Propostes d'aplicacions per a dispositius mòbils relacionades amb la salut/Sleep Depravation Monitor

Objectiu general de l’aplicació

Sleep Depravation Monitor permet monitorar la quantitat d'hores de son que realitzen i permetre alertar de les manques de son que puguin tenir conseqüències sobre el benestar i salut de la persona

L’objectiu principal de l’aplicació Sleep Depravation Monitor és permetre a les persones monitorar la quantitat d'hores de son que realitzen i permetre alertar de les manques de son que puguin tenir conseqüències sobre el benestar i salut de la persona. Ens hem centrat en fer una aplicació d'aquest tipus perquè considerem que moltes vegades no s'és conscient de la necessitat de dormir el nombre necessari d'hores.

Objectius concrets

Els objectius concrets de l’aplicació Sleep Depravation Monitor són els següents:

• Identificar la quantitat d’hores de son de cada dia
• Alertar de la manca d’hores de son
• Proposar alternatives de recuperació del son
• Proporcionar una guia/horari personalitzat de les hores necessàries de son

Justificació científica de la mateixa

Per tal de mantenir-se saludable, els adults han de dormir un mínim de 6 hores diàries (Ferrara, & De Gennaro, 2001). Els problemes de salut associats a la manca de son es troben associats tant als desequilibris hormonals, com immunològics i l'obesitat. Les conseqüències de la manca de son comencen a ser paleses des de la primera nit en la que no es dormen les hores necessàries (Harrison, & Horne, 2000), i els efectes s'incrementen si aquesta manca de son es prolonga (Mitler et al., 1997). En el context de crisi i competitivitat actual, algunes persones redueixen les hores de descans per atendre les seves responsabilitats professionals i familiars. La manca de son provoca però un estrès improductiu i augmenta les situacions de burn out, provocant així un problema de salut a llarg termini entre les persones que no aconsegueixen dormir el mínim d'hores requerides.

Disseny de l’aplicació

En aquest sentit no es parla d’un disseny tecnològic, sinó del disseny psicològic. La presa de decisions sobre dormir menys no té en compte les conseqüències de la manca de son sobre la salut. L'objectiu de l'aplicació és permetre aportar la informació sobre els efectes de la manca de son quan l'usuari/subjecte no dorm el nombre d'hores necessàries. En el cas de l’aplicatiu, tenim en compte el potencial de les aplicacions d’entreteniment educatiu (edutainment), per introduir missatges d’educació per a la salut, com en aquest cas l’advertència sobre les conseqüències de la manca d’hores de son, en la programació d’un aplicatiu de tipus joc (Serious Games) en l’àmbit de la salut (eHealth Serious Games) per al gran públic.

Entre els processos de canvi definits per Tejero i col·laboradors (1997), podem assenyalar que els principals mecanismes de l’aplicació Sleep Depravation Monitor són els següents:

• Augment de la conscienciació: Considerem que les persones que s’han descarregat l’aplicació Sleep Depravation Monitor són conscients de la necessitat d’adquirir hàbit de son més saludables. En les primeres interaccions amb l’aplicació s’explicaran els beneficis de modificar la conducta.
• Relleu dramàtic: L’aplicació Sleep Depravation Monitor ficarà de relleu als aspectes negatius de la manca de son, quan detecti que l’usuari comença a tenir manques de son. L’aplicació començarà a realitzar alertes indicant les conseqüències sobre la salut que té el fet de no dormir el nombre d’hores suficients.
• Autoreavalució: L’usuari de l’aplicació Sleep Depravation Monitor serà convidat a fer una valoració afectiva i cognitiva de l’impacte que té la manca de son, i poder així adonar-se de les conseqüències de la seva conducta.

En base d’aquest disseny psicològic realitzem un disseny funcional de l’aplicació Sleep Depravation Monitor en quatre planes:

• La plana principal: en aquesta plana s’hi localitzaran els botons que serviran per anotar l’hora d’anar a dormir, l’hora de despertar-se i si hi ha hagut interrupcions en el son. Per tal de facilitar aquestes últimes, un cop s’hagi activat l’opció d’anar a dormir, apareixerà, a un costat de la pantalla, un botó per tal de facilitar el registre de les interrupcions del son. Així, no caldrà que l’usuari registri l’hora, simplement espitjant el botó “dormir”, “interrupció” i “despertar” es registrarà l’hora en que han esdevingut.
• La plana d’informe: amb la informació anterior i la prèviament facilitada per l’usuari, es generarà un informe amb els patrons de son tant diaris com setmanals, i s’indicarà quines són les mancances o els excessos.
• La plana d’informació: en aquesta es trobarà tot un seguit d’informacions per tal de facilitar la millora del son, des dels horaris que caldria seguir fins a tècniques de relaxació per poder dormir millor.:
• La plana d’interacció: en aquesta es disposa d’un seguit de fòrums on es poden compartir missatges amb altres usuaris de l’aplicació, comentar qualsevol tema que els preocupi, compartir idees i consells, etc.

Feed-back i interactivitat de l’usuari

L'usuari ha d'introduir la seva informació personals (com poden ser els horaris de feina o temps lliure) i ha d’indicar l'hora d'anar-se a dormir i de despertar-se cada dia, així com les estones que no hagi dormit durant la nit. En base a aquestes informacions, l'aplicatiu elabora un informe amb els resultats de les hores de son i informa a l'usuari sobre la conducta saludable o no que porta a terme. En el cas que l'aplicació detecti una manca de son

• informa a l'usuari de les seves conseqüències
• proposa a l'usuari diferents alternatives de recuperació (migdiada...) en el cas que aquestes siguin possibles
• informa de les pautes que caldria seguir, basant-se en la informació personal, per tal de tenir un son més sa i reparador i dormir les hores pertinents

L’aplicatiu disposarà d’un fòrum per tal de que els diferents usuaris puguin estar en contacte i intercanviar opinions, consells o idees.

Bibliografia

• Ferrara, M. & De Gennaro, L. (2001). How much sleep do we need? Sleep. Med. Rev., 5: 155–179.
• Harrison, Y. and Horne, J. A. (2001). Sleep deprivation affects speech. Sleep, 20: 871–877.
• Mitler, M. M., Miller, J. C., Lipsitz, J. J., Walsh, J. K. and Wylie, C. D. (1997) The sleep of long-haul truck drivers. N. Engl. J. Med., 337: 755–761.
• Tejero, A., Trujols, J., Hernández, E., Pérez de los Cobos, J., i Casas, M. (1997). Processes of change assessment in heroin addicts following the Prochaska & DiClemente Transtheorical Model. Drug & Alcohol Dependence, 47, 31-37.