Propostes d'aplicacions per a dispositius mòbils relacionades amb la salut/STOP SMOKING

El consum de tabac és el problema de salut pública més important en el primer món i una de les principals causes evitables de mort (US Department of Health, 2000). La mortalitat del tabaquisme a Espanya en el període 1987 – 1992, s’ha estimat a 600.000 morts (González, Villar, Banegas, i cols. 1997). El tabaquisme provoca actualment més de 8.000 morts al dia en tot el món. El 80 – 90% de les malalties respiratòries cròniques, el 80 – 85% dels càncers de pulmó, i el 25 – 43% de les malalties cardiocoronàries són atribuïdes al tabac (Fielding, 1985). El tabaquisme provoca el 50% de morts prematures (Doll i Peto, 1981). El risc relatiu per totes les causes de mort és del 2,34 major en fumadors que en no fumadors (US Department of Health, 2004). Si es mantenen els nivells actuals de consum, a l’any 2020 l’epidèmia del tabaquisme arribarà a matar anualment a 8,4 milions de persones (Murray i López, 1997). Tot això dit ens condueix a una clara conclusió; necessitem estratègies globals de prevenció per evitar tant que les noves generacions s’incorporin a l’hàbit de fumar, com per crear estratègies de tractament eficaces per aquells consumidors que desitgin deixar-lo i no siguin capaços per si mateixos.

Objectiu general de l’aplicació

Disminuir el consum de cigarretes diari, fins a deixar de fumar.
Conèixer els diferents processos pels que s’ha de passar fins a deixar de fumar.
Donar suport i assessorament a través de la xarxa, mitjançant el joc interactiu de l’aplicació.

Objectius concrets

Avaluació inicial del subjecte objecte de tractament per determinar la motivació per l’abandonament de l’hàbit, el nivell d’addicció física, el perfil del consumidor, i el consum mitjà de cigarretes.

Generació d’un cronograma adaptat a l’usuari (guia per la reducció gradual de la ingesta de nicotina – Mètode RGINA).

Creació d’un registre gràfic del consum diari de cigarretes (dies sense fumar, cigarretes fumades o no, temps i diners estalviats...).

Afavorir la modificació dels comportaments de consum o associats al consum (dissolució del context facilitador de fumar).

Facilitar el canvi cognitiu per mitjà de la realització d’exercicis de raonament, reflexió, i anàlisis de fets i situacions.

Proporcionar informació veraç sobre l’hàbit de fumar (beneficis per la salut, consells per deixar de fumar, fets sobre el tabac, galeria d’imatges...).

Motivació dels subjectes mitjançant comentaris de reconeixement en funció de la consecució o no dels objectius, i claus rellevants per motivar el canvi.

Modificació de les creences sobre el propi consum i dels hàbits que la recolzen.

Proporcionar tècniques per l’aprenentatge del control de l’ansietat del síndrome d’abstinència (per exemple, tècniques de relaxació).

Proporcionar tasques distractores visuals per reprimir els moments d’intens desig de fumar.

Comunicació dels assoliments i plantejament d’estratègies per prevenció de recaigudes.

Afavorir un bon feedback i interactivitat mitjançant un Widget per veure el seu progrés des de l’escriptori, integració de l’aplicació amb el Facebook i Twitter (compartir assoliments, progrés i experiències).

Justificació científica

En dissenyar l’aplicació de telefonia mòbil hem revisat els apropaments tan psicològics com farmacològics de tractament, considerant curosament els estudis meta-anàlitics sobre l’eficàcia dels programes multimodals (Sánchez, Olivares i Rosa, 1998), les revisions sobre l’eficàcia dels diferents tractaments (Becoña, 1990; Becoña i Vázquez, 1998), i els informes d’Evaluación de Tecnologías Sanitarias de l’Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias del Intituto de Salud Carlos III.

