Quenya/Capítol 1: Verbs en present i imperatiu, formació de plurals

Text

El següent text és un diàleg entre dues persones, la Laia i la Maria. Aquests són noms catalans però compatibles amb la fonologia del quenya que hem vist al capítol 0.

Quenya Maria ar Laia nar hrestessë. Maria cena ciryar. Maria: Á cenë, ciryar! Laia: Massë? Maria: Sanomë, mettassë i airo. Laia: Sí cenanyë i ciryar. Català La Maria i la Laia són en una platja. La Maria veu uns vaixells. Maria: Mira, uns vaixells! Laia: On? Maria: Allà, al final del mar. Laia: Ara veig els vaixells.

Gramàtica

El quenya és una llengua aglutinativa, és a dir, la majoria de la informació gramatical de les paraules es troba en les seves terminacions.

En aquest capítol estudiarem l'article definit, la formació del plural, els verbs en present, infinitiu i imperatiu, i les terminacions pronominals en els verbs.

Formació del plural

Per formar el plural dels substantius, s'han de separar en tres grups. Vegeu la següent taula amb les instruccions i els exemples:

Formació del plural dels substantius

	Noms acabats en -a, -o, -i, -u, -ië	Noms acabats en -ë (excepte -ië)	Noms acabats en consonant
Mètode	S'afegeix -r	Es substitueix l'última -ë per -i	S'afegeix -i
Exemple	cirya → ciryar (vaixells)	lassë → lassi (fulles)	aran → arani (reis)

Heu de tenir en compte que sempre s'agafa com a referència l'arrel de la paraula i no el nominatiu singular. Normalment coincideixen, però no sempre és així. La paraula oron (muntanya), per exemple, té l'arrel oront-. Per tant, el seu plural seria oronti i no **oroni. Però no us preocupeu gaire per aquest problema, perquè en les llistes de vocabulari s'acostuma a posar l'arrel del substantiu entre parèntesis en cas que sigui diferent al nominatiu singular.

L'article

A diferència del català, el quenya té un sol article: i. És un article definit, per tant s'utilitza només quan el nom al qual fa referència és definit, és a dir, que sabem exactament a quin objecte ens referim. L'article és invariable, és a dir, sempre és el mateix independentment del nombre del substantiu que acompanya. Alguns exemples:

• aran (rei) → i aran (el rei)
• lassi (fulles) → i lassi (les fulles)
• lambë (idioma) → i lambë (l'idioma)

L'article mai es posa davant de noms propis (els noms de llengües, països i de races es consideren noms propis).

No hi ha article indefinit (el que en català és un/una/uns/unes). Es pot afegir a la traducció si cal. Aran es pot traduir per rei o per un rei.

Tipus de verbs

En quenya hi ha dos tipus principals de verb: els bàsics (o primaris) i els derivats.

Els verbs bàsics corresponen directament a una arrel de l'èlfic primitiu, i generalment acaben en consonant. Els verbs derivats consisteixen en l'arrel primitiva i un sufix que normalment acaba en -a. Normalment, aquest sufix és -ya, -ta, -na, -da o simplement -a (per exemple, lelya-). Els dos tipus de verbs es conjuguen de manera diferent, per això és important saber-los identificar correctament.

També és important conèixer el concepte de vocal de l'arrel. La vocal de l'arrel és la vocal que forma part de l'arrel primitiva del verb. Normalment, en els verbs bàsics aquesta és l'única vocal del verb. En els verbs derivats, normalment aquesta és l'única vocal que queda quan es treu l'última -a. A vegades, però, és més important. El verb enquanta- té dues vocals un cop es treu l'última -a (la u és una semiconsonant perquè fa diftong). Aquí, la vocal de l'arrel és la primera a, perquè la e forma part d'un prefix, en-. Es pot dir que, en general, la vocal de l'arrel és la que hi ha "al mig" del verb.

El present

Compte!
A diferència del català, un verb conjugat no marca el subjecte. No es pot dir, per exemple, túla, sinó que s'ha de posar un subjecte: Maria túla (La Maria està venint).El present en quenya s'utilitza per expressar accions que estan tenint lloc ara mateix. Normalment, s'utilitza la construcció estar + gerundi (ex. [ara] estic llegint) per traduir-lo al català. El present mai s'utilitza per expressar hàbits, rutines, habilitats o certeses generals. L'acció sempre ha d'estar passant en el mateix moment. Vegeu la següent taula:

Formació del present

	Verbs bàsics	Verbs derivats
Mètode	S'afegeix -a	Es substitueix l'última -a per -ëa
Exemple	tul- (venir) → túla	lanta- (caure) → lantëa ora- (urgir) → órëa

Fixeu-vos que la vocal de l'arrel de tul- s'ha allargat (afegint-hi l'accent). En el present (tant en verbs bàsics com derivats), la vocal de l'arrel sempre s'allarga si hi ha una sola consonant.

