els resultats negatius de certes conductes de risc sobre l’obesitat infantil.

En aquesta etapa hem de mantenir el missatge de tipus emocional ja que encara no hem provocat un canvi d’actitud.

Exemples:

“L'alimentació poc saludable i no practicar activitat física amb regularitat són les principals causes de l’obesitat infantil, i ambdues són susceptibles de modificar-se.”
“Quedar-se quiet davant l’excés de pes del teu nen és assegurar-li un futur negatiu de malalties cardiovasculars. Caminau junts abans no l’aturi!”
“El sobrepès és una cursa cap a l’obesitat. Una alimentació descontrolada accelera l’envelliment. No vulguis un nen envellit.”

ETAPA 3[modifica]

3.- Preparació:

Intents de canvi que no resulten efectius.

Es pren consciència del problema.

Es motiva a buscar ajuda.

Es percep una petita millora però sense l’èxit total.

En aquest punt és molt important incentivar, motivar i conscienciar a l’infant i fer-li entendre la seva part de responsabilitat en el procés i per tant convèncer de que l’èxit del programa recau en la seva força de voluntat.

Exemples:

“Sense esforç no hi ha canvi; el resultat és observable a llarg termini, però altament gratificant un cop assolit”
“El joc en els nens és molt important, perquè ajuda a moure’s i eliminar aquells quilos que sobren. Ningú no pot jugar per tu!”
“Com més caminis, més bé et sentiràs després. Passa a passa i t’ajudaràs a controlar el pes.”
“De mica en mica es buida la pica. No la tornis a omplir menjant qualsevol cosa.”

ETAPA 4[modifica]

4.- Acció:

Existeixen canvis visibles, amb un gran cost d’energia i temps.

Període visible d’abstinència total.

És el estadi més difícil i dur.

Es poden patir recaigudes.

En aquestes dues etapes el tipus de missatge ha de ser unilateral ja que tenim l’audiència convençuda del canvi.

Podem també realitzar un canvi cap un tipus de missatge informatiu. Si el nen busca ajuda li hem d’oferir la possibilitat de conèixer temes referents a la seva salut i als bons hàbits sobre aquesta.

Exemples de missatges:

“Una combinació d'activitat física regular, varietat d'aliments en la dieta i interacció social àmplia ens porta a una millor qualitat de vida.”
“Quan mengis amb els amics, recorda que és essencial una alimentació saludable.”
“L’escola és el millor lloc per aprendre a alimentar-se de manera equilibrada i variada. Quan no sàpigues alguna cosa o dubtis, pregunta al teu mestre.”
“Les activitats que facis a la tarda amb els amics t’ajudaran a mantenir el pes controlat. I no t’oblidis de menjar de manera equilibrada.”

ETAPA 5[modifica]

5.- Estadi de Manteniment:

El pacient ha interioritzat la nova conducta i és capaç de controlar els seus estímuls i temptacions. És un període de canvi continuat, mentre que la finalització és un procés molt més estable. Existeix un equilibri entre la ingesta calòrica i la despesa és correcta i, per tant, es manté dins el normopès.

Exemples de missatges:

“Segueix endavant. Ja no corres cap a l’obesitat sinó cap a la salut.”
“Temptacions n’hi ha cada dia. Però la salut no es fa tota sola.”