L’aplicació mòbil STOP SMOKING està basada en els programes multicomponents o multimodals per deixar de fumar. Aquesta modalitat de tractament del tabaquisme data de principis de la dècada dels anys 80 (Lichtenstein i Brown, 1980). Aquests programes s’anomenen multimodals perquè inclouen diferents tècniques o components d’intervenció. En l’actualitat, els programes multimodals són els més utilitzats en el tractament dels fumadors. Aquests tractaments cada cop són més abundants, ja que es confia que la combinació de diferents procediments simples és un instrument poderós per la modificació de la conducta de fumar. Entenem que la conducta de fumar és, malgrat la seva aparent simplicitat, una conducta complexa, funció dels diferents mecanismes que es desenvolupen en cadascuna de les diferents fases (adquisició, manteniment, abandonament i recaiguda). Dins dels mecanismes que contribueixen a la conducta de fumar podríem citar; l’addicció física a la nicotina, el reforç positiu (plaer immediat, p. e. sensacions plaents a la tràquea), el reforç negatiu (evitació del síndrome d’abstinència), la facilitació social (tabaquisme com a costum acceptable que reafirma certs valors de l’individu com èxit, posició social, etc), y certs processos cognitius que permeten distorsionar i ajustar la percepció de la realitat (Bayot, Capafons, i Amigó, 1995). Per tant, podríem pensar que un programa multimodal amb múltiples estratègies seria el més adequat per fer front a la complexitat de la conducta de fumar exemplificada.

Considerarem la deshabituació del tabac com un procés i diferenciarem les etapes que el componen; distingint entre preparació, abandonament i manteniment. En aquest sentit, un altre dels fonaments del nostre projecte és el model formulat per Prochaska i Diclemente (1983). Segons aquests autors, abandonar l’ús del tabac i consolidar una conducta d’abstinència definitiva constitueix un procés, les fases de les quals són (Prochaska i Velicer, 1997);

Precontemplació: la persona s’autopercep com a fumadora, s’accepta com a tal i no manifesta desig d’abandonar el consum.
Contemplació: comença a manifestar-se un conflicte entre la conducta del fumador actual i el comportament desitjat. En aquest punt, el fumador comença a considerar la possibilitat d’abandonar el seu hàbit, influït per la informació sobre els riscs del tabac o els seus símptomes. Al final d’aquest període és possible l’abandonament real.
Acció: el fumador porta a terme els plans per deixar de fumar.
Consolidació: manteniment de la conducta abstinent durant més de sis mesos.
Recaiguda: molts fumadors recauen en absència d’intervenció.

La primera fase de l’aplicació STOP SMOKING seria la preparació. S’insisteix profundament en el treball a nivell cognitiu i ensenya als seus usuaris alguns dels arguments més freqüents i significatius dels precontempladors i contempladors. L’objectiu principal de la fase de preparació és motivar al fumador i que adquireixi el compromís de deixar de fumar. Aquesta motivació es realitzarà mitjançant el proporcionament de raons per deixar de fumar i dels beneficis de l’abandonament del tabac (tant en missatges sms, imatges, jocs de preguntes...).

També es produirà una autoobservació per tal d’augmentar la conscienciació i el coneixement de la pròpia conducta (mitjançant registre de cigarretes consumides per dia, situacions o moments en què es consumeixen, càlcul del cost monetari de l’hàbit de fumar...). Un altre dels pilars fonamentals en que basem el disseny parteix de la constatació en que davant l’allau d’informació negativa sobre el tabac, el fumador es veu abocat a una dissonància cognitiva (Ovejero, 1993) i al malestar emocional conseqüent. La conducta de fumar i la informació rellevant sobre el fenomen del tabaquisme són incompatibles, per la lògica de la qual exigeix un canvi comportamental (deixar de fumar). No obstant, cal dir que la conducta de fumar pot salvar-se si la informació negativa pot ser anul·lada mitjançant una sèrie de mecanismes de distorsió (negació, sobreestimació, minimització...) que permet ajustar els continguts cognitius a la continuïtat del consum generant les famoses “excuses del fumador” (Calvo, 1990). Mitjançant jocs diaris de l’aplicació STOP SMOKING intentarem combatre aquestes idees errònies i distorsions. La nostra posició entorn a la preparació per arribar a la deshabituació del tabac també defensa una hipòtesi funcional. Els fumadors continuen fumant en virtut dels beneficis que obtenen de dita conducta, i el consum de tabac els resulta gratificant en tant que els redueix determinades necessitats (Spielberger, 1986). Necessitats associades sovint a la personalitat de l’individu. Així el total dels cigarrets que un fumador consumeix al dia, podrien ser classificats en diferents categories d’acord amb la funció que estan desenvolupant. D’aquesta manera no entrarien a ser considerades conductes iguals, per exemple, fumar per relaxar-se que fumar per entretenir-se. Quant a aquest fet l’aplicació STOP SMOKING té pensat activitats d’entrenament en tècniques d’automaneig i autocontrol mitjançant la utilització d’autorregistres per identificar els estímuls que provoquen la conducta de fumar i ajudar a facilitar

