Rutes a peu pels Països Catalans/Petita ruta Josep Pla
Aquesta sortida està pensada per a conèixer una mica alguns dels espais que descriu Josep Pla en la seva àmplia obra. És un petit itinerari de recorregut però ampli pel que fa a llocs i bellesa. Gaudeix-la
1. Començarem pel Far de Sant Sebastià: situat a 178 metres sobre el nivell del mar; és un mirador extraordinari. El cim el comparteixen el far, una ermita dedicada al sant, bastida sobre una torre de guaita, i les restes d’un poblat ibèric. Per arribar-hi, des de Tamariu cal retrocedir uns 2 km en direcció a Palafrugell i desviar-se a l’esquerra per la GIV-6591. S’hi pot accedir per tres vies: 1. des de Palafrugell, per la carretera o pel camí antic que travessa el barri del Bruguerol; 2. des de Tamariu, pels revolts del carrer Pau Casals; 3. des de Llafranc, per la pujada de la plaça dels Pins. Si s’hi arriba pel camí dels Ermitans, primer es troba la capelleta amb la imatge de sant Baldiri voltada de les monedes que, segons la tradició, hi deixen les noies solteres que volen marit. El cim el comparteixen el far, una ermita dedicada al sant, bastida sobre una torre de guaita, i les restes d’un poblat ibèric. L’ermita, datada al segle XVIII, d’estil casa de pagès del país, és una de les més grans que es poden trobar a la costa. La primera construcció data del segle XV i va ser obra del valencià Jaume Corbera, que va aixecar-hi una torre, que, a més, amb els anys, va servir de talaia d’observació de la navegació i de defensa davant la presència de pirates o en situacions de conflicte. L’edificació consta d’una esglesiola, un gran pati que comunica les estances i el restaurant. De la banda de mar, hi ha una terrassa, penjada sobre el penya-segat, que permet gaudir d’unes magnífiques vistes de la Costa Brava. Al peu del mirador hi ha unes escales de terra que inicien un caminet que va resseguint el penya-segat per sota la terrassa i que acaba en un altre mirador més petit. En aquest camí hi ha la imatge de la Divina Pastora, confinada en la petita cova que la guarda. Abans de la cova de la Divina Pastora hi ha una imatge de sant Jordi.
“Sant Sebastià és molt bonic quan hi ha gent. Quan no hi ha ningú, encara ho és més. És preciós. M’agradava de pujar-hi anys enrere, a mitja tarda, els dies de primavera. La primavera Palafrugell sol ésser curta, però cada any tenim quinze dies primaverals –com quinze dies de tardor- en què els paisatges dels voltants de la vila arriba al seu punt més alt i mes graciós de finor.”
Josep Pla; “El meu país”
2. Llafranc. Baixarem caminant des del Far de Sant Sebastià. Visitarem la platja i el port. «L’estiueig a Llafranc era llavors molt agradable; ara ho és per unes altres raons. El bany insuperable, la sorra neta i meravellosa, la placidesa sòlida, la cuina excel•lent. Un autèntic descans. La vida transcorria llavors entre les emocions petites de la pesca i la sociabilitat sota les ombreres. A la nit constituïa un gran atractiu veure l’arribada de les xàvegues, amb els focs rogencs de llenya primer, i després amb els dolls de llum dels fanals encegadors. Si treien peix, elaborar i menjar un suquet de sardina o de verat a les dues de la matinada era un plaer inoblidable.»
Josep Pla; Tres guies
3. Camí de Ronda entre Llafranc i Calella: passejada pel camí arran de mar entre les dues localitats (500 metres).
4. Calella de Palafrugell. Visita a les platges de El Canadell i del Port Bo. El Canadell, a mig quilòmetre de Llafranc, hi ha la platja d’estiueig de la família Pla. «Una de les majors delícies del Canadell és anar, havent dinat, a jeure un parell d’hores, a l’ombra del ventre d’una barca. A les dues de la tarda, l’ombra de color torrat té un parell de pams d’amplada, i la sorra, que el sol acaba de deixar, encara és calenta. Però, a mesura que la tarda va avançant, l’ombra s’eixampla i l’arena es refresca. Primer, us hi estireu de costat; després, al lloc dóna per estendre’s, de cara al cel, de pla. La llum és d’una blancor gasosa, efervescent, enlluernadora. A l’aire, sobre les parets blanques, a l’arena rosada, la llum en fusió fa unes flotants, vaporoses llengüetes d’aire que saltironegen. La pàl•lida buidor blavissa del cel sembla tenir una crispació lumínica. Sobre el blau fort de la mar passa el ramat monòton dels moltonets d’escuma. Tot plegat és tan sumari i simple i dintre del frenesí roent l’ombra és tan fresca que us envaeix un ensopiment somàtic, una vagarositat biològica us desfibra les entranyes.»
Josep Pla; El quadern gris
El Port Bo «El xaloc ronda al sud-est i el garbí, o llebeig, arriba a la una. És a dir: a l’hora de l’aperitiu. (Hora vella, que era la bona). És en aquesta hora, si és possible en un cafè i si encara és possible davant una absenta gelada, que convé situar-se un gran dia de sol i de calor a les Voltes de Calella. Des de l’ombra dels arcs, la platja del Port Bo es veu inundada d’una llum lleonada i està com submergida dins una calma letàrgica. El mar té una reverberació que encega la mirada. Circula poca gent. El poble dina i a estones arriba un petit soroll de forquilla o de cullera xocant contra un plat, llunyà i entusiasta. Les embarcacions fondejades es balencegen imperceptiblement. Les cordes s’han afluixat i cauen com una corba humana fatigada.»
Josep Pla; Tres guies