Com veurem a continuació, es poden afegir més terminacions després d'aquestes. Quan això passa, els verbs bàsics també utilitzen la terminació -ëa en comptes de -a.

Terminacions pronominals

En català, el verb sempre marca el subjecte: la terminació -o de canto indica primera persona del singular (jo). Hi ha dues diferències bàsiques entre el català i el quenya, en aquest sentit:

• La terminació del quenya es considera un pronom, no forma part del verb.
• Només s'afegeixen les terminacions pronominals si no hi ha un altre subjecte independent. Per exemple, cenanyë (veig) té la terminació -nyë perquè no hi ha cap altre subjecte, però Laia cena no porta la terminació final perquè Laia ja actua com a subjecte independent. Tanmateix, si el subjecte independent és plural, el verb rep la terminació -r (per exemple, Laia, Pol ar Maria cenar, la Laia, en Pol i la Maria veuen). Si el subjecte són només dos elements, el verb rep la terminació -t (per exemple, Laia ar Maria cenat, la Laia i la Maria veuen).

Observeu la següent taula que mostra totes les terminacions pronominals per les diferents persones gramaticals:

	Singular	Plural	Dual
1a persona	-n / -nyë	-n / -lmë (inclusiu), -mmë (exclusiu)	- / -lvë, -ngwë
2a persona familiar	-t / -tyë	-l / -ldë, -llë	- / -stë
2a persona formal	-l / -lyë	-l / -ldë, -llë	- / -stë
3a persona	-s / -ssë (animat), -ssa (inanimat)	-t / -ntë, -ltë	- / -ttë

La taula té uns quants elements a comentar:

• La quarta columna, Dual, fa referència a quan el subjecte són dos elements. El dual es tractarà amb més profunditat en el següent capítol.
• A l'esquerra de la barra obliqua (/) hi ha les anomenades terminacions breus (consistents en una sola lletra), a la dreta les terminacions llargues (consistents en tres o quatre lletres). No hi ha absolutament cap diferència en el significat, però és important saber diferenciar-les (vegeu més endavant). Fixeu-vos que el dual no té terminacions breus, només llargues.
• Quan hi ha dues terminacions llargues possibles, no hi ha cap diferència de significat excepte quan s'indica entre parèntesis. N'hi ha dos casos:

  

  El parlant de l'esquerra utilitza l'inclusiu, mentre que el de la dreta utilitza l'exclusiu (perquè només inclou l'altra persona, no el receptor del missatge).

  • En la primera persona del plural, -lmë és la forma inclusiva, és a dir, inclou tant l'emissor del text com el receptor. -mmë, en canvi, inclou només l'emissor i el seu group, excloent explícitament el receptor. A la dreta podeu observar un esquema que ho il·lustra bé.
  • En la tercera persona del singular, -ssë fa referència només a objectes animats mentre que -ssa es refereix a objectes inanimats.

Subjecte i complement directe

Ja hem vist que el subjecte es pot expressar amb una terminació pronominal. A més, el complement directe també pot ser expressat amb una altra terminació, però només si s'utilitza un altre pronom per expressar el subjecte.

Vegem el següent exemple: méranyes significa jo ho vull. Aquí, el verb conjugat en present és méra, el pronom -nye és el subjecte en primera persona del singular (jo) i el pronom -s és el complement directe (ho, això). Com es pot veure en aquest exemple, el complement directe es col·loca sempre després del subjecte. A més, quan s'utilitzen terminacions pronominals tant pel subjecte com pel complement directe, s'utilitza sempre una terminació llarga pel subjecte i una curta pel complement directe.

És a dir, l'estructura a seguir és la següent: verb conjugat + subjecte (terminació llarga) + complement directe (terminació curta).

L'infinitiu

Consell
Quan busqueu un verb en quenya al diccionari, no el trobareu mai llistat per l'infinitiu sinó per l'arrel.L'infinitiu es pot utilitzar com a complement, però mai com a subjecte. Observeu la següent taula:

	Verbs bàsics	Verbs derivats
Mètode	S'afegeix -ë o -ita-	No hi ha canvis
Exemple	tul- → tulë (venir) o tulita-	lanta- → lanta (caure)

Fixeu-vos que els verbs bàsics tenen dues terminacions possibles. -ita- només s'utilitza si després s'ha d'afegir una altra terminació.

Un exemple de frase amb infinitiu com a complement seria pólan quetë, puc parlar.