conductes alternatives a la conducta de fumar (com per exemple, tècniques de relaxació,exercici físic, o aplicacions en format de joc de mòbil per entretenir en els moments enque apareix el desig de fumar).

En aquesta fase el subjecte establirà un dia D per deixar de fumar. I a partir d’aquí iniciarem la fase d’abandonament. Els fonaments teòrics d’aquesta fase es recolzen en la tècnica de reducció gradual de l’ingesta de nicotina i quitrà desenvolupada per Foxx i Brown (1979). Aquests autors parteixen del supòsit de que la nicotina és un dels factors responsable de la dependència del tabac, i consideren fumar com una conducta mantinguda també a part dels factors psicològics per factors fisiològics. La tècnica RGINA implica un procés gradual de la reducció de nicotina i quitrà mitjançant canvis setmanals de la marca de cigarretes. La reducció setmanal respecte a la línea base és del 30%, 60% i 90%. A més, el fumador a de complimentar uns autorregistres i representar gràficament el consum de cigarretes. Si no aconsegueix deixar de fumar després de l’últim canvi de marca, es produeix a la reducció gradual de les cigarretes (Foxx i Axelroth, 1983). Per a Foxx i Axelroth (1983) la utilització d’aquests tècnica té diverses avantatges;

1.- s’aconsegueix un nivell d’abstinència adequat i proporciona una meta alternativa per aquells que continuen fumant; reduir la ingestió de nicotina i quitrà.
2.- es té en compte els components fisiològics inherents a la conducta de fumar;
3.- com a conseqüència de la seva no adversitat es pot aplicar a tot tipus de fumadors i és menysprobable que aquests abandonin el tractament. Les revisions sobre aquesta tècnica

mostren la seva bona eficàcia (Becoña, 1987) i diferents guies clíniques o guies de procediments la indiquen com un dels tractaments psicològics eficaços (ex. USDHHS, 2000).

Un aspecte de gran importància, que s’ha observat en els diferents estudis esmentats, és que si els subjectes que han deixat de fumar seguint aquest procediment recauen, ho solen fer en marques amb menor contingut en nicotina i quitrà que les que fumaven en la línia base i en un nombre menor de cigarretes que el que fumaven abans (Becoña, 1993). Tant per la seva eficàcia, sobretot dins un programa multimodal, com per les avantatges en respecte a altres tècniques l’absència d’efectes secundaris i la possibilitat de ser usada per qualsevol tipus de fumador, fan que aquesta tècnica sigui una de les més usades en el moment actual, resultant ser un element bàsic en els programes multimodals.

Quan el fumador ja ha deixat de fumar entraríem a la fase de manteniment, també coneguda com la fase de prevenció de recaigudes. Els fonaments teòrics en que basaríem aquesta fase seria en el model de Marlatt (1985). Marlatt defineix les conductes adictives com un patró conductual complex i progressiu que posseeix determinants tant biològics com psicològics i socials. Per aquest autor, els aspectes característics d’aquest patró conductual són l’excessiu involucrament per part de la persona, una compulsió a continuar-lo, una escassa habilitat per controlar-lo, i una persistència malgrat les conseqüències que aquesta conducta negativa presenta per l’individu o per a qui els envolten. Tots aquests factors fan que la persona que desenvolupa una addicció posseeix una inclinació a recaure després d’haver aconseguit el seu manteniment en diferents períodes d’abstinència. En altres paraules, Malgratt assumeix que la recaiguda té que ser la norma, en lloc de l’excepció. Marlatt se situa en contra del model mèdic tradicional que entén la recaiguda com un advent passiu per part de la persona i característicament irreversible. Pel contrari, en el model d’aquest autor s’entén la recaiguda com a un procés, en el qual una sèrie de successos van ocurrent i portant a que el subjecte deixi de complir els propòsits que inicialment s’havia marcat, siguin aquests d’abstinència o de consum controlat. Marlatt anomena Situacions d’Alt Risc (SAR), aquells determinats advents o contextos en que la capacitat d’autocontrol del subjecte és posada a prova. El SAR pot ser intrapersonals (com els estats afectius positius o negatius), com extrapersonals (com conflictes interpersonals o pressió social). Un cop una persona es troba davant una SAR ha d’enfrontar la decisió de parar-se, retrocedir o seguir el seu camí a la recaiguda. En la presa d’aquesta decisió influeixen aspectes conductuals, com les conductes d’enfrontament. Però també influeixen aspectes de tipus cognitius com el balanç decisional, l’autoeficacia percebuda, i les expectatives del resultat del consum. En l’aplicació STOP SMOKING es previndrà les recaigudes mitjançant entrenament en estratègies d’afrontament (evitar els estímuls provocadors de la conducta de fumar, estratègies cognitivo – conductuals com anticipar situacions d’alt risc, estratègies per aprendre de les recaigudes, i suport social possiblement gràcies a la integració del dispositiu al Facebook o Twitter).

Disseny de l’aplicació.

L'aplicatiu STOP SMOKING que hem dissenyat per a diferents dispositius mòbils, especialment per a telèfon mòbil, s’emmarca dins d’una campanya de promoció de la salut destinada a reduir i extingir l’ús del tabac en consumidors habituals, però també es destina a la prevenció d’aquells grups de risc, tals com els adolescents, que exhibeixen ganes d’explorar i provar noves experiències o d’adults indecisos que fumaven ocasionalment però que podrien desenvolupar l’hàbit.

Hem contractat a Pep Guardiola (Dada imaginària) com a imatge de la campanya, doncs considerem que és una persona amb gran repercussió mediàtica i que la hi vincula amb valors desitjables en la nostra societat: carisma, honestedat, lideratge, intel·ligència, etc..., a més, l’ostentar una bona reputació social amb una posició socioeconòmica elevada. Tot això representa una imatge de persona jove i d’èxit, vinculada a l’esport i a un estil de vida sana. Totes aquestes característiques i atribucions vinculades a la seva figura ho converteixen en un ganxo atractiu per a aquesta campanya en particular. En l’estratègia de disseny de la campanya, hem seguit com a marc de referència el Model de la Probabilitat d’elaboració i la Teoria Social Cognitiva de Bandura, de tal forma que es facilita la doble ruta cap a la persuasió per al canvi d’actitud en la resposta cognitiva: d’una banda, el suport informatiu i d’assessorament de l’aplicació, permet l’accés des d’una ruta central d’avaluació crítica per part dels usuaris; per l’altra, el context de persuasió usant a una persona com el Pep Guardiola com a protagonista mediàtic de l’aplicació, permet l’accés des d’una ruta perifèrica, que compta amb ingredients com la credibilitat del personatge i el fet que l’aplicació permeti el joc interactiu.

STOP SMOKING utilitza el telèfon mòbil com a suport tecnològic, que mitjançant una aplicació software en llenguatge Java, actua com a terminal dispensador del servei. El mòbil és utilitzat en aquest sentit com un mini ordinador. Després de la descàrrega del programa a través de la web www.stopsmoking/pepguardiola.com (pàgina web inventada) s’instal·la l’aplicació al telèfon mòbil. Des d’aquesta instal·lació comença un programa autònom que no requereix pel seu desenvolupament la realització o recepció de trucades, ni del servei de sms. No és per tant, un programa de missatges electrònics per deixar de fumar com els ja existents. Aquest desenvolupament es basa com ja hem esmentat en principis cognitius-conductuals (Teoria Social Cognitiva de Bandura, entre altres) però al mateix temps intenta aprofitar de manera específica certes característiques del suport mòbil utilitzat, així com el comportament habitual dels usuaris davant el telèfon mòbil.

Hem buscat per a la pantalla d’inici o presentació de l'aplicatiu per als telèfons mòbils, una imatge senzilla on s’esmenta el nom del personatge i el nom de la campanya, entre els quals s’insereix gràficament el símbol de prohibició emmarcant un cigarret encès. Hem triat colors contrastants: el vermell, habitualment relacionat amb imatges d’advertiment o perill o prohibició (com en els senyals de tràfic), sobre fons de color negre, que suggereix la serietat del tema i els textos en font blanca (les solucions). Aquesta imatge serà el logotip de la campanya, encara que depenent del mitjà de promoció, s’inseriran imatges del Pep Guardiola, ja sigui sostenint el logotip o vestint samarretes que porten el logotip imprès.

Les pantalles següents, suggerides en aquest document, comptaran amb imatges del Pep Guardiola, amb gestos d’ànim o advertiment informatiu, depenent de si es troba en una pantalla d’informació o de reconeixement als assoliments. Les imatges a continuació són idees suggerides, no dissenys acabats. Tractem de fer que les pantalles siguin intuïtives i senzilles per a l’usuari quan hagi d’introduir dades o contestar i que les imatges del Pep Guardiola serveixin com a al·licient, inserides en resposta a les accions i entrades de l’usuari al programa. Tenint en compte els resultats d’estudis sobre campanyes anteriors que promovien canvis d’hàbits de risc per a la salut basades en la por, hem evitat usar el recurs de la por en les imatges i en les informacions. No obstant això, en l'aplicatiu s’informa objectivament dels riscos per a la salut aportant dades objectives sense interpretar ni emetre judicis que no suposin la interpretació de la dada quant al risc que representen per a la salut.

L’aplicatiu mòbil s’inicia amb una avaluació inicial del subjecte que consta de les següents parts i qüestionaris:

Historia de l’hàbit de fumar: en aquest punt mitjançant un qüestionari al mòbil que cada objecte caldria emplenar donaria informació sobre els seves dades demogràfiques, variables relacionades amb el consum, intents d’abandonament o reducció de cigarrets previs, raons per deixar de fumar, causes de la recaiguda en altres intents, suport social, creences sobre la

incidència del tabac sobre la salut, símptomes o molèsties que han suportat per fumar.

Qüestionari sobre els Estadis de Canvi: Prochaska i col·laboradors han elaborat diferents qüestionaris per avaluar els estadis, processos i nivells de canvi. Aquestes escales ens permeten saber quins processos de canvi ha desenvolupat un determinat subjecte i en quin estadi en concret es troba. Això ens permetrà saber quins procediments hem d’aplicar perquè el pacient desenvolupi els processos de canvi que li permetin accedir al pròxim estadi. Per

tant, aquest qüestionari ens permetrà adaptar l’aplicació mòbil segons l’estadi en què es trobi cada subjecte.

Avaluació del perfil del fumador; mitjançant el Cuestionario de Actividades Asociadas al Hábito de Fumar (C.H.F), de Andrés-Pueyo, 1991, obtindrem la tipologia de subjectes fumadors basada en els factors motivacionals cap al consum de tabac. El qüestionari està compost per una part que sondeja les principals característiques del fumador com a consumidor habitual de tabac (quant temps fa que fuma, tipus de tabac, quantitat diària, lloc i hora del dia en

que fumes més, etc). La segona part que és la que ens interessaria més, consta de 27 ítems relatius a les situacions i activitats més habituals que produeixen en el fumador desitjos de fumar. Els 27 ítems del CHF estan agrupats en quatre escales que denominem; Reducció de tensió (TEN), Facilitació de la concentració (CON), Evitació de l’avorriment (ABU), i Manteniment del plaer (PLA), (Andrés-Pueyo et al, 1991).

Avaluació del nivell d’addicció física; utilitzarem el Test de Fagerströn de dependència de la nicotina (Fagerströn, 1991). Està format per 6 ítems amb 2 o 4 alternatives de resposta. Una puntuació de 6 o més ens indica que el subjecte té una elevada dependència fisiològica a la nicotina, mentre que una xifra de 5 o menys ens indica una dependència mitjana o baixa.

Com a exemple de preguntes sobre el Test de Fagerströn de dependència a la nicotina trobem les següents (les preguntes sortirien en la pantalleta del mòbil i el subjecte hauria de marcar l’opció que cregués):

A partir de les dades obtingudes en l’avaluació inicial es generarien consells personalitzats. Per exemple, si en el Test de Fagerströn de dependència a la nicotina s’obté un resultat elevat de dependència física es poden generar orientacions al pacient perquè acudeixi a un professional de la salut adequat per un tractament farmacològic adequat al seu perfil. Tal com hem dit, la figura mediàtica que proporcionarà els consells, informacions i el pas a pas del programa serà en Pep Guardiola. E

Un cop realitzada l’avaluació inicial, s'iniciaria la fase de PREPARACIÓ. En aquesta etapa el que es vol treballar és la motivació del subjecte i que adquireixi compromís per l’abandonament del tabac. La fase de preparació durarà 7 dies en el qual l’usuari encara fumarà però és essencial per afrontar el repte de deixar el tabac per sempre i augmenta les possibilitats d’èxit per aconseguir-ho. Es realitzarà de les següents maneres:

Autoobservació: Augmentar la conscienciació i el coneixement de la pròpia conducta mitjançant; registre de cigarretes consumides per dia, situacions o moments en què es consumeixen, càlcul del cost monetari de l’hàbit de fumar, càlcul del temps estalviat en fumar. Les següents ens poden donar una idea gràfica:
Proporcionament d’informació i consells com: raons per deixar de fumar,

beneficis de l’abandonament del tabac (aspectes de la salut que milloraran), consells per deixar de fumar, fets sobre el tabac i galeria d’imatges. Després dels 7 dies de preparació comença la fase d’ABANDONAMENT en la qual se seguirà el mètode RGINA (tècnica de reducció gradual de l’ingesta de nicotina i quitrà desenvolupada per Foxx i Brown (1979). En mètode es proposa a l’usuari una corba, mitjançant una gràfica i un recordatori diari, per moldejar una reducció progressiva, així com un dia per l’abandonament definitiu o Dia D. L’aplicació tindrà una certa flexibilitat ja que permetrà a l’usuari o bé avançar el Dia D, o bé endarrerir-lo, això amb una extensió màxima de 35 dies des de l’inici del programa. A partir d’aquí s’inicia el programa de deshabituació del tabac pròpiament dit. Aquí tenim una imatge on l’usuari escollirà el Dia D: El procés sol durar entre 2 i 3 setmanes que seran necessàries no solament per superar el síndrome d’abstinència sinó per aprendre a viure sense tabac, cosa que implica un fort treball cognitiu. Com funciona el mètode RGINA? La presencia de nicotina en el cervell fa créixer el nombre de receptors nicotínics. Els receptors activats per la nicotina produeixen dopamina que pot produir efectes plaents. Si la nicotina desapareix de cop, els receptors afamats de nicotina produeixen el síndrome d’abstinència. En canvi, la reducció gradual que proposa el mètode RGINA permet la neuroadaptació dels receptors regulant el seu nombre als nivells de nicotina. Durant la reducció gradual de la ingesta de nicotina es durà a terme un registre. En aquest registre l’usuari anota el consum de cigarrets dia a dia. Aquesta dada es mostra gràficament i es presenta contrastat amb la corba RGINA proposta.

Durant la reducció gradual de la ingesta de nicotina també es produiran activitats d’aprenentatge. S’han pensat activitats d’entrenament en tècniques d’automaneig i autocontrol mitjançant la utilització d’autorregistres per identificar els estímuls que provoquen la conducta de fumar i ajudar a facilitar conductes alternatives a la conducta de fumar (com per exemple, tècniques de relaxació, exercici físic, o aplicacions en format de joc de mòbil per entretenir en els moments en què apareix el desig de fumar). Les activitats que es realitzaran seran:

0* Treball en els aspectes de la salut que s’aniran veient millorar gradualment: es tracta de 4 tips per pantalla amb aspectes de la salut com augment de la capacitat física, i una barra a sota de cada tip que s’anirà omplint a mesura s’assoleixin els objectius. Aquesta activitat millorarà la motivació per seguir.

Endevina la resposta; joc de preguntes on es facilita informació sobre els fumadors. La informació original i divertida, a part de proporcionar informació sobre consells, beneficis de deixar de fumar, perjudicis del tabac, etc. facilita el canvi cognitiu.

Reflexionem?: joc de preguntes com l’anterior, però aquest encaminat a la reflexió, raonament, i anàlisis de fets i situacions que poden afavorir el canvi cognitiu.

Quan fumo?: qüestionari on l’usuari definirà els llocs o situacions que l’inciten a fumar. L’usuari marcarà una X en la situació, lloc o context, on s’ha produït l’acció de fumar. Automàticament l’aplicació li proporcionarà accions alternatives a la conducta de fumar (p. ex. no accedir als llocs on usualment es fuma, fer exercici físic, tècniques de relaxació, etc).

El gran repte; al final del dia, l’aplicació proposarà a l’usuari petites modificacions dels comportaments de consum o associats al consum. Aquesta activitat igual que l’anterior està dirigida a la dissolució del context facilitador de fumar. Aquestes tasques estan destinades tant a la motivació de l’usuari per seguir amb la deshabituació del tabac, com a la modificació de creences relacionades amb el consum i la modificació dels hàbits que la recolzen. En finalitzar el dia a part de rebre una retroalimentació dels seus avanços es desbloquegen nous assoliments. A més d’aquestes aplicacions esmentades; es proposen dos mòduls extres que ajudaran a afrontar l’ansietat de l’abandonament del tabac. Aquests mòduls són:

- Tècniques de relaxació: consisteix en instruccions per l’aprenentatge de tècniques senzilles pel control de l’ansietat com a símptoma de l’abstinència. Es recomana l’ús d’aquesta aplicació al llarg de tot el programa.
- Ataca la crisis!: Joc dissenyat com a distractor visual que serveix per disminuir el desig de fumar. S’utilitza en moments que l’usuari sent un gran desig de fumar i el vol reprimir.

Una vegada assolit el Dia D i es produeix l’abandonament definitiu de l’hàbit de tabac, entraríem a la fase de MANTENIMENT. El programa continua aportant durant més o menys dos mesos mes un suport a través de missatges facilitats per en Pep Guardiola, basats bàsicament en la comunicació d’assoliments i en la facilitació d’estratègies de prevenció de recaigudes. En l’aplicació STOP SMOKING es previndrà les recaigudes mitjançant entrenament en estratègies d’afrontament (evitar els estímuls provocadors de la conducta de fumar, estratègies cognitivo – conductuals com anticipar situacions d’alt risc, estratègies per aprendre de les recaigudes, i suport social possiblement gràcies a la integració del dispositiu al Facebook o Twitter).

Feed back i interactivitat de l’usuari

La campanya per introduir, donar a conèixer i promocionar l'aplicatiu usarà com a reclam la figura mediàtica del Pep Guardiola, mitjançant una sèrie de pantalles en les quals ell apareix donant informació, consells i suggeriments sobre estratègies per deixar de fumar, i altres pantalles de reconeixement quan la persona ingressa dades sobre els seus progressos al programa quant a la consecució d’objectius que va introduir inicialment. La mateixa estratègia d’usar la figura mediàtica del Pep Guardiola, que gaudeix de gran èxit i reconeixement socioeconòmic, des del punt de vista de la Teoria Social de Bandura, facilita la transmissió del missatge de salut de la campanya, a més del reforç positiu que suposa que el mitjà sigui un joc interactiu que posa en contacte a diversos usuaris i els permet l’accés a un equip d’assessors que donaria consells personalitzats, seguiment i reforç positiu davant el canvi d’hàbit. Com a fonts de la campanya, a més de l’aplicació per a dispositius mòbils, s’inseriran missatges, amb la figura de Guardiola, en diversos programes de TV, susceptibles de ser vistos pels sectors diana de la població (fumadors, adolescents i adults en situació de risc o indecisió). Per a això s’utilitzaran certs programes d’entreteniment i informatius, tals com les seccions d’esports i uns altres. Els horaris a cobrir inclouran els tres trams demà, tarda i nit. Aquests missatges inclouran informació sobre solucions col·lectives per afrontar el canvi d’hàbits, a més, de continguts narratius a la visió i experiència personal del personatge, Pep Guardiola, que suposarà un afegit més a la motivació per al canvi.

Una altra font a utilitzar serà Internet, que és un mitjà que ofereix la possibilitat d'interactivitat entre usuaris i amb els equips de suport per al canvi d’hàbits, i dota de possibilitats de reforçament positiu. A més, aquest sembla ser un mitjà preferent i de fàcil accés, sobretot per al públic adolescent. Per tant, l'aplicatiu quedarà vinculat a una pàgina web www.stopsmoking/pepguardiola.com on s’ofereix més àmplia informació sobre tractaments, centres i professionals dedicats a l’addicció al tabac. En aquesta pàgina, a més, existirà la possibilitat de participar en més fòrums i d’accedir a tot tipus d’informació relacionada amb la salut i l’estil de vida sana. La pàgina conté una secció de contacte per poder accedir de forma privada i consultiva als assessors de la campanya. La pàgina també contindrà la possibilitat de contactar de forma privada amb altres usuaris que participen habitualment en el fòrum de l'aplicatiu, mitjançant una sol·licitud de permisos i autoritzacions per cedir les dades de contacte. Mitjançant la integració del dispositiu amb el Facebook i el Twitter, els usuaris podran compartir el seu progrés, enviar missatges, compartir els consells i els nous assoliments desbloquejats, formant una xarxa de suport social. Algunes pantalles d’exemple:

Bibliografia

Becoña, E. (2003). El tratamiento de adicción a la nicotina. Papeles del Psicólogo, 24(85). enllaç
Becoña, E. Lisa, MJ. (1989). Tratamiento de fumadores con la técnica de reducción

gradual de nicotina y alquitrán. Psiquis, 10, 149-154.

Calvo F, Alemán JM. Programa de Deshabituación Tabáquica A.I.R.E (Aprendizaje Integrado de Recursos Estratégicos). Colegio Oficial de Psocólogos de Las Palmas. Las Palmas de Gran Canaria; 2005.
Calvo F, Díaz MD, Ramal J, Martínez B, Alonso J. La terapia psicológica en red; Una revisión conceptual y aplicada. Proceedings del 9º Congreso Virtual de Psiquiatría Interpsiquis; 2008 Feb 1-29. [Citado el 80 Oct 2008]. enllaç
Calvo F, Díaz MD, Ramal J, Martínez B, Alonso J. Tratamiento del tabaquismo online. Proceedings del 9º Congreso Virtual de Psiquiatría Interpsiquis; 2008 Feb 1-29. [Citado el 80 Oct 2008]. enllaç
Calvo F., Betancort, E. Juarez, J. (2009). Stop tabaco; Un programa para dejar de fumar

a través del teléfono móvil. Interpsiquis. enllaç

Gil, J. Reducción progresiva de la ingesta de nicotina y desvanecimiento de los controles externos como procedimiento de control del tabaquismo. Psicothema, 1992, vol. 4, nº2, pp. 397 - 412
Ministerio de Sanidad y Consumo. Encuesta Nacional de Salud 2003. enllaç Madrid; Ministerio de Sanidad y Consumo; 2003.
Velázquez AM, Calvo F. Evaluación inicial del programa para dejar de fumar “Stop

Tabaco Mobile Trainer”. Proceedings del 13º Congreso Virtual de Psiquiatria Interpsiquis; 2012.